Un post dedicat a la sargantana
I també al meu amor de cada estiu, que m'enamora cada cop que la sento i la veig.
No hi ha estiu, a la muntanya o al mar, que no m'hi acosti adelerada. M'enamora la seva frescor, la seva transparència, la seva remor, la seva generositat constant.
Seia, l'altre dia, vora la font i el meu amor de totes les estacions em va demanar: que t'agrada més el so del riu o el de la font? Jo incapaç de respondre... L'aigua m'enamora sempre, no sabria triar entre ella i ella. La font i el riu feien música conjuntament. Aquest moment queda gravat en mi. Estimo l'aigua en totes les seves formes.
M'agraden "els reflexos en l'aigua/ el riu que corre"...
ResponEliminaA mi també m'agrada això que dius, Helena.
EliminaDe fet ens ha d'agradar doncs som quasi tot aigua. Ens hem d'estimar nosaltrs mateixos.
ResponEliminaDoncs, sií, però a mi m'atreu especialment...o al menys així n'ho penso.
Eliminai la del mar... suposo que també, no? :)
ResponEliminaI tant que sí, Montse!!!!
EliminaL'aigua és vida. I el só de l'aigua de les coses més delitoses que és poden escoltar.
ResponEliminaÉs un gran plaer...
Eliminael meu amor de totes les estacions...que bonic...de fet, ara a aquestes hores ho entenc molt i molt bé.
ResponEliminaMoltes gràcies, zel!
EliminaAcabo de tornar de vacances i et trobo una mica canviada... :o) (el blog, vull dir :)
ResponEliminaJo l'he estimada molt, l'aigua aquests dies. A Madrid feia una calor insuportable!
B7s
Ara no sé massa a quins canvis et refereixes... :)
EliminaBen tornat, doncs!
Uish! M'ha semblat que veig la capçalera més petita... el color de fons... no sé, potser la memòria em fa una mala passada i ja ho tenies així abans de marxar jo de vacances
EliminaM'ho hauré de fer mirar...
B7s
La foto de capçalera més petita que les que acostumo a tenir, però ja fa dies que la tinc... com que desconnectes per les vacances... ja no te'n recordes de com eren les coses abans... he, he, he... :)
EliminaNo cal que t'ho facis mirar, crec que això és bo per la salut.
La remor de l'aiga m'atrau com si fos un cant de sirena. E teu és un amor compartit.
ResponEliminaCompartit i ben compartit...
EliminaEstic amb tu. M'agrada seguir i sentir l'aigua; des del naixement d'un riu fins la seva arribada al mar; i el mar, les cascades, els estanys, les deus... pot ser perquè estem fets d'ella i sense ella no seriem.
ResponEliminaCrec que ni hi ha ningú que no s'estimi l'aigua, però també crec que hi ha persones que ens sentim més atretes per ella... tocar-la, tastar-la...
Eliminaem recorda un fragment del petit príncep, on troba un venedor de píndoles per treure la set. L'avantatge d'aquestes píndoles és que poden arribar a estalviar una hora i mitja a l'any (no recordo exactament el temps) de temps que es perd en anar a beure. El petit príncep pensa que si tingués una hora i mitja lliure aniria caminant a poc a poc cap a una font
ResponEliminaRecordo perfectament aquest trosset, és tan genial, com tota la resta. Jo també aniria caminant poc a poc cap a la font... quanta raó que té!
EliminaDius "no sabria triar entre ella i ella, penso igual que tu. De fet no puc contenir l'impuls de tocar-la, així com quan veig una flor se me'n va el nas per olorar-la.
ResponEliminaMolt bon dia, nina!
Bessets de pluja :)
A mi em passa igual, la toco, la toco, la tasto si puc...
EliminaMolt bon cap de setmana, bonica!!!
Petonassos de final de vacances!!!
benvinguts i agradables amors d'estiu! la font ...aigua de vida!
ResponEliminaA gaudir-los, que ja s'acaba l'estiu!!! O al menys les vacances!!!
Eliminaeiiii..
ResponEliminagracies per aquest amor d'estiu!!
com no?
aigua qu'ens neteja, que refresca,l'esperit i la gola
que es viva i unica
un peto ben fort, nina
Petonassos, bonica, i una abraçada d'óssos (o d'ósses!!!) ben llarga i apretada... encara me'n va faltar una mica...
Eliminai en líquida rialla, mai la pots atrapar.
ResponEliminaUi! la rialla no, però a la font, me la bec!!!!
EliminaQuan et vaig conèixer eres com l'aigua, com l'aigua d'un torrent, sorollosa i esvalotada ... la rialla fresca i transparent, neta com l'aigua.
ResponEliminaBona nit Carme :)
(M'ha agradat això de "el meu amor de totes les estacions")
:) És una frase tendra i preciosa...
EliminaBon cap de setmana, Pere!!! Hi ha amors que duren molt i passen estacions i estacions una rere l'altra... :)
Una font amb aigua ben fresqueta, a l'estiu és tota una troballa...
ResponEliminaJo tampoc sabria quin so triar, de fet la font, sempre fa més o menys el mateix, però el riu depenent de quin tram estigui, pot fer molts sons molt diferents, però a mi m'agraden tots, sempre relaxen...lL'aigua és vida.
Petonetes.
Tu saps quina bona combinació feien els dos sons? Perfecte.
EliminaUna font amb aigua ben fresqueta, a l'estiu és tota una troballa...
ResponEliminaJo tampoc sabria quin so triar, de fet la font, sempre fa més o menys el mateix, però el riu depenent de quin tram estigui, pot fer molts sons molt diferents, però a mi m'agraden tots, sempre relaxen...lL'aigua és vida.
Petonetes.