dimecres, 28 d’agost de 2013

Amors d'estiu


Un post dedicat a la sargantana


I també  al meu amor de cada estiu, que m'enamora cada cop que la sento i la veig.

No hi ha estiu, a la muntanya o al mar, que no m'hi acosti adelerada. M'enamora la seva frescor, la seva transparència, la seva remor, la seva generositat constant.

Seia, l'altre dia, vora la font i el meu amor de totes les estacions em va demanar: que t'agrada més el so del riu o el de la font? Jo incapaç de respondre... L'aigua m'enamora sempre, no sabria triar entre ella i ella. La font i el riu feien música conjuntament. Aquest moment queda gravat en mi. Estimo l'aigua en totes les seves formes.


33 comentaris:

  1. M'agraden "els reflexos en l'aigua/ el riu que corre"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada això que dius, Helena.

      Elimina
  2. De fet ens ha d'agradar doncs som quasi tot aigua. Ens hem d'estimar nosaltrs mateixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sií, però a mi m'atreu especialment...o al menys així n'ho penso.

      Elimina
  3. i la del mar... suposo que també, no? :)

    ResponElimina
  4. L'aigua és vida. I el só de l'aigua de les coses més delitoses que és poden escoltar.

    ResponElimina
  5. el meu amor de totes les estacions...que bonic...de fet, ara a aquestes hores ho entenc molt i molt bé.

    ResponElimina
  6. Acabo de tornar de vacances i et trobo una mica canviada... :o) (el blog, vull dir :)
    Jo l'he estimada molt, l'aigua aquests dies. A Madrid feia una calor insuportable!
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no sé massa a quins canvis et refereixes... :)

      Ben tornat, doncs!

      Elimina
    2. Uish! M'ha semblat que veig la capçalera més petita... el color de fons... no sé, potser la memòria em fa una mala passada i ja ho tenies així abans de marxar jo de vacances
      M'ho hauré de fer mirar...
      B7s

      Elimina
    3. La foto de capçalera més petita que les que acostumo a tenir, però ja fa dies que la tinc... com que desconnectes per les vacances... ja no te'n recordes de com eren les coses abans... he, he, he... :)

      No cal que t'ho facis mirar, crec que això és bo per la salut.

      Elimina
  7. La remor de l'aiga m'atrau com si fos un cant de sirena. E teu és un amor compartit.

    ResponElimina
  8. Estic amb tu. M'agrada seguir i sentir l'aigua; des del naixement d'un riu fins la seva arribada al mar; i el mar, les cascades, els estanys, les deus... pot ser perquè estem fets d'ella i sense ella no seriem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que ni hi ha ningú que no s'estimi l'aigua, però també crec que hi ha persones que ens sentim més atretes per ella... tocar-la, tastar-la...

      Elimina
  9. em recorda un fragment del petit príncep, on troba un venedor de píndoles per treure la set. L'avantatge d'aquestes píndoles és que poden arribar a estalviar una hora i mitja a l'any (no recordo exactament el temps) de temps que es perd en anar a beure. El petit príncep pensa que si tingués una hora i mitja lliure aniria caminant a poc a poc cap a una font

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo perfectament aquest trosset, és tan genial, com tota la resta. Jo també aniria caminant poc a poc cap a la font... quanta raó que té!

      Elimina
  10. Dius "no sabria triar entre ella i ella, penso igual que tu. De fet no puc contenir l'impuls de tocar-la, així com quan veig una flor se me'n va el nas per olorar-la.

    Molt bon dia, nina!
    Bessets de pluja :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa igual, la toco, la toco, la tasto si puc...

      Molt bon cap de setmana, bonica!!!

      Petonassos de final de vacances!!!

      Elimina
  11. benvinguts i agradables amors d'estiu! la font ...aigua de vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A gaudir-los, que ja s'acaba l'estiu!!! O al menys les vacances!!!

      Elimina
  12. eiiii..
    gracies per aquest amor d'estiu!!
    com no?
    aigua qu'ens neteja, que refresca,l'esperit i la gola
    que es viva i unica

    un peto ben fort, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petonassos, bonica, i una abraçada d'óssos (o d'ósses!!!) ben llarga i apretada... encara me'n va faltar una mica...

      Elimina
  13. i en líquida rialla, mai la pots atrapar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! la rialla no, però a la font, me la bec!!!!

      Elimina
  14. Quan et vaig conèixer eres com l'aigua, com l'aigua d'un torrent, sorollosa i esvalotada ... la rialla fresca i transparent, neta com l'aigua.

    Bona nit Carme :)
    (M'ha agradat això de "el meu amor de totes les estacions")

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) És una frase tendra i preciosa...

      Bon cap de setmana, Pere!!! Hi ha amors que duren molt i passen estacions i estacions una rere l'altra... :)

      Elimina
  15. Una font amb aigua ben fresqueta, a l'estiu és tota una troballa...
    Jo tampoc sabria quin so triar, de fet la font, sempre fa més o menys el mateix, però el riu depenent de quin tram estigui, pot fer molts sons molt diferents, però a mi m'agraden tots, sempre relaxen...lL'aigua és vida.
    Petonetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu saps quina bona combinació feien els dos sons? Perfecte.

      Elimina
  16. Una font amb aigua ben fresqueta, a l'estiu és tota una troballa...
    Jo tampoc sabria quin so triar, de fet la font, sempre fa més o menys el mateix, però el riu depenent de quin tram estigui, pot fer molts sons molt diferents, però a mi m'agraden tots, sempre relaxen...lL'aigua és vida.
    Petonetes.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari