Col·lecció de moments: Ànec

diumenge, 25 d’agost del 2013

Ànec

Nedarem en aigües tranquil.les

en un riu a la nostra mida.

Buscarem refugi a la riba

quan el mal temps

ens faci tèmer.

Explorarem camins i dreceres,

simplement i amb placidesa.

Valents i amb la mirada neta.

23 comentaris:

Helena Bonals25 d’agost del 2013, a les 13:14
Com Catalunya ha de fer!
ResponElimina
Respostes
Consol25 d’agost del 2013, a les 14:31
Aquests dibuixos són preciosos i descriuen molt bé aquest estat plàcid. Un estat que voldria meu.
ResponElimina
Respostes
Consol25 d’agost del 2013, a les 14:38
Aquests dibuixos són preciosos i descriuen molt bé aquest estat plàcid. Un estat que voldria meu.
ResponElimina
Respostes
Jordi Solà Coll25 d’agost del 2013, a les 16:57

La teva metàfora poètica és preciosa!
ResponElimina
Respostes
Garbí2425 d’agost del 2013, a les 19:46
Porta placidesa a les nostres cases que és molt necessària......
ResponElimina
Respostes
mònica25 d’agost del 2013, a les 22:03
Aquest propòsit, dit d'aquesta manera tan preciosa, de segur que ha de complir-se. No en tinguem cap dubte doncs i mirem endavant i apliquem-lo a la vida d'un poble i a la nostra pròpia.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas25 d’agost del 2013, a les 22:39
Tens raó, té una doble aplicació, personal i col.lectiva!

Si poguéssim ser sempre valents i tenir la mirada neta!
ResponElimina
Respostes
M. Roser25 d’agost del 2013, a les 22:45
Les ribes del riu de la vida, són un bon refugi, quan van maldades...Segur que trobarem corriols, que ens permetran vorejar els obstacles...
Petonets, Carme.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog25 d’agost del 2013, a les 23:39
Nadar en aigües tranquil·les és un anhel que no solament tenen els ànecs. Aquest refugi, la placidesa i la valentia tothom la desitja.
T'ha quedat un ànec que sembla de veritat, a punt de sortir volant del blog!
ResponElimina
Respostes
Sergi26 d’agost del 2013, a les 9:02
M'agrada l'aquarel·la, penso que cada cop te'n surts millors!
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca26 d’agost del 2013, a les 12:46
Tímids però valents.
(i que consti que continuo aplaudint vora el rierol)
ResponElimina
Respostes
Elfreelang26 d’agost del 2013, a les 13:15
uns ànecs valents i preciosos! sempre m'han fet patxoca els ànecs!
ResponElimina
Respostes
sa lluna27 d’agost del 2013, a les 17:02
M'agrada moltíssim l'aquarel·la, tot i que l'altre per ser el resultat de noves tecnologies tampoc em desagrada.

... en un riu a la nostra mida ... umm que bé sona!! ;)
Bessets, preciosa!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)