dissabte, 7 de setembre del 2013

Masia vora de Camprodon


Era  un dia  fosc  i bell,  els núvols  enfosquien de mica  en mica  el seu color  mentre  anava  avançant  el matí. El camí era  planer  i   recollíem motius  per  dibuixar  dins  la  càmera de fotos.   També  hi havia  el riu que  feia  el seu camí  paral·lel al nostre. Riu  i sorpresa,  a  trossos  calmat,  a trossos  esvalotat  en  algun salt  que  ens  cridava  més  fort perquè  traguéssim el cap  a saludar-lo.  A la vora  del camí,  als  prats,  la  flor  de l'escabiosa,  lila  amb  els seus  pètals  menuts  i drets  cap al cel.  I  la font  abandonada,  i  l'església  tancada  i   el repòs damunt de l'herba.  I, en tornar,  la pluja. Pluja de  gotes  grosses  i calmoses  que no  acabaven de ser ruixat.  Ens  donava  treva,  com si volgués  deixar que arribéssim  a casa.  I juganera  al darrer  instant  ens va  xopar.

I l'acord  perfecte entre el cos  i el camí,  entre  el  cor  i la pluja.  
Un matí bonic,  de  fa  setmanes, que arriba fins  aquí,  mentre  pinto  el paisatge.


34 comentaris:

  1. M'agrada: "I l'acord perfecte entre el cos i el camí, entre el cor i la pluja". De fet m'agrada molt com escrius.

    ResponElimina
  2. en podria dir records humits....però sona un pèl groller i ho deixaré amb bons records. Només tu en saps els veritables. Bona pintura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recollir de cada moment les millors coses, inclosa la pluja i la humitat! :D

      Elimina
  3. És genial que pintar un paisatge et pugui tornar a transportar al moment en què el vas veure, i al que senties quan hi eres... Una manera molt pràctica de recordar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, és que vaig endarrerida de dibuixos i pintures... i aleshores inevitablement el moment retorna.

      Elimina
  4. És molt curiós perquè nosaltres sempre vivim la teva col·lecció de moments en diferit. Quan ens arriba un nou poema, un escrit o una imatge, és de dies enrere, i ens el fas viure com si estigués passant, encara que facis servir temps verbals pretèrits. La qüestió és no deixar de col·leccionar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre els posts que tinc programats i el temps que trigo en pintar, tens raó, sempre en diferit. Amb excepcions, per exemple el post anterior de la meva amiga és ben en present. Recordar els moments i fixar-los amb paraules ho he fet sempre. Ara amb dibuixos. Gràcies, XeXu.

      Elimina
  5. Paraules i aquarel·la ens permeten escolar-nos per una escletxa dels teus sentiments i reviure les sensacions com si ens fossin pròpies. Gràcies per compartir sempre, Carme!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs m'alegro un munt que pugui ser així i que ho aconsegueixi de tant en tant, transmetre sensacions i sentiments... :D.

      Una abraçada.

      Elimina
  6. M'he permès, amb el pensament, fer el trajecte mentre et llegia.
    M'arriben de tú les sensacions que has viscut i amb el teu detall en la descripció em trasllado a un lloc que em permets conèixer sense haver-hi estat, i on desitjo tornar-hi.
    Gràcies una vegada més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altre dia, el post sobre la Colònia Estebanell, pertanyia també al mateix matí i al mateix trajecte, no té massa importància, però per tu i jo, potser sí... una connexió més.

      Gràcies a tu, és una immensa sort tenir-te aquí

      Elimina
  7. quina gran artista que ests Carme ! i aconseguint aquests harmoniosos acords perfectes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha dies que sense tenir res d'especial diferent del dia a bans o del dia després, els vius d'una altra manera i sentir aquest acord és un moment feliç.

      Elimina
  8. Expliques un paisatge molt bucòlic, mentre el vas plasmant damunt del paper...Segur que tornes a reviure la passejada.
    Penso que els rius són com la vida, amb moments plàcids i d'altres amb algunes turbulències...
    Petons de pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anàvem caminant al costat del riu, però el riu per sota nostre, desnivellat, i ens anàvem acostumant al tipus de soroll de l'aigua i de cop un terrabastall! Cal treure el cap i mirar el salt d'aigua... i sí, com dius, és com la vida.

      Elimina
  9. Ahir nit vaig veure ploure a muntanya, però a recer, sense que la pluja ens xopés. És un moment digne de col·leccionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonica la pluja a recer, molt bonica, i si és a la muntanya encara més.

      Elimina
  10. Preciós! Com ho has fet perquè doni aquesta sensació de pluja? O és la textura del paper?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, acabes de fer feliç a una dona, aprenent de pintora... dius que dóna sensació de pluja? UUUUaaauuuuuu! i jo que trobava que no...

      Vaig fer el cel fosc, perquè ho era, i no era molt gris sinó d'un blau fosc, jo trobava que semblava de nit més que de pluja, aquest to. Després vaig pensar que si la casa es veia amb claror, amb llum i colors clars.. potser no semblaria tant de nit...

      El paper és paper aquarel·la normal, no crec que sigui el paper, crec que és la teva mirada generosa, Glòria! petonassos.

      Elimina
  11. I en guardes bona memòria d'aquell matí plujós, m'ha agradat com descrius la pluja
    Pluja de gotes grosses i calmoses que no acabaven de ser ruixat i és que la pluja també té el seu encant a la muntanya. T'ha quedat un quadre ben bonic!.

    Petonets, plujosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Audrey, la pluja té molt d'encant a la muntanya, ami m'hi agrada molt. Petonassos, bonica.

      Elimina
  12. Quan haguem acabat la Marató aquesta del Blog-via, ens podríem dedicar a fer un Blog exposició de les teves millors aquarel·les.
    De fet, podríem fer un joc en que la gent votés per triar les vint millors, per exemple, i fer un Blog especial per exposició :-))

    Aquesta hi seria! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) he, he, he... quines idees. Prou que estan exposades aquí, no? :D

      Elimina
  13. No sé si m'agrada més la imatge o el text. Quines ganes que em fas de tornar a la tranquilitat de les vacances

    ResponElimina
  14. Eis, i l'has posat a la capçalera del blog!!!
    Es preciós, la foto, el dibuix, l'aquarel·la i les lletres. Un TOT genial.

    Petonets Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot de cop vaig recordar una època que ho feia... posava a la capçalera del blog, el dibuix del dia. :) Però com que les meves fotos a vegades em queden fatal, m'ho vaig anar deixant i ara feia molt que no la posava.

      Petonets, lluna

      Elimina
  15. Com s'escauen els colors!!!

    Petonet Carme!

    ResponElimina
  16. Colors que s'han d'agafar al vol, abans que la pluja els passi per la centrifugadora.

    ResponElimina

  17. Com sempre em quedo embadalit amb el teu art. A més, m'has recordat el fort vincle existent entre memòria i creació.

    Abraçades, des de El Far...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari