Silenciosa.
Emmarcada de branques.
Dorm, ja, la fàbrica.
Quieta la nit
m'embolcalla amb les ombres
mentre jo et penso.
Quieta la nit
m'embolcalla amb les ombres
mentre jo et penso.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
vols creure que es un lloc que m'atrau?
ResponEliminam'agrada imaginar com devia esser la vida en la colonia..hi fantasejo cada cop que hi paso
bon dia, Carme
Bon dia, cadena, benvingut/ da al meu blog. Aquest dibuix està feta des del camí que passa per darrere...a l'altra banda del riu.
ResponEliminaGràcies per venir.
jajajajja
Eliminaaquest mati t'he comentat mentres feia coses de l'altre blog..
ara veig que ho he fet com a cadena i crec que no m'has reconegut
que bo !!
(sort que no he comentat a ningu mes..jejeje)
petonets
jajajajja
Eliminaaquest mati t'he comentat mentres feia coses de l'altre blog..
ara veig que ho he fet com a cadena i crec que no m'has reconegut
que bo !!
(sort que no he comentat a ningu mes..jejeje)
petonets
he, he, he... però en veure el perfil, de cadena) tant buit, he pensat això és algú conegut que s'ha fet una altre perfil!!! No pensava pas que eres tu, no!!!
EliminaPerò, clar que no t'he reconegut, venies molt ben disfressada!!!
:DDDD
Dels dos haikus paral·lels me n'agrada sobretot "mentre jo et penso".
ResponEliminaÉs el vers que dóna sentit a tot, sense ell, els altres no diuen res. Gràcies!
EliminaI a mi també m'agrada aquest humil "ja" entre comes, que em suggereix que per fi li ha arribat el descans. Imagino que sense aquest "ja", el pensament no podria ser ben bé el mateix :-)
ResponEliminaAix, Miquel, quanta raó que tens!!! :-)
EliminaM'agraden els dos haikus i veig que l'aquarel·la, segueix sent de les meves...
ResponEliminaA aquesta "Cadena" que li atrau, la vida a la colònia, li'n podria dir quatre coses, perquè jo hi vaig néixer en una colònia tèxtil...
Doncs mira, era un petit feu, si, sí, els que manaven i el vassalls...No era pas l'estil de vida que a mi m'agrada!
Petonets.
Ella, la cadena, que ha resultat ser la sargantana disfressada he, he, he... diu que li atrau el lloc, no pas la vida que s'hi duia.
EliminaSegur que no era l'estil de vida que ens agradaria a ningú de nosaltres, però ara els llocs buidats dels seus continguts, a vegades són ben atractius. Com aquestes dues colònies d'aquests darrers posts.
Vaig llegir Olor de Colònia, que és una novel·la que ho explica molt bé, això que tu dius en dues paraules, està explicat i molt ben explicat. Segur, no és la mena de vida que ens agradaria a ningú.
Jo també he llegit Olor de Colònia, potser la realitat no era tant novel·lesca, però. Veig que ara molts pisos es venen com a segona residència, potser val la pena d'aprofitar el que ja està construït, ja que algunes colònies estaven en llocs ben bonics, com dius tu.
EliminaPetonets.
Hi ha un cert paral·lelisme entre els dos haikus. La fàbrica podria ser tan sols una metàfora?
ResponEliminaEm sembla que m'estic embolicant! :(
És ben cert que hi ha un paral·lelisme entre els dos haikús. Al menys jo vaig intentar que hi fos. Habitualment utilitzo els dibuixos sempre com a metàfora. Gairebé és com un joc, descrivint realitats físiques i palpables, en descric d'altres a vegades a consciència i a vegades sense buscar-ho.
EliminaMoltes de les colònies que van tenir una activitat fervent, han quedat definitivament apagades i cobertes, de nou, per la natura, que sempre torna a vèncer (sempre).
ResponElimina