dissabte, 12 de març del 2011

Lectures privilegiades

M'he  llegit,  abans que surti  publicat,  una  novel·la  o un conte llarg. M'agradaria  dir-li conte  perquè  té  molta màgia  però  si la seva autora  li diu  novel·la  bé  me l'he  de creure.

Es  diu "Una ola con sabor  a pez" i l'ha escrit  la  Núria  Riera.  Jo crec que  en sentireu  a parlar,  perquè  és un llibre  molt  especial  i  mereixeria  tenir  èxit...  acaba  de sortir...  crec que  a hores  d'ara  ja és a les llibreries,  em sembla  que  era  aquesta  setmana.

Tot  comença  a la vora  d'un far  que  va disfressat  de presidiari  i passen  coses   molt  especials  que tenen a veure  amb la vida  més  autèntica  i més  vital  i bastant poc  amb la vida  quotidiana  i  pretesament normal.   Un pop,  una sirena,  una  nena,  una noia  que  fa  un retorn  a  la  vida.

Molta imaginació,  una  gran metàfora  farcida  de petites  metàfores.  Una història  tendra i encantadora.  M'ha  atrapat  i  se m'ha  quedat dins.  Uns  personatges  que  m'agradaria  trobar-me,  en algun far  o en alguna platja  perduda  o  sota  l'aigua del mar.

Bé, no em puc  pas  queixar,   tinc  la sort  de conèixer-la  a ella,  que  és  fantàstica  i em  serveix  de consol  de no poder  veure  la resta  de personatges,  personatge que es fan amics  del lector,  encara que no vulgui..

divendres, 11 de març del 2011

197è Joc literari de Jesús tibau

197è  Joc literari de tens un Racó dalt  del món

No hi estic  acostumat,  no...  jo estava sempre  protegit,  sempre sota  teulada,  ben posadet,  sense corrents  d'aire,  ben premut  amb  els  meus  germans.  llibres  de tota mena.   Ara estic  espantat.

Ho enteneu?  És  que no hi estic  acostumat.  Però  ells  ho saben,  ells  sí que ho podien preveure...  Què  els costava, abans  de tenir  aquestes  brillants idees,  inventar  una  crema  protectora  del  sol  pels  llibres...  se m'està  torrant  la  coberta,  com si fos  un cacauet!   Inconscients!

Una proposta de xim-xim d'històries



Tanta  pena!
D'on pot  sortir  tanta  pena
que s'escampa pel món
sobreeixint de  cada  cor
sobreeixint  de cada dolor.

Acabem-la,
acabem amb  la pena
espantem  el dolor...
només
sembrem tendreses
que facin llavors  enllà
llançades  de la nostra  mà
on el vent les  vulgui portar.

dimecres, 9 de març del 2011

Proposta

Els  píxels  han perdut  la guerra...    hem controlat  la invasió.  I  abans d'oblidar-los...


Us  animaríeu  a  proposar  una,  dues  o tres  frases  trobades pels  posts o pels comentaris  que us hagin fer  partir  de riure?
I en fem un recull?  Per  exemple, Garbí,  fent de píxel  deia:  "Vaja....amb la quantitat de blocs que hauré envaït, la xarxa semblarà.......can PIX....."
La meva maleta deia,  actuant  de resistent:  "Exigim l'esferificació inmediata!"

L'Elfreelang  deia,  dubtant  per  saber  què  era o  no era...  deia:" seré píxel! si m'ho estic passat bé i tot!!!"
Va....  seguiu?

Pixelació de finestres i versos


Més enllà, píxel
de les formes quadrades
els teus  colors.

PD: Canviat  el post  poètic  de la finestra...  la  poesia,   una nova  conquesta  dels  píxels.   Només  parlarà  de píxels,  res  més  no existeix.
Humans  blocaires  esteu perduts.

dimarts, 8 de març del 2011

dilluns, 7 de març del 2011

Relats conjunts - el petó - última versió


- Vaig de cap de setmana  al Ripollès,  vols  venir?
- Amb  qui  hi vas?
- Amb  tu!
- Però  si encara  no t'he  dit  que sí!
- Però m'ho diràs  i si tu no véns  jo tampoc  hi aniré  o sigui  que  si hi vaig  hi  vaig  amb tu.
- Això  es  pregunta  diferent...  t'agradaria que anéssim de cap de setmana junts?
- T'agradaria?
- Sí!
-  Veus?  No sé  on hi  trobes  la diferència...
- Homes!
Eren caminadors,  eren  contempladors,  eren  amics,    van passar  un dissabte de tardor  fantàstic: Ull de ter,  el riu,  els arbres,  el  dinar  de picnic...  
Es van despertar  junts:
-  Ei!  i  avui  què  fem?
- Pugem a Sant  Antoni?
- Perfecte!  ens emportem el dinar?
-  Sí,  vaig  a preparar  esmorzar    i dinar,  au  vinga!  espavila't!


PD:  I  ja paro, ja paro!

Relats Conjunts - el petó - cinquena versió - despertant del petó

Proposta de febrer  (cinquè  intent -   despertant del petó -  idea original  de la  Pilar )


- Noooooo......  ho veus  com sempre  ho trasbalseu tot?
- Doncs  ja m'agrada,  trasbalsem-nos  una mica,  trasbalsem-nos  junts.
Es va  apropar  a ella  i li va  posar  la mà  a la galta,  dolçament.
Ella  se'l va mirar,  com expectant,  deixant-se  portar  per  ell, pel moment  per  les  sensacions.
Aleshores  la  va abraçar,  i ella li va tornar  l'abraçada,  els  caps  es  mantenien  l'un al costat  de l'altre,  fregant-se.
Van estar-se  així  uns  minuts,  gaudint de la proximitat,  amb la seva  confiança  habitual,  com si ho haguessin fet sempre.
I aleshores  van girar una mica  el cap  i els llavis  es  van trobar,  i el bes va  ser  no pas  com el de la imatge,  sinó  molt  més tendre,  dolç,  bonic,  però  sense  passió.
- Aquest  petó  ha  estat un somni  molt  dolç.
- L'has  descrit  molt bé.  Llàstima  que ara  haguem de despertar. Aquest  no és el nostre  camí.
- El recordaré  sempre,  tant  si es repeteix  com si no.
- Sempre.
  

Relats Conjunts - el petó - quarta versió - sense petó

Proposta de febrer  (quart  intent - sense  petó)
- Noooooo......  ho veus  com sempre  ho trasbalseu tot?
- Està  bé, està  bé,  deixem-ho córrer!  Però si et trasbalso una mica  ja  estic  content.
- Sí,  però t'ho  deixes  córrer  i   em sembla que de molt  bon  grat...
- Quina barra!  Dius  que no i me la carrego jo!  Què vols, nena?
- Jo no vull res,  ets  tu que  ho has  dit!
- I tu la que  t'ho deixes  córrer...
- Nen,  és que d'aquesta  manera  tan poc  romàntica  com vols engrescar-me?
- Romanticisme  entre  tu i jo...  au  va!  si sempre  acabem rient  com bojos!
- És  que  tu de romàntic,  res  de res...   eh?  no hi ha res  a fer...
- Mira com  m'agenollo,  mira  com te'l demano,  mira  què  romàntic  que sóc...
- I mira quin calbot!

(però  ell  ja no va sentir  res: ni les  paraules ni el calbot,  perquè,  com sempre,  es  petaven de riure  junts)

Relats Conjunts - el petó - tercer intent

Proposta de febrer  (tercer  intent - amics)
-  Cada  vegada  que veig  aquest  quadre  em vénen ganes  de riure.
- Per què?  perquè  vaig  fer  el ridícul?
- Noooo!   o  en tot  cas  el vam fer  tots  dos  i si el fem tots  dos  ja no compta.
- He  fet  una pregunta  poca  solta,  de fet   reconec que  a mi també  em vénen ganes  de riure.
- I fem bé  d'estar  contents,  hem guanyat  els  petons  entre  tu i jo.
- Sí  i ens  hem quedat  aquí!
- No,  no ens hem quedat  aquí,    continuem sent  amics,  necessitem estar  en contacte,  parlar,  explicar-nos les  coses, saber  l'un de l'altre.   I això  per  a mi  val més   que  qualsevol altra cosa.
- Ho vam passar  bé  el cap de setmana a la casa rural,  oi?
-  Molt bé!  va  ser  molt  tendre  i  ens vam adonar  de dues  coses  importants: que res  no podria  mai espatllar  el que tenim entre  tu i jo  i també que no ens  calia pas buscar res més.  El quadre  i  la casa  rural,  prop  del turó  una  fita  important per  a nosaltres.
- Potser ens hem perdut  una oportunitat...
- Les  oportunitats  entre tu i jo  no s'esgoten mai.  Sempre  hi som.   Mentre  durem!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari