- Cada vegada que veig aquest quadre em vénen ganes de riure.
- Per què? perquè vaig fer el ridícul?
- Noooo! o en tot cas el vam fer tots dos i si el fem tots dos ja no compta.
- He fet una pregunta poca solta, de fet reconec que a mi també em vénen ganes de riure.
- I fem bé d'estar contents, hem guanyat els petons entre tu i jo.
- Sí i ens hem quedat aquí!
- No, no ens hem quedat aquí, continuem sent amics, necessitem estar en contacte, parlar, explicar-nos les coses, saber l'un de l'altre. I això per a mi val més que qualsevol altra cosa.
- Ho vam passar bé el cap de setmana a la casa rural, oi?
- Molt bé! va ser molt tendre i ens vam adonar de dues coses importants: que res no podria mai espatllar el que tenim entre tu i jo i també que no ens calia pas buscar res més. El quadre i la casa rural, prop del turó una fita important per a nosaltres.
- Potser ens hem perdut una oportunitat...
- Les oportunitats entre tu i jo no s'esgoten mai. Sempre hi som. Mentre durem!
Encara no havia acabat de llegir el segon intent, quan ja has publicat aquest tercer. El que no s'esgota mai és la teva capacitat de fer bons relats i que duri! :-))
ResponEliminaM'agrada. Que no s'acabin mai les oportunitats!
ResponEliminaQue tinguis un bon dia, Carme!
Millorant el futur, que diria jo.
ResponEliminaOstres Carme, no pots imaginar-te la idea que m'has donat!!! Res a veure amb els relats...Millor dit, molt a veure...Però no.
ResponEliminaUi, que m'embolico!
Gràcies, Mc! no havia pensat fer-los, però em deixo provocar pels comentaris... i encara n'hi hauria un altre, sense petó!
ResponEliminaGràcies, guspira, bon dia!
Millorar el futur és una bona cosa, penso a vegades que si tots en el nostre espai petit milloréssim el futur, aconseguiríem millorar el món.
Pilar, apa, que em deixes ben intrigada, eh? Em faràs esperar molt? Quants relat més he de fer per saber la idea? Un sense petó, està pendent.
Aquesta tercera versió és la que m'agrada més, em sembla més alegre i es prenen la situació amb molt bon humor.
ResponEliminaPer cert el mariner de la foto sembla un fisioterapeuta arreglant una lumbàlgia.
Bona tarda Carme:)
I un anar-se'n a fer el petó i despertar-se'n...I un sense petó i despertar junts...
ResponEliminaJa et comentaré la idea...Petons!!!
I és que els petons donen per mil històries i tu ja en portes 3!
ResponEliminaEts única Carme!
petons wapa!!!
Tres històries d'un sol bes? Com ho fas? És per a admirar...
ResponEliminaTres besos per a tu, Carme.
A mi també, Pere! És la que més m'agrada! Gràcies! Bona tarda!
ResponEliminaPilar, ets trapella... aquestes combinacions que fas són engrescadores, eh? provocadora! ;)
Joana, gràcies, preciosa, una abraçada.
Olguen, gràcies, tres per a tu també!
Açò és com qui es compra el mateix jersei però en colors diferents... cadascun és apropiat per a una ocasió!
ResponEliminai tots són preciosos, clar!
Mmm... aquest no me l'acabo de creure. No dic que no pugui ser, però és fàcil escriure-ho i que la realitat no acabi de ser així.
ResponEliminaMaria, gràcies, m'alegro que t'agradin els meus jerseis!
ResponEliminaXeXu, doncs si no te l'acabes de creure, vol dir que per a tu no és possible. No tothom és igual. Hi ha persones que ho volen així.
Uhmmmm... no sé, no sé... Aquest final no m'acaba de convèncer... M'agradava més el d'abans.
ResponEliminaOstres, això és molt divertit, anar llegint finals :-))
Assumpta, m'alegro que et diverteixis... :)
ResponElimina