- Noooooo...... ho veus com sempre ho trasbalseu tot?
- Està bé, està bé, deixem-ho córrer! Però si et trasbalso una mica ja estic content.- Sí, però t'ho deixes córrer i em sembla que de molt bon grat...
- Quina barra! Dius que no i me la carrego jo! Què vols, nena?
- Jo no vull res, ets tu que ho has dit!
- I tu la que t'ho deixes córrer...
- Nen, és que d'aquesta manera tan poc romàntica com vols engrescar-me?
- Romanticisme entre tu i jo... au va! si sempre acabem rient com bojos!
- És que tu de romàntic, res de res... eh? no hi ha res a fer...
- Mira com m'agenollo, mira com te'l demano, mira què romàntic que sóc...
- I mira quin calbot!
(però ell ja no va sentir res: ni les paraules ni el calbot, perquè, com sempre, es petaven de riure junts)
Amb una mica de paciència en faràs un llibre sencer!
ResponEliminaNoia, em trec el barret davant el teu enginy.
La gent insisteix a dir que les coses s'han de construïr des de la base.
ResponEliminaDes de la base de les rialles, diria jo.
Avui no treballo i tinc temps, em van donant idees... les idees no són meves, jo les caço al vol, llum!
ResponEliminaLa base de les rialles sempre és una bona base, Óscar!
Quina sort la de tenir algú amb qui riure...Imagino que amb aquest algú també es pot plorar.
ResponEliminatant una cosa com l'altra, uneix molt.
I tant que sí, amb algú així també es pot plorar. HI ha gent que té la traça d'acabar sempre rient, encara que es comenci plorant. I sí, uneix molt!
ResponEliminaMira, aquest sí que me'l crec, perquè ell no li demanava el petó de veritat, ho deia per fer broma, i entre amics això fa gràcia i porta moltes bromes.
ResponEliminaBé, m'alegro que te'l creguis!
ResponEliminaTot i que les bromes, a vegades porten altres coses, també!
Uuuui... per un moment pensava que acabarien enfadats!!
ResponEliminaMira... preferia el final del petó... però aquest també m'ha fet gràcia :-)
Saps què? Em fas pensar amb el Xocolata Desfeta d'en Joan-Lluís Lluís, però en comptes de canviar l'estil, tu canvies el final :-)
A mi m'agrada més canviar finals... lliga més amb la meva manera de veure les coses, sempre mil opcions i sempre triem, encara que no ens ho sembli.
ResponElimina