dilluns, 7 de març de 2011

Relats Conjunts - el petó - quarta versió - sense petó

Proposta de febrer  (quart  intent - sense  petó)
- Noooooo......  ho veus  com sempre  ho trasbalseu tot?
- Està  bé, està  bé,  deixem-ho córrer!  Però si et trasbalso una mica  ja  estic  content.
- Sí,  però t'ho  deixes  córrer  i   em sembla que de molt  bon  grat...
- Quina barra!  Dius  que no i me la carrego jo!  Què vols, nena?
- Jo no vull res,  ets  tu que  ho has  dit!
- I tu la que  t'ho deixes  córrer...
- Nen,  és que d'aquesta  manera  tan poc  romàntica  com vols engrescar-me?
- Romanticisme  entre  tu i jo...  au  va!  si sempre  acabem rient  com bojos!
- És  que  tu de romàntic,  res  de res...   eh?  no hi ha res  a fer...
- Mira com  m'agenollo,  mira  com te'l demano,  mira  què  romàntic  que sóc...
- I mira quin calbot!

(però  ell  ja no va sentir  res: ni les  paraules ni el calbot,  perquè,  com sempre,  es  petaven de riure  junts)

9 comentaris:

  1. Amb una mica de paciència en faràs un llibre sencer!
    Noia, em trec el barret davant el teu enginy.

    ResponElimina
  2. La gent insisteix a dir que les coses s'han de construïr des de la base.

    Des de la base de les rialles, diria jo.

    ResponElimina
  3. Avui no treballo i tinc temps, em van donant idees... les idees no són meves, jo les caço al vol, llum!

    La base de les rialles sempre és una bona base, Óscar!

    ResponElimina
  4. Quina sort la de tenir algú amb qui riure...Imagino que amb aquest algú també es pot plorar.
    tant una cosa com l'altra, uneix molt.

    ResponElimina
  5. I tant que sí, amb algú així també es pot plorar. HI ha gent que té la traça d'acabar sempre rient, encara que es comenci plorant. I sí, uneix molt!

    ResponElimina
  6. Mira, aquest sí que me'l crec, perquè ell no li demanava el petó de veritat, ho deia per fer broma, i entre amics això fa gràcia i porta moltes bromes.

    ResponElimina
  7. Bé, m'alegro que te'l creguis!
    Tot i que les bromes, a vegades porten altres coses, també!

    ResponElimina
  8. Uuuui... per un moment pensava que acabarien enfadats!!

    Mira... preferia el final del petó... però aquest també m'ha fet gràcia :-)

    Saps què? Em fas pensar amb el Xocolata Desfeta d'en Joan-Lluís Lluís, però en comptes de canviar l'estil, tu canvies el final :-)

    ResponElimina
  9. A mi m'agrada més canviar finals... lliga més amb la meva manera de veure les coses, sempre mil opcions i sempre triem, encara que no ens ho sembli.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari