divendres, 11 de març del 2011
Una proposta de xim-xim d'històries
Tanta pena!
D'on pot sortir tanta pena
que s'escampa pel món
sobreeixint de cada cor
sobreeixint de cada dolor.
Acabem-la,
acabem amb la pena
espantem el dolor...
només
sembrem tendreses
que facin llavors enllà
llançades de la nostra mà
on el vent les vulgui portar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
La idea és preciosa i la música trasbalsadora... estic d acord en acabar amb la pena...
ResponEliminaAquests fragment sempre em fa posar la pell de gallina (en aquest moment en sentit literal) és preciós.
ResponEliminaSi ho poguéssim fer, CARME... si poguéssim fer això de llençar llavors de tendresa, si poguéssim sembrar somriures, ni que fossin petits... però a vegades penso que hi ha molta gent que no està gens interessada en dedicar ni un instant a fer-ho...
Però bé, això no vol dir que no s'hagi de provar... :-)
Cèlia, oi que estaria bé? És que miri, on miri ... veig tanta pena...
ResponEliminaAssumpta, és pitjor que això. Hi ha molta gent disposada a destruir-los tots. Però jo no puc evitar que els altres siguin com són... només puc ser jo com vull ser. Sí, sí ho hem de continuar provant!
Gràcies sempre, Carme. per les teves flors, pels teus poemes.
ResponEliminaUn petó.
Es tracta d'anar sembrant, per a que no ens facin viure com ànima en pena.
ResponEliminaQuin post Carme! Diuen que "la constáncia trae ventura" segons el diccionari del I ChING, que el tinc.
ResponEliminaDels arbres segueixen brollant flors i no píxels.
carme
Aforisme de Giuseppe Mazzini regal del Gabinet del Dr. Caligari
“La constància és el complement indispensable de totes les altres virtuts humanes” Giuseppe Mazzini
Ara em ve a la memòria, no un requiem, si no que una missa de gloria, la de Puccini...
Acabar la pena sembrant llavors de tendresa... M'agrada molt...
ResponEliminaTant de bo és fes realitat...
Una abraçada, guapa!
Llavors de cultura,
ResponEliminaaquí.
De totes les paraules boniques que existeixen "tendresa" és per a mí la més maca!!...Per tot el que significa d'immens, per tota la força que dóna quan la comparteixes i la vius!!.....
ResponEliminaCom diu en LLuís Llach "Ah, si no fos per la tendresa"!!
M'uneixo amb el teu clam: "sembrem tendreses que facin llavors enllà llançades de la nostra mà on el vent les volgui portar"
I com molt bé dius a l'Assumpta, "siguem nosaltres com volem ser... i els demés que facin el que vulguin"
Gràcies per aquest moment!!
Una abraçada molt forta!!
Un petó, Glòria, que gaudeixis del teu viatge a Trieste. ja ens explicaràs.
ResponEliminaRafel, és que no podem fer re s més, oi? sembrar i sembrar bon rotllo i tendresa... ja n'hi ha massa que escampen odi a l'engròs i massa també que reparteixen mal rotllo a petita escala, però amb constància. Visca la tendresa!
Anna, dolceta... un somriure ben gran per tu! I una abraçada.
Doncs, guspira una abraçada i continuem sembrant...
Jordi, també són bones llavors... aquestes.
Montse, una abraçada, maca, gràcies per compartir el moment!
Sembrem tendresa.Sí. Com la naturalesa quan ens somriu amb les flors dels arbrers fruiters al final de l'hivern. Tendresa d'amabilitat, de somriures, d'ajudes, de bon humor, i també, per què no, de bons dibuixos i emotius versos. Per a mi són gotes de tendresa que trobo en el teu blog.
ResponEliminaTendresa
ResponEliminaparaula de mare,
Tendresa
alletem-ne a tothom.
................ Anton.
Canviem el calvari
de carns esllanguides
entrem-hi el tracte
del tendre viure
.............. Anton.
Moltes Gràcies, Llaudal!
ResponEliminaMoltes gràcies, Anton!