M'he llegit, abans que surti publicat, una novel·la o un conte llarg. M'agradaria dir-li conte perquè té molta màgia però si la seva autora li diu novel·la bé me l'he de creure.
Es diu "Una ola con sabor a pez" i l'ha escrit la Núria Riera. Jo crec que en sentireu a parlar, perquè és un llibre molt especial i mereixeria tenir èxit... acaba de sortir... crec que a hores d'ara ja és a les llibreries, em sembla que era aquesta setmana.
Tot comença a la vora d'un far que va disfressat de presidiari i passen coses molt especials que tenen a veure amb la vida més autèntica i més vital i bastant poc amb la vida quotidiana i pretesament normal. Un pop, una sirena, una nena, una noia que fa un retorn a la vida.
Molta imaginació, una gran metàfora farcida de petites metàfores. Una història tendra i encantadora. M'ha atrapat i se m'ha quedat dins. Uns personatges que m'agradaria trobar-me, en algun far o en alguna platja perduda o sota l'aigua del mar.
Bé, no em puc pas queixar, tinc la sort de conèixer-la a ella, que és fantàstica i em serveix de consol de no poder veure la resta de personatges, personatge que es fan amics del lector, encara que no vulgui..
dissabte, 12 de març del 2011
Lectures privilegiades
divendres, 11 de març del 2011
197è Joc literari de Jesús tibau
197è Joc literari de tens un Racó dalt del món
No hi estic acostumat, no... jo estava sempre protegit, sempre sota teulada, ben posadet, sense corrents d'aire, ben premut amb els meus germans. llibres de tota mena. Ara estic espantat.
Ho enteneu? És que no hi estic acostumat. Però ells ho saben, ells sí que ho podien preveure... Què els costava, abans de tenir aquestes brillants idees, inventar una crema protectora del sol pels llibres... se m'està torrant la coberta, com si fos un cacauet! Inconscients!
No hi estic acostumat, no... jo estava sempre protegit, sempre sota teulada, ben posadet, sense corrents d'aire, ben premut amb els meus germans. llibres de tota mena. Ara estic espantat.
Ho enteneu? És que no hi estic acostumat. Però ells ho saben, ells sí que ho podien preveure... Què els costava, abans de tenir aquestes brillants idees, inventar una crema protectora del sol pels llibres... se m'està torrant la coberta, com si fos un cacauet! Inconscients!
Una proposta de xim-xim d'històries
Tanta pena!
D'on pot sortir tanta pena
que s'escampa pel món
sobreeixint de cada cor
sobreeixint de cada dolor.
Acabem-la,
acabem amb la pena
espantem el dolor...
només
sembrem tendreses
que facin llavors enllà
llançades de la nostra mà
on el vent les vulgui portar.
dimecres, 9 de març del 2011
Proposta
Els píxels han perdut la guerra... hem controlat la invasió. I abans d'oblidar-los...
Us animaríeu a proposar una, dues o tres frases trobades pels posts o pels comentaris que us hagin fer partir de riure?
I en fem un recull? Per exemple, Garbí, fent de píxel deia: "Vaja....amb la quantitat de blocs que hauré envaït, la xarxa semblarà.......can PIX....."
La meva maleta deia, actuant de resistent: "Exigim l'esferificació inmediata!"
L'Elfreelang deia, dubtant per saber què era o no era... deia:" seré píxel! si m'ho estic passat bé i tot!!!"
Us animaríeu a proposar una, dues o tres frases trobades pels posts o pels comentaris que us hagin fer partir de riure?
I en fem un recull? Per exemple, Garbí, fent de píxel deia: "Vaja....amb la quantitat de blocs que hauré envaït, la xarxa semblarà.......can PIX....."
L'Elfreelang deia, dubtant per saber què era o no era... deia:" seré píxel! si m'ho estic passat bé i tot!!!"
Va.... seguiu?
Pixelació de finestres i versos
Més enllà, píxel
de les formes quadrades
els teus colors.
PD: Canviat el post poètic de la finestra... la poesia, una nova conquesta dels píxels. Només parlarà de píxels, res més no existeix.
Humans blocaires esteu perduts.
Humans blocaires esteu perduts.
dimarts, 8 de març del 2011
Des d'una finestra
dilluns, 7 de març del 2011
Relats conjunts - el petó - última versió
- Vaig de cap de setmana al Ripollès, vols venir?
- Amb qui hi vas?
- Amb tu!
- Però si encara no t'he dit que sí!
- Però m'ho diràs i si tu no véns jo tampoc hi aniré o sigui que si hi vaig hi vaig amb tu.
- Això es pregunta diferent... t'agradaria que anéssim de cap de setmana junts?
- T'agradaria?
- Sí!
- Veus? No sé on hi trobes la diferència...
- Homes!
Eren caminadors, eren contempladors, eren amics, van passar un dissabte de tardor fantàstic: Ull de ter, el riu, els arbres, el dinar de picnic...
Es van despertar junts:
- Ei! i avui què fem?
- Pugem a Sant Antoni?
- Perfecte! ens emportem el dinar?
- Sí, vaig a preparar esmorzar i dinar, au vinga! espavila't!
PD: I ja paro, ja paro!
Eren caminadors, eren contempladors, eren amics, van passar un dissabte de tardor fantàstic: Ull de ter, el riu, els arbres, el dinar de picnic...
Es van despertar junts:
- Ei! i avui què fem?
- Pugem a Sant Antoni?
- Perfecte! ens emportem el dinar?
- Sí, vaig a preparar esmorzar i dinar, au vinga! espavila't!
PD: I ja paro, ja paro!
Relats Conjunts - el petó - cinquena versió - despertant del petó
Proposta de febrer (cinquè intent - despertant del petó - idea original de la Pilar )
- Noooooo...... ho veus com sempre ho trasbalseu tot?
- Doncs ja m'agrada, trasbalsem-nos una mica, trasbalsem-nos junts.
Es va apropar a ella i li va posar la mà a la galta, dolçament.
Ella se'l va mirar, com expectant, deixant-se portar per ell, pel moment per les sensacions.
Aleshores la va abraçar, i ella li va tornar l'abraçada, els caps es mantenien l'un al costat de l'altre, fregant-se.
Van estar-se així uns minuts, gaudint de la proximitat, amb la seva confiança habitual, com si ho haguessin fet sempre.
I aleshores van girar una mica el cap i els llavis es van trobar, i el bes va ser no pas com el de la imatge, sinó molt més tendre, dolç, bonic, però sense passió.
- Aquest petó ha estat un somni molt dolç.
- L'has descrit molt bé. Llàstima que ara haguem de despertar. Aquest no és el nostre camí.
- El recordaré sempre, tant si es repeteix com si no.
- Sempre.
- Noooooo...... ho veus com sempre ho trasbalseu tot?
- Doncs ja m'agrada, trasbalsem-nos una mica, trasbalsem-nos junts.
Es va apropar a ella i li va posar la mà a la galta, dolçament.
Ella se'l va mirar, com expectant, deixant-se portar per ell, pel moment per les sensacions.
Aleshores la va abraçar, i ella li va tornar l'abraçada, els caps es mantenien l'un al costat de l'altre, fregant-se.
Van estar-se així uns minuts, gaudint de la proximitat, amb la seva confiança habitual, com si ho haguessin fet sempre.
I aleshores van girar una mica el cap i els llavis es van trobar, i el bes va ser no pas com el de la imatge, sinó molt més tendre, dolç, bonic, però sense passió.
- Aquest petó ha estat un somni molt dolç.
- L'has descrit molt bé. Llàstima que ara haguem de despertar. Aquest no és el nostre camí.
- El recordaré sempre, tant si es repeteix com si no.
- Sempre.
Relats Conjunts - el petó - quarta versió - sense petó
Proposta de febrer (quart intent - sense petó)
- Noooooo...... ho veus com sempre ho trasbalseu tot?
- Està bé, està bé, deixem-ho córrer! Però si et trasbalso una mica ja estic content.
- Sí, però t'ho deixes córrer i em sembla que de molt bon grat...
- Quina barra! Dius que no i me la carrego jo! Què vols, nena?
- Jo no vull res, ets tu que ho has dit!
- I tu la que t'ho deixes córrer...
- Nen, és que d'aquesta manera tan poc romàntica com vols engrescar-me?
- Romanticisme entre tu i jo... au va! si sempre acabem rient com bojos!
- És que tu de romàntic, res de res... eh? no hi ha res a fer...
- Mira com m'agenollo, mira com te'l demano, mira què romàntic que sóc...
- I mira quin calbot!
(però ell ja no va sentir res: ni les paraules ni el calbot, perquè, com sempre, es petaven de riure junts)
- Noooooo...... ho veus com sempre ho trasbalseu tot?
- Està bé, està bé, deixem-ho córrer! Però si et trasbalso una mica ja estic content.- Sí, però t'ho deixes córrer i em sembla que de molt bon grat...
- Quina barra! Dius que no i me la carrego jo! Què vols, nena?
- Jo no vull res, ets tu que ho has dit!
- I tu la que t'ho deixes córrer...
- Nen, és que d'aquesta manera tan poc romàntica com vols engrescar-me?
- Romanticisme entre tu i jo... au va! si sempre acabem rient com bojos!
- És que tu de romàntic, res de res... eh? no hi ha res a fer...
- Mira com m'agenollo, mira com te'l demano, mira què romàntic que sóc...
- I mira quin calbot!
(però ell ja no va sentir res: ni les paraules ni el calbot, perquè, com sempre, es petaven de riure junts)
Relats Conjunts - el petó - tercer intent
Proposta de febrer (tercer intent - amics)
- Cada vegada que veig aquest quadre em vénen ganes de riure.
- Per què? perquè vaig fer el ridícul?
- Noooo! o en tot cas el vam fer tots dos i si el fem tots dos ja no compta.
- He fet una pregunta poca solta, de fet reconec que a mi també em vénen ganes de riure.
- I fem bé d'estar contents, hem guanyat els petons entre tu i jo.
- Sí i ens hem quedat aquí!
- No, no ens hem quedat aquí, continuem sent amics, necessitem estar en contacte, parlar, explicar-nos les coses, saber l'un de l'altre. I això per a mi val més que qualsevol altra cosa.
- Ho vam passar bé el cap de setmana a la casa rural, oi?
- Molt bé! va ser molt tendre i ens vam adonar de dues coses importants: que res no podria mai espatllar el que tenim entre tu i jo i també que no ens calia pas buscar res més. El quadre i la casa rural, prop del turó una fita important per a nosaltres.
- Potser ens hem perdut una oportunitat...
- Les oportunitats entre tu i jo no s'esgoten mai. Sempre hi som. Mentre durem!
- Cada vegada que veig aquest quadre em vénen ganes de riure.
- Per què? perquè vaig fer el ridícul?
- Noooo! o en tot cas el vam fer tots dos i si el fem tots dos ja no compta.
- He fet una pregunta poca solta, de fet reconec que a mi també em vénen ganes de riure.
- I fem bé d'estar contents, hem guanyat els petons entre tu i jo.
- Sí i ens hem quedat aquí!
- No, no ens hem quedat aquí, continuem sent amics, necessitem estar en contacte, parlar, explicar-nos les coses, saber l'un de l'altre. I això per a mi val més que qualsevol altra cosa.
- Ho vam passar bé el cap de setmana a la casa rural, oi?
- Molt bé! va ser molt tendre i ens vam adonar de dues coses importants: que res no podria mai espatllar el que tenim entre tu i jo i també que no ens calia pas buscar res més. El quadre i la casa rural, prop del turó una fita important per a nosaltres.
- Potser ens hem perdut una oportunitat...
- Les oportunitats entre tu i jo no s'esgoten mai. Sempre hi som. Mentre durem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010






