Vaig trobar al blog del Poemes per la marató, aquest text d'en Josep Manel.
Provo d'il·lustrar-lo. Si a ell li sembla bé provaré de passar-lo a paper amb la silueta més fosca encara ... clar que ja porto un parell d'aquarel·les que han anat de directes a la paperera.
Has soterrat el dolor sota la flassada maternal dels teus gestos ensinistrats per no deixar-ne rastre. La idea del trasplantament t’ha suggerit que, tanmateix com els ordinadors fan, tu podràs reiniciar-te fins “aquell moment”, quan encara no passava res. Quan els esdeveniments lliscaven sobre la superfície llisa de la vida, arreplegada d’inèrcies que la menaven d’un lloc a un altre, amerades de falsa eternitat. Però tu vols. T’has proposat acceptar i crear el programa, regirar el disc dur del teu esperit per trobar aquell dia, lluminós i gloriós, en el que el teu cos semblava una màquina eficient, i responia a cadascun dels teus desitjos, sense caure en fallida.
Josep Manel Vidal
Josep Manel Vidal













