Hem compartit projectes i activitats.
Idees i sentiments, també.
Ens hem intuït de lluny.
Ens hem abraçat de prop.
I encara ens queda molt camí per descobrir-nos.
Divertida aportació de Galionar:
"Ullereees, ulleres a molt bon preu;
qualitat, bon gust, entreu;
pagui’n una, prengui'n quatre;
de lluny, de prop o de batre;
per a la grassa o la prima,
per a l’àvia o la fadrina;
amb dissenys de tota mena.
A qui en compri sis o set
li regalem un verset;
i si entra acompanyat,
li regalem un relat.
I tant si compra com no,
s’endurà una il•lustració.
No deixi de visitar-nos;
ens trobarà a Blogspot.
(I no tanquem els diumenges;
més models a l'interior.)
Jo diria que una d'elles és Galionar, o, almenys, li sembla.
ResponEliminaCada vegada ho fas millor.
Noves Flors, efectivament, Galionar és a dalt, a l'esquerra! Ja en tenim una d'endevinada! Gràcies guapa!
ResponEliminaJo trobo que n'hi ha una altra que s'assembla a la Carme de la (seva) maleta però no tinc ni idea de si us coneixeu...
ResponEliminaNo, no és ella i no ens coneixem llum.
ResponEliminaVeig que els amics segueixen degotant a poc a poc al teu bloc... Molt bé! La seva presència sempre és bona senyal...
ResponEliminaSe les reconeix fantàsticament!!! A totes!
ResponEliminaEts un encant i una crack!
Ai, que em sembla que no les conec :(
ResponEliminaTot i així, m'agraden i estic segur, molt segur, que elles també. Has fet, un cop més, uns dibuixos bonics perquè sí. Carme, artista!
La de dalt a la dreta és la Roser Alguer.
ResponEliminaI la de baix a l'esquerra s'assembla a una llevadora que jo conec.
ResponEliminaTotes apareixen somrient. Senyal que el camí plegades ha estat, és i serà ben plaent.
ResponEliminaNo hi ha res com els amics, Yáiza!
ResponEliminaVaig practicant, fanalet... petonassos.
Ferran, jo també crec que no les coneixes, no t'he pas vist pels seus blogs. :)
Jordi, ja tenim un altre encert! I una cosa... la teva llevadora té blog? hehehehe... es broma, no és llevadora.
I tant que sí, el camí blocaire sempre ha de ser plaent, sinó no té cap sentit... gràcies Òscar!
La teva lleva
Ui, jo no m'atreveixo a fer travesses. En tot cas és un gran homenatge Carme, per a totes elles.
ResponEliminaNo, no té blog, però és molt activa, una gran activista.
ResponEliminaSaps? podries posar en alguna de les "vinyetes" un globus amb la frase: "M'ENCANTA"!
ResponEliminaAlgú s'ha de decidir a parlar! ^0^
De fet, porquet no estava pas pensat per fer travesses. vaig posar la foto fa pocs dies i pensava que se sabria de seguida... però mai les coses no són tan fàcils com semblen. :)
ResponEliminaDoncs està molt bé, Jordi, potser millor que tenir blog!
Pilar, doncs vaig a mirar què puc fer-hi! ;)
HAHAHAHAHA, Ets genial!
ResponEliminaJo reconec a la PILAR!! Amb la samarreta a ratlles :-)) Què bé t'ha quedat!! :-))
ResponEliminaPilar... jo només et segueixo, la genial seràs tu! :)
ResponEliminaAssumpta, molt bé! Una altra endevinada!
Noia cada dia , quan obro el teu blog, em pregunto quina sorpresa hi trobaré...Et superes a tu mateixa Carme. Gràcies , perquè m'has fet ben guapetona...
ResponEliminaBona vista el Jordi eh?
Molts petons,
M. Roser
i la d'abaix a la dreta és la Marta.
ResponEliminaQuin quadre d'amistats!!!
M Roser, m'afalaga molt provocar sorpresa, això que em dius és com un regal. M'alegro que t'agradi el teu còmic. Bona vista, en Jordi. Doncs una mica si que us deveu assemblar... petons!
ResponEliminaRafel, la Marta, efectivament! Molt maques, aquestes amistats.
Je je jeee! Saps què semblem, Carme?, un anunci d'ulleres! Ens podrien penjar a qualsevol òptica com a reclam. Amb uns rodolins que diguessin una cosa així, per exemple:
ResponElimina"Ullereees, ulleres a molt bon preu;
qualitat, bon gust, entreu;
pagui’n una, prengui'n quatre;
de lluny, de prop o de batre;
per a la grassa o la prima,
per a l’àvia o la fadrina;
amb dissenys de tota mena.
A qui en compri sis o set
li regalem un verset;
i si entra acompanyat,
li regalem un relat.
I tant si compra com no,
s’endurà una il•lustració.
No deixi de visitar-nos;
ens trobarà a Blogspot.
(I no tanquem els diumenges;
més models a l'interior.)
Gràcies, Carme, per immortalitzar-nos! Una gran abraçada!
Si et lloguessin els del DNI crec que milloraria aquell document que ara semblem tal com ens posen una mena de bruixots o espantalls.
ResponElimina.............
Ets divina !!! Una la conec de pla i les altres tres com que em vaig cuidar fa uns dies de recollir un grup de persones... i hi son també les dos que em faltaven, ja que a tu, virtualment ja sé com t'ho fas per estar fent goig com una nena de quinze anys... Que també hi han jovenetes que ja porten ulleres que crec que moltes o feu per que us dona distinció i presència admirable. Anton
Glubs, Carme, dolentotaaa! :)))
ResponEliminaGuapessssssssss!!!!
ResponEliminaGalionar, no m'he sabut resistir, l'he trobat tant divertit que m'hi he fet un tip de riure. :)
ResponEliminaAnton, quines idees! hehehe... el DNI amb còmics en comptes de fotos! Seria ben divertit. I les ulleres, les necessito, eh? ;) Moltes gràcies per tot el que dius!
Gràciesssssss, Glòria!
ResponEliminaAixò són les quatre "genetes" de l'Apocalipsi?
ResponEliminaÉs broma... Molt logrades!
Quina gràcia el vers de la Galionar!!! És molt, molt, molt enginyós!!! :-))))
ResponEliminafantàstic!
ResponEliminaÉs súper divertit!!!
ResponEliminaQuina gràcia!
Tens molta traça, Carme. Gràcies.
Ei! què les reconec a totes... hahahaha
Ah! El vers de la Galionart, genial!
ResponElimina