Camí d'amor de Francesc Mompó

Una història  d'un amor  infantil que  va creixent  a mesura  que  creixen els seus  protagonistes.

Una història  molt  deliciosa, tendra  i dolça,  però  no pas  per això  pot  escapar-se  d'algunes  crueltats  de la vida.  L'amor,  la necessitat  d'estar  junts  per  sempre.

La  llegeixo  seguit,  seguit,  sense  aturar-me,  perquè  vull saber com segueix  i  vull  seguir el fil de les  emocions  que va bellugant  ben endins.

He  gaudit amb  el vocabulari  específicament  valencià  que  ha representat  per  a mi  gaudir  d'aquelles  paraules  ja conegudes,  però que no acostumem  a utilitzar com ara   mamprendre,   eixir,   prompte, vesprada...   però també   la descoberta  d'algunes paraules  desconegudes,  com  ara  trompellot,   el tos,    una trossada,    llagastrades,  l'expressió   pegar una jassinada, que no havia sentit  mai,   i finalment el retrobament  amb d'altres  que  per aquí  dalt  semblen caigudes  es desús  i  sembla  que pel sud  les  conserven millor,  com ara  aïnes,  polpís,  oïa,  estiregassar,

trompellot:  Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res (val.
tos:   La part posterior del cap i superior del clatell (Tortosa, País Valencià)
trossada:  Tros, porció d'una cosa; cada una de les seves parts considerada a banda de les altres
llagastrada:  Taca o pintura mal posada
pegar una jassinada:  Una jàssina és una biga mestra, que serveix de suport a altres bigues i, per tant, és més forta i més llarga. L'expressió se sol dir quan algú cau un bon bac, especialment de costat i a la llarga, justament com si caiguera una jàssina.