Josep Manel va ser un dels primers blocaires que em va captivar per la seva manera d'escriure, per les seves imatges, metàfores i sobretot pel sentiment que és capaç de transmetre. Ara, potser ja no podria ser objectiva a l'hora de fer-ne un comentari. Però no importa, ja que el dia que no el coneixia de res i em vaig enganxar al seu blog, sí que ho era, totalment objectiva i imparcial. I la meva opinió no ha canviat.
El llibre està fet de paràgrafs de la mida dels seus posts.
Intensos, que encomanen el sentiment que l'ha dut a escriure'ls.
Poesia pura, encara que no tingui versos.
Jo crec que deu ser impossible de llegir d'una tirada. Ja que tot i voler-ne més... perquè no tenia pas ganes de parar... em veia obligada a aturar-me per pair tot el que transmet cadascun.
Són com delicadeses profundes. Filigranes plenes de contingut. Bombons farcits d'un licor embriagador.
En fi... vosaltres mateixos...
Un fragment de "No vull":
"Les coses que no es diuen no solament mai no se saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat d'estudiada displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les teues dreceres abans que tu no les solques amb les teues passes, i em convertiré en una presència infinita. T'aniré deixant caure mirades, perquè les trepitges sense soroll, amb els teus ulls oceànics..."
Un fragment de "No vull":
"Les coses que no es diuen no solament mai no se saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat d'estudiada displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les teues dreceres abans que tu no les solques amb les teues passes, i em convertiré en una presència infinita. T'aniré deixant caure mirades, perquè les trepitges sense soroll, amb els teus ulls oceànics..."
Crec que m'agradarà endinsar-me en la prosa poètica que ens mostres.
ResponEliminaTambé jo l'estic llegint ara. A poc a poc, assaborint-ho, perquè cada prosa poètica és una delícia.
ResponEliminaBona recomanació.
M'hi posaré tan bon punt tingui el llibre.
ResponEliminaSi el recomanes, segur que val la pena.
Pilar, t'agradarà, segur!
ResponEliminaMercè, això mateix, a poc a poc... no hi pot haver altra manera.
Pep, espero que t'agradi. Sentiment en estat pur.
El llegirem Carme! tens tota la raó és un gran poeta i un esperit delicat....
ResponEliminaOstres, doncs jo no el coneixia de res. Clar, com sempre, baixo de la figuera... Però aquest fragment que ens has posat, promet, igual que promet com de bé en parles. S'haurà de tenir present!
ResponEliminaOstres, doncs jo no el coneixia de res. Clar, com sempre, baixo de la figuera... Però aquest fragment que ens has posat, promet, igual que promet com de bé en parles. S'haurà de tenir present!
ResponElimina(què tal la ressaca post-gala?)
El buscaré. Gràcies per parlar-nos d'aquest llibre. Salut, CARME!
ResponEliminaTens raó, CARME, és un text ple de poesia... i preciós!! Què maco això d'anar deixant caure mirades! :-)
ResponEliminaCom diu la carme, estem tots d'acord amb la bellesa profunda de les seues paraules.
ResponEliminaEl príncep.
En Josep Manel és un poeta sense rima, i ni falta que li fa. Un privilegi per la catosfera.
ResponEliminaCarme, era un desconegut per a mi, però hi posaré remei.
ResponEliminaUna abraçada!
Jo fa temps que el segueixo perquè escriu molt bé.
ResponEliminaBona tarda Carme.
Ja vinc de fer-ne un tomb. I hi reconec la densitat que tu deies. Els poemes en prosa (i totes les formes que s'hi assemblen) són costoses per al lector, exigeixen més esforç.
ResponEliminaTens raó Carme, he fet un tomb pel seu blog i m'ha semblat molt poètic, però també filosòfic...
ResponEliminaM'agrada molt el títol del llibre, que no sempre és fàcil d'encertar.
Petons,
M. ROser
Quina descoberta!
ResponEliminaGracies, Carme, és preciós.
Elfree, cec que ja el coneixes, no?
ResponEliminaYáiza, doncs fes un volt pel seu blog... I la ressaca post-gala, doncs ara que ho dius una mica de ressaca sí. ressaca d'emocions, que no pas d'alcohol, eh?
Salut, Jordi!
Assumpta, diu les coses de maneres precioses i per ami impensables. :)
Totalment d'acord, príncep!
Clídice, ni falta que li fa, ja ho dius bé ja... afortunats de tenir-lo tan a prop a un sol clic!
Galionar, sé segur que t'agradarà! :)
Si senyor, escriu molt bé!
Jordi, no sé si és ben bé densitat, jo més aviat diria intensitat... :)
M'alegro que t'agradi i tens raó, el títol és molt bonic!
Glòria, si ho és!
El llegiré segur, Carme!
ResponEliminaGràcies!
Llegir un blog en paper... que bonic!
ResponEliminaDiga-li al teu amic, que si en vol fer una presentació, em connecti.
Un llibre preció, molt bell, de la mà d'un gran blogaire i també escriptor, sinó temps al temps. I el dibuix, Carme, és sensacional! BRUTAL! Enhorabona, artístassa! ;)
ResponElimina