De tant en tant , n'aniré a deixar un!
1.- mar arrissada
la marinada em porta
ecos de tu.
2.-d'emoció ploro
cap llàgrima ens espatlli
el breu moment.
aneu-hi i seguiu el joc
(SEGUIREM PARTICIPANT ... AGAFA L'ÚLTIMA PARAULA DEL DARRER HAIKÚ DELS COMENTARIS I COMENÇA'N UN DE NOU)
No dono a l'abast un altre joc? som-hi:
ResponEliminaEcos de tu
veus duplicades
cors cantaires
és fantàstic!! m'has transportat, de cop, a les mars de Llançà.
ResponEliminajo, amb els haikus, no m'atreveixo, la veritat, prefereixo llegir els que us surten d'aquesta manera tan natural.
Torno aquí, després d'haver-hi anat.
ResponEliminaM'encanta aquest!
S'escolta el so...:)
Bon dia i ens veiem al vespre!
Jo ja he passat per can Tibau de bon matí, però potser hi tornaré.
ResponEliminaM'has fet pensar en les illes Formigues i el meu Empordanet! :))
ResponEliminaBonic haikú! Jo fa temps en vaig deixar un en el meu blog... però m'hi vaig deixar tant les banyes, per a posar tres frases que em va deixar esgotat!
ResponEliminaCrec que això dels haikús no està fet massa per a mi... jo necessito pàgina llarga i esplaiar-me a gust!
Estic indecís, no sé si plorar o no. Ho deixaré en una lleugera lluentor d'ulls.
ResponElimina;)
Lluna plena;
ResponEliminaLlàgrimes a la cala,
la veu del mar.
Petons´
M. Roser
Elfree, és que avui és dimecres, encara que no ho sembli!
ResponEliminarits, doncs mira benvinguts els haikús si t'han permès reviure vacances!
Fins al vespre, fanal blau!
Mc, doncs sí, torna-hi, està animada la cosa!
Són unes illes formiguetes, Ferran!
Doncs vinga, porquet, pàgina llarga a i no t'hi amoïnis gens!
Rafel, una lleugera lluentor d'ulls d'emoció... un bon camí del mig! :)
Mª Roser, gràcies per deixar-lo també aquí!
ResponEliminagràcies de nou per participar.
ResponElimina