dilluns, 17 d’octubre del 2011

Silueta



Vaig  trobar  al  blog  del  Poemes  per la marató,  aquest  text  d'en Josep Manel.  
Provo d'il·lustrar-lo.   Si  a ell li sembla bé  provaré  de  passar-lo  a paper  amb la silueta  més  fosca  encara ...  clar que ja porto  un parell  d'aquarel·les  que han anat  de directes  a la paperera.

Has soterrat el dolor sota la flassada maternal dels teus gestos ensinistrats per no deixar-ne rastre. La idea del trasplantament t’ha suggerit que, tanmateix com els ordinadors fan, tu podràs reiniciar-te fins “aquell moment”, quan encara no passava res. Quan els esdeveniments lliscaven sobre la superfície llisa de la vida, arreplegada d’inèrcies que la menaven d’un lloc a un altre, amerades de falsa eternitat. Però tu vols. T’has proposat acceptar i crear el programa, regirar el disc dur del teu esperit per trobar aquell dia, lluminós i gloriós, en el que el teu cos semblava una màquina eficient, i responia a cadascun dels teus desitjos, sense caure en fallida.


Josep Manel Vidal





diumenge, 16 d’octubre del 2011

Tetera


Dibuix d'una foto  de MON-RA-MON

Et convidaria  a un  te,  
per esmorzar,  al matí,
fet amb la vella tetera.
Trobo paraules,  temps enllà
i em somriuen aquells records,
d'encetar  camí.
Aboco  poc  a poc
nostàlgies  que  fumegen
sobre  la tassa  buida.


dissabte, 15 d’octubre del 2011

Camí d'amor de Francesc Mompó

Una història  d'un amor  infantil que  va creixent  a mesura  que  creixen els seus  protagonistes.

Una història  molt  deliciosa, tendra  i dolça,  però  no pas  per això  pot  escapar-se  d'algunes  crueltats  de la vida.  L'amor,  la necessitat  d'estar  junts  per  sempre.

La  llegeixo  seguit,  seguit,  sense  aturar-me,  perquè  vull saber com segueix  i  vull  seguir el fil de les  emocions  que va bellugant  ben endins.

He  gaudit amb  el vocabulari  específicament  valencià  que  ha representat  per  a mi  gaudir  d'aquelles  paraules  ja conegudes,  però que no acostumem  a utilitzar com ara   mamprendre,   eixir,   prompte, vesprada...   però també   la descoberta  d'algunes paraules  desconegudes,  com  ara  trompellot,   el tos,    una trossada,    llagastrades,  l'expressió   pegar una jassinada, que no havia sentit  mai,   i finalment el retrobament  amb d'altres  que  per aquí  dalt  semblen caigudes  es desús  i  sembla  que pel sud  les  conserven millor,  com ara  aïnes,  polpís,  oïa,  estiregassar,

trompellot:  Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res (val.
tos:   La part posterior del cap i superior del clatell (Tortosa, País Valencià)
trossada:  Tros, porció d'una cosa; cada una de les seves parts considerada a banda de les altres
llagastrada:  Taca o pintura mal posada
pegar una jassinada:  Una jàssina és una biga mestra, que serveix de suport a altres bigues i, per tant, és més forta i més llarga. L'expressió se sol dir quan algú cau un bon bac, especialment de costat i a la llarga, justament com si caiguera una jàssina.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Il·lustracions per la marató


He  aconseguit  "transformar"  dos  dels  meus  dibuixos  de Paint a pintures,   en  Gouache sobre paper.
Ja  estan penjades  al blog:  poemes  per la marató



dijous, 13 d’octubre del 2011

El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal

Josep Manel Vidal  del blog  Filant Prim, ha publicat  el seu primer  llibre.  

Josep Manel  va ser  un dels  primers  blocaires  que  em va  captivar  per  la seva  manera  d'escriure,  per  les seves imatges,  metàfores  i  sobretot  pel sentiment  que  és  capaç  de transmetre.  Ara,  potser ja no podria ser objectiva  a l'hora de fer-ne  un comentari.  Però  no importa,  ja  que  el dia  que no el coneixia de  res  i  em vaig  enganxar  al seu  blog,  sí que ho era,  totalment  objectiva  i imparcial.  I la meva  opinió no ha  canviat.

El llibre  està  fet  de paràgrafs de la mida  dels seus  posts.   

Intensos, que encomanen  el sentiment  que l'ha dut  a  escriure'ls.

Poesia  pura,  encara que no tingui  versos. 

Jo crec  que deu ser  impossible  de  llegir  d'una tirada.  Ja  que tot  i voler-ne  més...  perquè  no tenia pas  ganes  de parar...  em veia  obligada  a aturar-me  per  pair  tot  el que  transmet  cadascun.  

Són com delicadeses  profundes.  Filigranes  plenes  de contingut.   Bombons  farcits  d'un licor  embriagador. 

En fi...  vosaltres mateixos...




Un  fragment  de  "No vull":


"Les coses que no es diuen no solament mai no se  saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat  d'estudiada  displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les  teues  dreceres abans que tu no les solques amb les teues  passes, i em convertiré  en una presència  infinita. T'aniré deixant caure  mirades, perquè les  trepitges sense soroll, amb els teus  ulls oceànics..."

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Tancat abans d'hora per la festivitat de la Gala del C@ts

No sé  per  què no funciona l'enllaç.  Cliqueu  sobre  el teló  de l'altre post  o sobre les lletres  de  l'enllaç  per  anar a Cats.



Dia de la Gala dels c@ts!!!


Avui,    em permeto  proposar-vos  un ordre  del dia  general  i per  tothom:

1.- em  fareu  el favor  de  no programar  massa  coses  per aquesta  tarda-vespre
2.- arribeu  a casa  aviadet
3.- cap a quarts  de nou  ja  hauríeu d'anar  sopant
4.- recolliu les coses  sense  entretenir-vos  massa
5.- poseu-vos  guapos,  però  sense passar-vos  que  sinó  jo  quedaré  fatal...
6.- a les 9:45 heu de ser  davant de l'ordinador preparats  per  assistir  a la Gala i amb una mica  d'imaginació  veureu...

217è Joc literari de Tens un racó dalt del món

217è  Joc  literari  o  Marató  d'haikús

De  tant en tant ,  n'aniré  a  deixar un!


1.- mar arrissada
la marinada em porta
ecos de tu.


2.-d'emoció ploro
cap llàgrima ens espatlli
el breu moment.


aneu-hi  i  seguiu el joc


(SEGUIREM PARTICIPANT ...  AGAFA  L'ÚLTIMA PARAULA  DEL  DARRER  HAIKÚ  DELS COMENTARIS  I  COMENÇA'N UN DE NOU)

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Amics - 3


Hem compartit  projectes  i activitats.
Idees  i sentiments,  també.
Ens  hem intuït  de lluny.
Ens hem abraçat  de  prop.
I encara ens queda  molt  camí per descobrir-nos.

Divertida aportació  de Galionar:

Je je jeee! Saps què semblem, Carme?, un anunci d'ulleres! Ens podrien penjar a qualsevol òptica com a reclam. Amb uns rodolins que diguessin una cosa així, per exemple:

"Ullereees, ulleres a molt bon preu;
qualitat, bon gust, entreu;
pagui’n una, prengui'n quatre;
de lluny, de prop o de batre;
per a la grassa o la prima,
per a l’àvia o la fadrina;
amb dissenys de tota mena.
A qui en compri sis o set
li regalem un verset;
i si entra acompanyat,
li regalem un relat.
I tant si compra com no,
s’endurà una il•lustració.
No deixi de visitar-nos;
ens trobarà a Blogspot.
(I no tanquem els diumenges;
més models a l'interior.)  

Demà dia 12

Dia de la Gala dels  c@ts!!!



Us hi esperem  a tots!!!

         

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari