Dos dies a Barcelona de Caterina Cortès

Un nou llibre blocaire. Dos  dies a Barcelona.  De  Na Caterina  Cortès.  Un nou regal o dos,  un de  material i  un d'immaterial.  Na Caterina  m'ha regalat  el seu llibre.  Gràcies,  noieta  estimada.  I també m'ha  regalat una bona estona  de plaer  en llegir-lo.  Us  puc  assegurar que  he gaudit   tant  o més  del  que ella  em desitja  a la seva dedicatòria

N'Aina és  una al·lota mallorquina  que  necessita reflexionar  i posar ordre en la seva  vida...

Així comença la contraportada.  És absolutament  cert. Una noia que  es  busca  a ella mateixa  i que  busca  el seu  camí.  Valenta  i amb  ganes i il·lusió  de tirar  endavant.  Una història d'amor ens  fa de  música  de  fons.  Dolcíssima. Però  sobretot valenta...  positiva. Una història que llegim positiva  a  cada  mot  i a cada pàgina  en la incertesa  del seu final. Ella ens explica (sense  explicitar-ho,  però jo ho llegeixo  així)  que  tot allò  que hem viscut  de  bonic...  en un moment  donat,  ni el futur,  ni la  seva incertesa,  ni el final  sigui quin sigui, no ens ho ha d'espatllar. Ho tenim  i és  ben nostre...  i  la vida  continua  entre  sorpreses,  sempre,  de tota  mena.

M'ha  agradat  molt com tracta el català,  amb les  paraules  pròpies  de cada  variant,  en els  diàlegs. Una  delícia!

De  tot  cor,  moltíssimes  gràcies!!!

Penjoll

D'una  foto de Fanal Blau

Trenca  el color

d'una paret ben blanca.

D'un verd  intens,

trenats  els  troncs.

Trenco el color

d'una làmina blanca.

i sé que l'ombra  
també té el seu to.

OMBRA:
El van convidar  a pensar, i es va  adonar que els pensaments també tenien ombra.

El planeta de les tres estrelles - 5

- El tercer  sol,  el sol de color  blau,  va  dur  la  proximitat,  el contacte, el xiuxiueig,  les  paraules  dolces,  la  companyia, l'amor.

Microconte:  ESTIMAR 
El van convidar  a pensar i va dir que preferia  estimar  més  i pensar menys.

Carregant les piles

Ha fet bon dia.

Vora el camí,  les  flors.

Gorgs d'aigua clara.

 En mig  dels  faigs,

entre el pi roig  i el boix.

Brolla el sallent.

PD:  PAUSA

El van convidar  a pensar  i va  dir que avui  tocava  carregar les  piles.

Flors a l'aigua

D'una  foto de Fanal Blau

Suraven flors damunt de l'aigua,

com pensaments suren endins.

Secretament  jo les cuidava

però creixien només per  mi.

Sento una  pena de flors  marcides,

d'una bellesa  que  ja  té  fi.

El conte:

PREFERÈNCIES 

el van convidar  a pensar  però  preferia  oblidar

El planeta de les tres estrelles - 4

- La  primera  estrella  va fer  néixer  la vida.  Abans el planeta només sabia  voltar i voltar  segons l'òrbita  marcada. Buit  i erm. Seguint trajectòries  ancestrals. El sol groc va  obrir  camins de calidesa  i de llum que abans  no existien. El planeta  va poder  esclatar en tota la seva  riquesa  continguda.

- La segona  estrella  va fer  néixer  les  paraules i els  pensaments,  els diàlegs  oberts  sense mesura... Converses  per  estrenar  que  creaven  futurs i s'inventaven  el planeta  sencer.  En aquest planeta  tothom  aprenia  a parlar,  a dialogar,  i semblava que  això  era  tant potent,  tant  poderós  que res  no podia  espatllar-ho.

PD:  Conte: PANXACONTENT  

El van convidar  a pensar,  però  va dir que preferia prendre  el sol.  (o els sols)

El van convidar a pensar...

Més  microcontes...

LA TORRE:  El van convidar  a pensar  i per estar  a l'alçada  va pensar  dalt  de la torre.

MAL RESULTAT:  El van convidar a pensar,  i...   mai  no  s'havia  sentit  tan  sol.

SABER DIR QUE NO:  El van convidar  a pensar  i  després  de llegir  tants microcontes  simplement  va dir:  NO,  mai de la vida!  I aquest  cop  no feia  compliments!

NO CALIA:  El van convidar  a pensar i va  dir,   gràcies,  però no cal,   jo ja  fa dies  que penso.

RÀBIA:  El van convidar  a pensar  i el que li va fer  més ràbia  era  que  ho fes  precisament  aquell  que no pensava  mai.

D'una foto  de la Montse

Voldria ser com un mirall  de mar
que  només  retorna clarors
i engoleix abismes  i tenebres.

Com una  barca
que espera,  preparada,
sense  sentir la pressa  del viatge.

Com una corda
forta  i flexible
que  uneix o deslliga
provisionalment i  lliure
cada cop que cal.

PD:   Més  microcontes:   NAVEGAR:  


El van convidar  a pensar,  però el seu pensament navegava a la deriva.

D'una foto del porxo de la Joana

En l'acolliment  d'un porxo  protector
van  sortir  paraules,  orfes de  res  més.
No  eren en cap enciclopèdia
i el diccionari no les  explicava  prou bé.
Cada  paraula  era  nova  i diferent,
com si no l'haguéssim sentit  abans.
Creïble  i increïble  a la vegada.

Vam fer-ne  heures, enfiladisses
i  catifes  d'herba.  Mots embolcall
de  núvols  vaporosos,  d'espurnes  de cel.
Paraules  arreu  que  m'omplien els  ulls.
Com un espai,  com un àmbit.

S'enrunen  els mots i
es  descomponen les pedres.
Sense  aixopluc, l'espai exposat  als  4  vents.

PD:  I  el microconte,  un més:  DURA REALITAT  

El van convidar  a pensar,  i només  en  cinc minuts,  ja  plorava  desconsoladament.

Granja del diable a la Saône

 D'una  foto de la  Montse - Arare,  en dues  versions,  mitjana i petitona