En l'acolliment d'un porxo protector
van sortir paraules, orfes de res més.
No eren en cap enciclopèdia
i el diccionari no les explicava prou bé.
Cada paraula era nova i diferent,
com si no l'haguéssim sentit abans.
Creïble i increïble a la vegada.
Vam fer-ne heures, enfiladisses
i catifes d'herba. Mots embolcall
de núvols vaporosos, d'espurnes de cel.
Paraules arreu que m'omplien els ulls.
Com un espai, com un àmbit.
S'enrunen els mots i
es descomponen les pedres.
Sense aixopluc, l'espai exposat als 4 vents.
PD: I el microconte, un més: DURA REALITAT
El van convidar a pensar, i només en cinc minuts, ja plorava desconsoladament.
Aquest renéixer de les paraules, sota l'aixopluc d'un porxo, és una imatge molt bella, i reconfortant fins que s'enrunen els mots i ens deixes a pèl amb l'espai. Llavors miro amunt i només puc admirar l'espai nu, la pintura.
ResponEliminaBon dia, Carme!!
PS: I quina gràcia el microconte, no se t'acaben mai les bones idees.
Gràcies Sílvia, per mirar-t'ho de tant bons ulls. :)
EliminaBona tarda, maca... els microcontes com una addicció, ja ho saps!
M'agrada llegir els teus poemes en veu alta... des d'un dia que en vareu parlar a ca la FANAL BLAU, queden preciosos, com la pintura d'avui... què maco és això "heures, enfiladisses / i catifes d'herba. Mots embolcall" :-)
ResponEliminaPerò el final... em sembla trist... no sé si és que jo no ho sé interpretar (que podria molt ben ser això) però em sap greu que s'enrunin uns mots tan macos...
Assumpta, quina gràcia que em fa quan dius això! Bé, gràcia no, il·lusió! M'agradaria sentir-te! :)
EliminaI sí reconec que el final no és gaire engrescador... tens raó.
Doncs ei... que jo llegeixo bastant bé, eh? ;-)) Ara bé, he de reconèixer que llegir poesia no és el mateix que llegir les Lectures a Missa... hehe... però la gent gran de la meva Parròquia sempre em diuen que m'entenen molt bé quan llegeixo jo :-D
EliminaVa, el dia del teu sant em gravaré amb la meva súper càmera (la del "por qué, por qué d'en Mourinho" hehehe) i et faré un post amb un poema teu. El so no serà massa bo, però et podràs fer una idea... (sense imatge meva, per descomptat!! imatge del poema)
El problema és que jo no tinc micro a l'ordinador i no puc gravar-ho de cap altre forma que així i fent un YouTube
Això és un regal per avançat! :) Que bé!
EliminaAra que ho he dit em ve l'atac de vergonya!! hehe... però si em vaig atrevir a cantar, bé m'he d'atrevir a llegir, no? El que passa és que, com la cançó era per riure, doncs em feia menys vergonya (era com fer el ximplet i ja està) en canvi això he de mirar de fer-ho bé!! :-))
EliminaJa he triat el poema!! ;-)) El de la font!!
Has triat bé, és el més alegre i optimista d'aquests últims dies... :)
EliminaPer això l'he triat :-))
EliminaAh! Per cert... el MICROCONTE... boníssim!! I sí que crea addicció, sí!! Avui, m'he DESPERTAT DIENT MICROCONTES!! De veritat!!! :-DDDD
ResponEliminaI n'hi havia de bons! hehehe el problema és que, com passa amb els somnis, s'han esvaït ràpidament i no els he pogut apuntar... i ara no els recordo!!! Però n'anava dient cinc o sis de diferents hehehe
Solució:
Elimina-Llapis o boli a la orella
-Escriure directament a la mà, o a la esquena de la parella o a sobre dels llençols...
Però perdre els microcontessss, això mai de la vida!!! ;)
Als llençols estaria bé, quedaria una decoració literària ben interessant :-DDD
EliminaAixò sí que és una addicció nova de trinca i ben desconeguda:
Elimina"S'ha produït, un fet estrany, una colla de blocaires han agafat una addicció a un conte de Pere Calders. No se sap ben bé perquè aquest i no un altre, però ja van cinc milions els contes que comencen per El van convidar a pensar... Es tem que aquesta passa es vagi estenent més i més i fins i tot que destorbi el repòs etern del gran escriptor."
:)
:-)))))
EliminaBé, com en Calders segur que té un telèfon al costat, allí al "mesenllà", que ens truqui i ens doni la seva opinió (Idea treta d'un conte Caldersià hehe)
necessitem paraules
ResponEliminanoves que ens obrin nous horitzons
Paraules noves, nous horitzons... molt bonic!
EliminaSembla que s´hi està bé davall aquest porxo, amb paraules o sense o bé esperant de noves...
ResponEliminaja veus, els microcontes no paren de ser-hi ;)
Bona tarda a tothom!
Bessets
Bona tarda, gràcies, lluneta... els microcontes s'han fet amos de tot l'espai!
EliminaLes paraules prenen nous matisos i significats depenent qui les pronunciï, en quin to i en quin indret. Bellíssimes les teves paraules, escoltades o llegides on sigui
ResponEliminaGràcies, carina!
EliminaA mi m'agrada això de paraules orfes de res més i els mots capaços d'embolcallar-ho tot. I em pregunto, si són capaços de prendre qualsevol forma, per més que s'enrunin les pedres sempre quedaran els del cel ¿no?
ResponEliminaMolt bonic el dibuix, com sempre. I el micro-conte?
Això si es un micro-conte oi?
Petonicos Carme
Que passa amb el microconte, Montse, és tant micro que no l'has trobat? :)
EliminaEl microconte Siiii que l'he trobat siii. el signe d'interrogació era per donar entendre que era tant bo com el dibuix i l'escrit. Mecatxis! es que no em ser fer entendre :_(
EliminaPer a mi, que potser estic una mica espessa, el teu poema em parla d'una gran il·lusió que al final va esmicolar-se, com passa de vegades amb algunes il·lusions. I quan algú es llença al buit sense paracaigudes, el resultat pot ser molt trist. I la desolació és equiparable a la falta d'aixoplic i a estar exposada als quatre vents. Però no em facis gaire cas.
ResponEliminaUna forta abraçada!
I que has d'estar espessa, tu, noieta! Una abraçada, forta també, bonica!
EliminaSi jo tingues un porxo com aquest, no se m'acudirien pas paraules del diccionari, sinó aquelles que em sortissin del cor encara que fossin inventades, si sonaven dolces...
ResponEliminaPerò de vegades les coses, per boniques que siguin, exposades als cops de vent de la vida, se'n van en orris...
Petonets.
Les paraules van com van... una mica a la seva bola, les del diccionari i les que no... i un dia s'acaben, ves què vols fer-hi?
EliminaPetonets, M Roser!
que bé que s'hi està al porxo a l'estiu!!! Aquest que ens ensenyes té molt bona pinta. ;)
ResponEliminaEl micro conte és ben trist..... però m'ha encantat. A vegades, sol al pensar..... és quan es desmonta tot!
Petonets!
Els porxos són uns espais fantàstics... ni dins ni fora.. fresquets...
EliminaPetonets, nina!
Un porxo acollidor i envoltat d'heures: un somni.
ResponEliminaQuin espai més agradable per càlides nits d'estiu i matins assolellats. Gaudint de les paraules i d'un refrigeri...tot i que el poema sembla que acaba tristoi.
Gràcies, Glòria!
EliminaRecordo el porxo de la Joana...i trobo que, com sempre t'ha quedat una aquarel·la preciosa...
ResponEliminaPerò avui, avui em quedo amb el teu poema.
De vegades, ni que sigui sense aixopluc i exposats als quatre vents, sempre trobem algun ventet que ens acompanya.
Vinc a fer de ventet...d'acord?
Una abraçada de bon dia!
Gràcies, ventet suau... una abraçada de bon dia.
ResponEliminaTU , aquest porxoes de bon arrecerar-s'hi he'?? m'agrada força-molt ço que pintes amb tata força i ço que dius dels mots i els vents i les heures .TU no pateixis heque ar m'en vaig però alego torno he?? que esticenfeinat fent l'artristra. Tu tranqui he? que aviat torno....
ResponEliminaNo et preocupos Miquel Àngel, tu amb les teves muses... esprement-les a fons i fent força música! Fins aviat!
EliminaCarme, un dibuix preciós, encertat, fa estiu. El recés a l'ombra, la fresca, una llimonada i una bona conversa...
ResponEliminaGràcies!!!per agafar-me'l i fer-ne un dibuix :)
Moltes gràcies a tu per donar-me idees per pintar! :) Petonets, wapa!
Elimina