dilluns, 2 de juliol de 2012

D'una foto del porxo de la Joana

En l'acolliment  d'un porxo  protector
van  sortir  paraules,  orfes de  res  més.
No  eren en cap enciclopèdia
i el diccionari no les  explicava  prou bé.
Cada  paraula  era  nova  i diferent,
com si no l'haguéssim sentit  abans.
Creïble  i increïble  a la vegada.

Vam fer-ne  heures, enfiladisses
i  catifes  d'herba.  Mots embolcall
de  núvols  vaporosos,  d'espurnes  de cel.
Paraules  arreu  que  m'omplien els  ulls.
Com un espai,  com un àmbit.

S'enrunen  els mots i
es  descomponen les pedres.
Sense  aixopluc, l'espai exposat  als  4  vents.


PD:  I  el microconte,  un més:  DURA REALITAT  

El van convidar  a pensar,  i només  en  cinc minuts,  ja  plorava  desconsoladament.

37 comentaris:

  1. Aquest renéixer de les paraules, sota l'aixopluc d'un porxo, és una imatge molt bella, i reconfortant fins que s'enrunen els mots i ens deixes a pèl amb l'espai. Llavors miro amunt i només puc admirar l'espai nu, la pintura.

    Bon dia, Carme!!

    PS: I quina gràcia el microconte, no se t'acaben mai les bones idees.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia, per mirar-t'ho de tant bons ulls. :)

      Bona tarda, maca... els microcontes com una addicció, ja ho saps!

      Elimina
  2. M'agrada llegir els teus poemes en veu alta... des d'un dia que en vareu parlar a ca la FANAL BLAU, queden preciosos, com la pintura d'avui... què maco és això "heures, enfiladisses / i catifes d'herba. Mots embolcall" :-)

    Però el final... em sembla trist... no sé si és que jo no ho sé interpretar (que podria molt ben ser això) però em sap greu que s'enrunin uns mots tan macos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, quina gràcia que em fa quan dius això! Bé, gràcia no, il·lusió! M'agradaria sentir-te! :)

      I sí reconec que el final no és gaire engrescador... tens raó.

      Elimina
    2. Doncs ei... que jo llegeixo bastant bé, eh? ;-)) Ara bé, he de reconèixer que llegir poesia no és el mateix que llegir les Lectures a Missa... hehe... però la gent gran de la meva Parròquia sempre em diuen que m'entenen molt bé quan llegeixo jo :-D

      Va, el dia del teu sant em gravaré amb la meva súper càmera (la del "por qué, por qué d'en Mourinho" hehehe) i et faré un post amb un poema teu. El so no serà massa bo, però et podràs fer una idea... (sense imatge meva, per descomptat!! imatge del poema)

      El problema és que jo no tinc micro a l'ordinador i no puc gravar-ho de cap altre forma que així i fent un YouTube

      Elimina
    3. Això és un regal per avançat! :) Que bé!

      Elimina
    4. Ara que ho he dit em ve l'atac de vergonya!! hehe... però si em vaig atrevir a cantar, bé m'he d'atrevir a llegir, no? El que passa és que, com la cançó era per riure, doncs em feia menys vergonya (era com fer el ximplet i ja està) en canvi això he de mirar de fer-ho bé!! :-))

      Ja he triat el poema!! ;-)) El de la font!!

      Elimina
    5. Has triat bé, és el més alegre i optimista d'aquests últims dies... :)

      Elimina
  3. Ah! Per cert... el MICROCONTE... boníssim!! I sí que crea addicció, sí!! Avui, m'he DESPERTAT DIENT MICROCONTES!! De veritat!!! :-DDDD
    I n'hi havia de bons! hehehe el problema és que, com passa amb els somnis, s'han esvaït ràpidament i no els he pogut apuntar... i ara no els recordo!!! Però n'anava dient cinc o sis de diferents hehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Solució:
      -Llapis o boli a la orella
      -Escriure directament a la mà, o a la esquena de la parella o a sobre dels llençols...
      Però perdre els microcontessss, això mai de la vida!!! ;)

      Elimina
    2. Als llençols estaria bé, quedaria una decoració literària ben interessant :-DDD

      Elimina
    3. Això sí que és una addicció nova de trinca i ben desconeguda:

      "S'ha produït, un fet estrany, una colla de blocaires han agafat una addicció a un conte de Pere Calders. No se sap ben bé perquè aquest i no un altre, però ja van cinc milions els contes que comencen per El van convidar a pensar... Es tem que aquesta passa es vagi estenent més i més i fins i tot que destorbi el repòs etern del gran escriptor."

      :)

      Elimina
    4. :-)))))

      Bé, com en Calders segur que té un telèfon al costat, allí al "mesenllà", que ens truqui i ens doni la seva opinió (Idea treta d'un conte Caldersià hehe)

      Elimina
  4. necessitem paraules
    noves que ens obrin nous horitzons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules noves, nous horitzons... molt bonic!

      Elimina
  5. Sembla que s´hi està bé davall aquest porxo, amb paraules o sense o bé esperant de noves...
    ja veus, els microcontes no paren de ser-hi ;)

    Bona tarda a tothom!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda, gràcies, lluneta... els microcontes s'han fet amos de tot l'espai!

      Elimina
  6. Les paraules prenen nous matisos i significats depenent qui les pronunciï, en quin to i en quin indret. Bellíssimes les teves paraules, escoltades o llegides on sigui

    ResponElimina
  7. A mi m'agrada això de paraules orfes de res més i els mots capaços d'embolcallar-ho tot. I em pregunto, si són capaços de prendre qualsevol forma, per més que s'enrunin les pedres sempre quedaran els del cel ¿no?
    Molt bonic el dibuix, com sempre. I el micro-conte?
    Això si es un micro-conte oi?

    Petonicos Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que passa amb el microconte, Montse, és tant micro que no l'has trobat? :)

      Elimina
    2. El microconte Siiii que l'he trobat siii. el signe d'interrogació era per donar entendre que era tant bo com el dibuix i l'escrit. Mecatxis! es que no em ser fer entendre :_(

      Elimina
  8. Per a mi, que potser estic una mica espessa, el teu poema em parla d'una gran il·lusió que al final va esmicolar-se, com passa de vegades amb algunes il·lusions. I quan algú es llença al buit sense paracaigudes, el resultat pot ser molt trist. I la desolació és equiparable a la falta d'aixoplic i a estar exposada als quatre vents. Però no em facis gaire cas.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que has d'estar espessa, tu, noieta! Una abraçada, forta també, bonica!

      Elimina
  9. Si jo tingues un porxo com aquest, no se m'acudirien pas paraules del diccionari, sinó aquelles que em sortissin del cor encara que fossin inventades, si sonaven dolces...
    Però de vegades les coses, per boniques que siguin, exposades als cops de vent de la vida, se'n van en orris...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les paraules van com van... una mica a la seva bola, les del diccionari i les que no... i un dia s'acaben, ves què vols fer-hi?

      Petonets, M Roser!

      Elimina
  10. que bé que s'hi està al porxo a l'estiu!!! Aquest que ens ensenyes té molt bona pinta. ;)

    El micro conte és ben trist..... però m'ha encantat. A vegades, sol al pensar..... és quan es desmonta tot!
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els porxos són uns espais fantàstics... ni dins ni fora.. fresquets...

      Petonets, nina!

      Elimina
  11. Un porxo acollidor i envoltat d'heures: un somni.
    Quin espai més agradable per càlides nits d'estiu i matins assolellats. Gaudint de les paraules i d'un refrigeri...tot i que el poema sembla que acaba tristoi.

    ResponElimina
  12. Recordo el porxo de la Joana...i trobo que, com sempre t'ha quedat una aquarel·la preciosa...
    Però avui, avui em quedo amb el teu poema.
    De vegades, ni que sigui sense aixopluc i exposats als quatre vents, sempre trobem algun ventet que ens acompanya.
    Vinc a fer de ventet...d'acord?
    Una abraçada de bon dia!

    ResponElimina
  13. Gràcies, ventet suau... una abraçada de bon dia.

    ResponElimina
  14. TU , aquest porxoes de bon arrecerar-s'hi he'?? m'agrada força-molt ço que pintes amb tata força i ço que dius dels mots i els vents i les heures .TU no pateixis heque ar m'en vaig però alego torno he?? que esticenfeinat fent l'artristra. Tu tranqui he? que aviat torno....

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupos Miquel Àngel, tu amb les teves muses... esprement-les a fons i fent força música! Fins aviat!

      Elimina
  15. Carme, un dibuix preciós, encertat, fa estiu. El recés a l'ombra, la fresca, una llimonada i una bona conversa...
    Gràcies!!!per agafar-me'l i fer-ne un dibuix :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu per donar-me idees per pintar! :) Petonets, wapa!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari