 |
| D'una foto de Fanal Blau |
Trenca el color
d'una paret ben blanca.
D'un verd intens,
trenats els troncs.
Trenco el color
d'una làmina blanca.
i sé que l'ombra
també té el seu to.
també té el seu to.
OMBRA:
El van convidar a pensar, i es va adonar que els pensaments també tenien ombra.
El van convidar a pensar, i es va adonar que els pensaments també tenien ombra.
l'ombra dels pensaments no surt a la foto..:)
ResponEliminaprecioses imatges, les anava mirant per triar-ne una i me n'adono que no, que decididament em quedo amb totes dues..
va ser un plaer conèixe't Carme, no és tòpic, és real!
si és possible.. encara guanyes a la realitat..:)
petonets!
lolita, només faltaria que els pensaments i les seves ombres sortissin a les fotos! :)
EliminaUn gran plaer també per a mi, lolita, :) em va encantar veure't... al natural!
Petonassos!
Jo em decanto per la segona, encara que a la fosca tampoc si hi està malament.
ResponEliminaPensaments amb ombre? mira, no ho havia pensat mai.
Molt bona tarda i bon profit!!
Té més claror, la segona, oi? :)
EliminaGràcies guapíssima!
La segona dona més llum i s'adiu més al'estiu oi? Va per trencar el blanc de la paret i e l de la làmina, jo també em quedo amb el segon.
ResponEliminaEm sembla que els teus pensaments estan plens de llum i amaguen poques ombres.
Petonicos.
Gràcies, Montse! Sempre em dius coses boniques... et puc fer una abraçada?
Eliminai tant! i te la torno embolcallada amb la llum dels estels que ens acompanyen en aquesta nit d'estiu.
Eliminadesprés del blanc i negre sempre hi ha d'haver el color. M'encanten totes dues pintures!
ResponEliminaFa dies que no passava per casa teva, fa dies que estic absent...... un dia d'aquests us explico! Petoneeets!
És una pintura, Alba i dues fotos... t'esperem, guapa! Petonets!!!!
EliminaPensaments a l'ombra que, d'entrada semblen obscurs, però qui sap si són els més certs.
ResponEliminaEm quedo amb la segona opció, el color verd discret, m'atrapa.
Doncs potser sí que són els més certs... encara que no els deixem que surtin...
EliminaGràcies, Carme!
Hui he hagut d'anar al centre de la ciutat caminant sota un sol de injustícia. Mira que anava pensant però res, ni una ombra ni mitja.
ResponEliminaNo fan ombra els teus pensaments, Jp? T'hauràs d'entrenar... eh? :)
EliminaClavellines penjants que sols s'alimenten del rovell. I floreixen com els teus dibuixos i aquare.les.
ResponEliminaJa saps amb quina em quedo...el porxo! Moltes gràcies i fins aviat carme!
Una abraçada, guapíssima! Ja m'han xivat que el porxo està en bones mans! :) Quina eficàcia!
EliminaUna abraçada...
L'has fet tan bé que veig el "volum" i tot... vull dir que el teu no és un dibuix en dues dimensions sinó en tres! :-))
ResponEliminaI tant que els pensaments a vegades tenen ombres! Quina gran veritat!!
Sempre em mires amb bons ulls... Assumpta!
EliminaM'alegro que coincidim!
una manera molt alegre de donar vida a una paret....fins i tot ella n'ha d'estar contenta de ser-ne el seu suport.
ResponEliminaSegur que n'està, segur, Joan!
EliminaM'agrada! Una làmina preciosa!
ResponEliminaLes ombres, a l'altre costat de la llum, entre qualsevol cosa. En Lucky Luke, ja patiria que no se li escapés!
Gràcies, Judit! :)
EliminaDe vegades, les coses, com més senzilles més boniques...Una paret i un penjoll d'herbes naturals...
ResponEliminaEl resultat és com una obra d'art i a mi m'agrada el 2n, potser per la llum.
Els pensaments que fan ombra deuen ser aquells tan negres...No en volem d'aquests!
Petonets.
Aquest dibuix és dels que a mi m'agrada simple i senzill. Jo crec que hi ha molts pensaments que tene ombra, no pas només aquells tan negres, no! :)
EliminaBona nit M Roser!
La llum de la segona la trobo més càlida. Però les dues m'agraden molt.
ResponEliminaTe raó la M. Roser: Sembla mentida que una cosa tan senzilla resulti tan summament bonica.
El poema que t'ha inspirat l'imatge, també tan senzill i delicat, és d'una gran bellesa.
Em va agradar molt veure't i poder-te saludar.
Ets maquíssima!
Moltes gràcies Glòria! M'alegro que t'agradi el poema! A vegades tot ho voldríem lluminós i no pot ser la claror i l'ombra estan íntimament lligades l'una al'altra.
EliminaA mi també em va agradar molt de veure't Glòria! Sempre es fa curta l'estona. M'hagués agradat xerrar més amb tu. :)
Les dues son la mateixa l'una a l'hora del sol i l'altra al capaltard.Amb una llum més de capvespre però els versos les unifiquen preciós penjoll .Em recorda un barret que em regalaren....també penjava d'un "ganxu" a la paret...
ResponEliminaMiquel Àngel, m'alegro que t'agradi i també que te'n recordis del barret...
Eliminauna abraçada miquelangelet cançons!
M'agraden les ombres i el seu recer, les del blanc i negre i les dels colors. Lluminós penjol.
ResponEliminaGràcies, Pilar!
Elimina