Tallarol de casquet
A tres quarts de vuit del matí, arribem dalt de la carena, on hi ha una clariana en mig dels matolls. No hi ha ningú a la vista. A la vora del camí, dintre dels brucs ben florits, se sent el cant d'un ocell. No hi entenc res, d'ocells, però un dia em van dir que aquest cant era del tallarol i és l'únic que me'n recordo. És un tallarol de veu potent i provocadora. Sonava més o menys així, però molt fort: cant del tallarol.
Ens acostem als matolls per veure'l. No ho aconseguim. Ell segueix refilant i refilant. Al cap d'uns minuts decidim marxar. Fem les primeres passes i sentim el mateix cant al bruc del costat, caminem una mica més i el tornem a sentir al bruc de més avall... No vam ser capaces de veure,'l però sí que ell ens veia a nosaltres. El tallarol ens va seguir de matoll en matoll un tram del camí. Ens va regalar un somriure per una bona estona.
Si la banda sonora la posa la pròpia natura, la caminada és més plaent, no hi ha cap mena de dubte. Bon dia, Carme.
ResponEliminaMmmm ja m'agradaria estar sentint aquests sons de bon matí i no el teclat de l'ordinador!
ResponEliminaEl lloc on treballo està envoltat de vinyes i d'arbres. Tenim un pati ple d'arbres i d'ocells. El seu cant m'ajuda a concentrar-me. Ara estic atenta, a veure si sento el cucut. Ens visiten cada any i ens porten la primavera de ple.
ResponEliminaostres gràcies Carme, quin plaer sentir el tallarol!! m'encanta sentir el cant dels ocells, de tots.. ...... al mòbil hi tenia grabat el seu cant i a vegades a la parada del bus l'engegava, hauries de veure les cares de tothom.. mirant al cel a veure si el veien.. bé és un petit divertiment que no fa mal...:) i és que el tallarol talla el rol..o no?
ResponEliminaEl meu pare, que era mestre, i el meu mestre, a la classe de "caligrafía", entre altres ens feia escriura :
ResponEliminaLa constancia conduce al éxito.
Un ocell simpàticament cantarí.
ResponEliminatal com has pintat este tallaroll de veu potent i provocadora, gairebé el podem acariciar, i sembla suau.
ResponEliminaEn faig coneixença.
ResponEliminaLa meva ignorància és suprema.
Quina enveja, sentir pardalets en comptes de cotxes.
ResponEliminaSentir i no veure,
ResponEliminatocar i percebre,
oír i cantar,
.......... Anton
la fantasia pot arribar en un cant d'ocell, amagat ens diu us estimo.
Una experiència ben agradable. El refilet és guapíssim. Jo no tinc tanta sort, però tot i viure a Tarragona estic vora una fondalada de camps i cada dia cap a les 10 del matí s'acosta un moixonet a "saludar-nos" tot posant-se a la barana del balcó. Se'n va i fins a l'endemà.
ResponEliminaAra ja sé què és un tallarol, però confesso que si m'ho haguessin preguntat abans de llegir el teu post, hagués contestat que era una classe de pasta, rotllo macarró... :)
ResponEliminaQue acabis de passar un bon dia ple de cants!
No puc obrir el vídeo amb firefox, però suposo que es tractava de posar música ambient per l'escapada, no? Un soroll de fons que et recordi on ets, envoltat de natura.
ResponEliminaJosep manel, i tant que sí, sorpreses de la natura.
ResponEliminaPorquet, he de confessar que em sento privilegiada. Tens raó.
Una bonica espera, Pilar, estar pendent d'aquestes coses amb il·lusió a mi em fa sentir molt viva.
Lolita, El tallarol per aquí on sóc jo, al Vallès se sent molt i molt. Sobretot al matí. A vegades ja els sento des del llit abans de llevar-me.
Carles, i com costa la constància, oi?
Sí Òscar, molt simpàtic!
iruna, segur que deu ser suau... com una ploma... :)
Bé, jo explico això i tampoc hi entenc res... mil ignoràncies, Jordi.
JpMerch, doncs sí, la veritat un plaer. Tot un plaer.
Anton, segur que ens estimava una mica, o al menys li vam caure bé... ens va venir al darrere, je, je, je...
Llaudal, doncs també és ben bonic que vingui un ocellet a donar-vos el bon dia!
Guspira, veus? ja n'has après una més! :) Ara, amb la quantitat de noms que donen a les pastes els italians no descartis que n'hi pugui haver alguna que es digui tallarol... je, je, je...
XeXu, no és un vídeo només és un arxiu de so molt curtet. I és només el refilet del tallarol. I en realitat no és pròpiament una escapada sinó, la meva caminada matinal de cada dia.
Jo el vaig escoltar un dia a Ullastret...:)(vés quines coses...) Però per aquí els voltant també n'he pogut escoltar algún! Ara, a la primavera, just quan clareja, és un bon moment per escoltar-ne uns concerts divertits i simpàtics. L'altre dia se sentia un diàleg entre picots...
ResponEliminaUna abraçadeta!
Fanalet,
ResponEliminaA Ullastret, que si que sé on és, i és preciós, no m'estranya gens que hi hagin tallarols.
En canvi a Ullastrell, es veu que és un lloc on hi ha moltes gallines que fan uns ous molt bons i és molt més a prop, diu que al Vallès Occ (ves quines coses) no hi he estat mai, però no tinc ni el més mínim dubte que també hi deu haver un munt de tallarols.
Una abraçada. ;)
Quin luxe poder sentir ocells cada dia Carme!!!!! Petonets guapa!
ResponEliminaAnna, que bé de veure't per aquí! tens raó, és tot un luxe, una abraçada, maca!
ResponEliminaquina història més bonica!
ResponEliminaquin goig sentir el cant del tallarol!
ResponEliminaQuin ocell tan simpàtic!! M'ha agradat molt el seu cant... i m'ha resultat familiar... jo diria que el dec haver sentit més d'una vegada, potser de petita, al poble... no sé.
ResponEliminaM'ha agradat aquest post amb "banda sonora" hehehe ;-))
(Ep, aquesta nit posaré el post amb l'arbre aquell de fulles color grana... no sé a quina hora, que encara no hem sopat... anem amb l'hora antiga!! ufff) :-)
La primavera es va animant, malgrat la timidesa us va fer un gran regal.
ResponEliminaBen real, Deric!
ResponEliminaElfri, realment un goig...
Segur que sí, Assumpta, se senten molt! Ja passaré a veure els arbres...
Rafel, més que tímid semblava provocador... però clar que és una interpretació meva.
El meu blog té algun problema perquè faig posts amb imatges però aquestes no es veuen a les barres laterals dels qui em teniu enllaçada i ho teniu configurat amb imatge... de la mateixa manera, el meu propi blog d'artesania tampoc mostra la imatge al meu blog gran... sniff... tinc el blog espatllat!!...
ResponEliminaA mi em passa amb el blog "Roda el món i torna al bloc" he posat la imatge del pefil de cada persona a qui dedico un post i la imatge no surt enlloc. O alguna si, però la majoria no.
ResponEliminaI no sé pas per què...
Jo acabo d'entrar a un pàgina de dubtes i queixes i he vist que hi ha més gent que protesta d'aquest tema... he deixat un comentari... però ara tornaré a entrar i faré una queixa nova (jo, per protestar que no quedi hehehe) a veure si ho arreglem! ;-)
ResponEliminaA veure si serveix d'alguna cosa... És la pàgina d'ajuda en castellà.
ResponEliminahttp://www.google.com/support/forum/p/blogger/thread?tid=3589efe2ad589648&hl=es
Ha de ser maco despertar-se amb aquest cant característic! Una abraçada i fins aviat, CARME.
ResponEliminaUn goig poder escoltar el cant dels ocells i ser-ne conscient, que no ens passe desapercebut i gaudir-ne.
ResponEliminaA veure si et serveix, Assumpta!
ResponEliminaJordi, sí que ho és, al menys jo li trobo molt. Una abraçada.
Novesflors em sembla tant important gaudir del que tenim! I això jo hi tinc, surto al matí i de seguida els sento. A vegades els veig i tot. :)
els teus dibuixos inundes de color la Catosfera i ja en formen una part indispensable.
ResponEliminaGRÀCIES
Aquest tallarol devia ser com Nostre Senyor, que tot i estar entre nosaltres, diuen, no hi ha manera de veure'l...
ResponEliminaHavia de ser un passeig fantàstic, Carme. Alguna tarda surto a fer espàrrecs i també se senten ocells semblants, que omplen de música el camp i la tarda.
Una abraçada.