D'una foto de la Montse
Voldria ser com un mirall de mar
que només retorna clarors
i engoleix abismes i tenebres.
Com una barca
que espera, preparada,
sense sentir la pressa del viatge.
Com una corda
forta i flexible
que uneix o deslliga
provisionalment i lliure
cada cop que cal.
Voldria ser com un mirall de mar
que només retorna clarors
i engoleix abismes i tenebres.
Com una barca
que espera, preparada,
sense sentir la pressa del viatge.
Com una corda
forta i flexible
que uneix o deslliga
provisionalment i lliure
cada cop que cal.
PD: Més microcontes: NAVEGAR:
El van convidar a pensar, però el seu pensament navegava a la deriva.
El van convidar a pensar, però el seu pensament navegava a la deriva.
Jo sempre navego, sense barca, sense corda, sense port, a la deriva dels meus pensaments... i sovint em perdo i feliçment retorno. Somio desperta.
ResponEliminaBonica barca,
"Puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva." com diu en Llach.
M'encanta aquesta cançó és el que li faltava al post... potser l'afegiré, Carme.
EliminaGràcies!
em fa recordar les platges de Calella.....potser de tant sovintejar-les. Deslliguem a gust i deixem-nos portar
ResponEliminaMar enllà!
EliminaPreciosa imatge per a l'inici de la llibertat.
ResponEliminaUn bon inici... si és de llibertat, Jordi
EliminaPuc navegar en aquesta basca? M'agrada que tingui una corda sempre disposada a donar-nos la llibertat que necessitem.
ResponEliminaNavega, navega...
EliminaLes barques sempre són font d'inspiració, metàfores de moltes coses i a sobre hi hem posat les cordes, el mar.... un completo!
ResponEliminaTots naveguem per la vida, amb la corda més o menys tibada, en aquest mar que a vegades retorna clarors i a vegades et vol engolir. De moment ens n'anem sortint.
La cançó del Llach que cita Quadern de mots és una de les meves de capçalera, tot un referent.
Tot en aquest post em sembla poesia, tots els comentaris també.
Sí, noieta, ens n'anem sortint... La cançó també ho és per a mi...
EliminaGràcies.
Una barca preciosa amb uns colors d'aquests teus que tant m'agraden... un poema que no em sembla trist sinó que el veig com una reflexió d'allò que volem (i podem!) ser... i un nou micro-relat!! (hehehe ja he perdut el compte dels teus) Quin post més complert!
ResponEliminaGràcies, Assumpta! feia dies que tenia el dibuix fet i no acabava de trobar-li la lletra... finalment ha sortit això i m'alegro molt que el trobis complet!
EliminaEncara segueixo amb els microrelats... uns dies més.
Ja m´agradà quan la Montse la va posar per anar a navegar una micona mentre ella no hi era, i
ResponEliminaara, torna de la teva mà amb un colors preciosos i amb una reflexió, vora ella, convidant-nos a pensar.
Nanit, nina!
Gràcies, sa lluna, nanit, preciosa!
EliminaBon poema i bonica aquarel·la, Carme. Tot el que voldries és al teu abast; només has d'emprar els somnis...
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Em sembla que tinc els somnis espatllats... :) una abraçada, Montse!
EliminaJa la recordo la foto, trobo que la teva aquarel·la ha captat perfectament la seva essència...m'agrada molt.
ResponEliminaNo sé perquè, però penso que no cal que ho vulguis ser, crec que ja ho ets...De vegades un mateix no se n'adona...
Petonets de bona nit.
Oh! M Roser, aquest comentari teu és un regalàs... gràcies preciosa, no sé si el mereixo de veritat, però m'anima.
EliminaJo voldria estar en un port on les barques fossin com la teva, amb la corda quan cal i deslligada quan el vent ens va a favor.
ResponEliminaJo voldria estar en un port on hi fossis tu, perquè creus en la llibertat.
M'agrada aquesta barca, Carme.
Pep, ara no sé què dir... és tant bonic això que dius... :) Gràcies! Bona nit!
EliminaQue bonica t'ha quedat l'aigua!!! Amb el que costa de pintar un mar així, amb uns blaus divins.
ResponEliminaI la barca ferma i orgullosa, a punt de solcar onades, mar endins.
Moltes gràcies, Glòria... no et pensis a vegades sona la flauta per casualitat... :)
EliminaBon dia preciosa!
El van convidar a pensar, però els va dir el que pensava i ... no el van convidar més.
ResponEliminaAquesta aquarel · la tan estiuenca convida a navegar.
Bona nit Carme :)
He, he, he... ets terrible, Pere. Boníssim el conte.
EliminaBon dia, maco!
Per a mi que sóc de secà, una imatge així és més que vocadora i si va acompanyada de les teves paraules és semblat al paradís. Passeu-ho molt bé diumenge
ResponEliminaGràcies, Carina! Et trobarem a faltar!
EliminaEn aquesta aigua cristalina no em faria gens de por anar a la deriva! Que bé que t'ha quedat, Carme. Bon dia i bona navegació!
ResponEliminaAnar a la deriva potser no sempre està malament! ;)
Elimina