dimarts, 3 de juliol de 2012

D'una foto  de la Montse

Voldria ser com un mirall  de mar
que  només  retorna clarors
i engoleix abismes  i tenebres.

Com una  barca
que espera,  preparada,
sense  sentir la pressa  del viatge.

Com una corda
forta  i flexible
que  uneix o deslliga
provisionalment i  lliure
cada cop que cal.

PD:   Més  microcontes:   NAVEGAR:  


El van convidar  a pensar,  però el seu pensament navegava a la deriva.

28 comentaris:

  1. Jo sempre navego, sense barca, sense corda, sense port, a la deriva dels meus pensaments... i sovint em perdo i feliçment retorno. Somio desperta.

    Bonica barca,
    "Puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva." com diu en Llach.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta aquesta cançó és el que li faltava al post... potser l'afegiré, Carme.
      Gràcies!

      Elimina
  2. em fa recordar les platges de Calella.....potser de tant sovintejar-les. Deslliguem a gust i deixem-nos portar

    ResponElimina
  3. Preciosa imatge per a l'inici de la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bon inici... si és de llibertat, Jordi

      Elimina
  4. Puc navegar en aquesta basca? M'agrada que tingui una corda sempre disposada a donar-nos la llibertat que necessitem.

    ResponElimina
  5. Les barques sempre són font d'inspiració, metàfores de moltes coses i a sobre hi hem posat les cordes, el mar.... un completo!
    Tots naveguem per la vida, amb la corda més o menys tibada, en aquest mar que a vegades retorna clarors i a vegades et vol engolir. De moment ens n'anem sortint.
    La cançó del Llach que cita Quadern de mots és una de les meves de capçalera, tot un referent.
    Tot en aquest post em sembla poesia, tots els comentaris també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noieta, ens n'anem sortint... La cançó també ho és per a mi...

      Gràcies.

      Elimina
  6. Una barca preciosa amb uns colors d'aquests teus que tant m'agraden... un poema que no em sembla trist sinó que el veig com una reflexió d'allò que volem (i podem!) ser... i un nou micro-relat!! (hehehe ja he perdut el compte dels teus) Quin post més complert!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta! feia dies que tenia el dibuix fet i no acabava de trobar-li la lletra... finalment ha sortit això i m'alegro molt que el trobis complet!

      Encara segueixo amb els microrelats... uns dies més.

      Elimina
  7. Ja m´agradà quan la Montse la va posar per anar a navegar una micona mentre ella no hi era, i
    ara, torna de la teva mà amb un colors preciosos i amb una reflexió, vora ella, convidant-nos a pensar.

    Nanit, nina!

    ResponElimina
  8. Bon poema i bonica aquarel·la, Carme. Tot el que voldries és al teu abast; només has d'emprar els somnis...
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que tinc els somnis espatllats... :) una abraçada, Montse!

      Elimina
  9. Ja la recordo la foto, trobo que la teva aquarel·la ha captat perfectament la seva essència...m'agrada molt.
    No sé perquè, però penso que no cal que ho vulguis ser, crec que ja ho ets...De vegades un mateix no se n'adona...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! M Roser, aquest comentari teu és un regalàs... gràcies preciosa, no sé si el mereixo de veritat, però m'anima.

      Elimina
  10. Jo voldria estar en un port on les barques fossin com la teva, amb la corda quan cal i deslligada quan el vent ens va a favor.
    Jo voldria estar en un port on hi fossis tu, perquè creus en la llibertat.

    M'agrada aquesta barca, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pep, ara no sé què dir... és tant bonic això que dius... :) Gràcies! Bona nit!

      Elimina
  11. Que bonica t'ha quedat l'aigua!!! Amb el que costa de pintar un mar així, amb uns blaus divins.
    I la barca ferma i orgullosa, a punt de solcar onades, mar endins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria... no et pensis a vegades sona la flauta per casualitat... :)

      Bon dia preciosa!

      Elimina
  12. El van convidar a pensar, però els va dir el que pensava i ... no el van convidar més.
    Aquesta aquarel · la tan estiuenca convida a navegar.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... ets terrible, Pere. Boníssim el conte.

      Bon dia, maco!

      Elimina
  13. Per a mi que sóc de secà, una imatge així és més que vocadora i si va acompanyada de les teves paraules és semblat al paradís. Passeu-ho molt bé diumenge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carina! Et trobarem a faltar!

      Elimina
  14. En aquesta aigua cristalina no em faria gens de por anar a la deriva! Que bé que t'ha quedat, Carme. Bon dia i bona navegació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anar a la deriva potser no sempre està malament! ;)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari