Més microcontes...
LA TORRE: El van convidar a pensar i per estar a l'alçada va pensar dalt de la torre.
MAL RESULTAT: El van convidar a pensar, i... mai no s'havia sentit tan sol.
SABER DIR QUE NO: El van convidar a pensar i després de llegir tants microcontes simplement va dir: NO, mai de la vida! I aquest cop no feia compliments!
NO CALIA: El van convidar a pensar i va dir, gràcies, però no cal, jo ja fa dies que penso.
RÀBIA: El van convidar a pensar i el que li va fer més ràbia era que ho fes precisament aquell que no pensava mai.
Mira allò de les casualitats.
ResponEliminaAra fa exactament dos minuts que m'acaba de succeir el cinquè conte (el de la ràbia) en primera persona!
Ja passa, ja, això, llum! casumdena!
Eliminaabraçadeta, bonica!
Molt bons tots Carme! Això sembla ja com pipes de gira-sol, un cop comences amb una, no pares ;)
ResponElimina"El (la) van convidar a pensar i des d´aleshores no ha parat"
Bona tarda i bessets!
Tens raó... no puc parar no... :) he, he, he...
EliminaBon vespre i una abraçadeta!
Fa molt de temps que no participo en cap proposta de la xarxa; relats, jocs... per manca d’inspiració, principalment. Els llegeixo però ni tan sols els comento.
ResponEliminaI, tant el van convidar a pensar que sense sospitar què li esperava s’hi va posar. Mmmmmm.
Molt bé, carme, tot és posar-s'hi... ho veus?
EliminaMare meva!!! En tens moltíssims!!! I tots són bons! I el darrer és mooolt irònic :-DDD
ResponEliminaJa he perdut el compte, i el conte... :)
EliminaÉs molt addictiu, eh? Jo no puc parar!! :-DDD
EliminaVa, que ho intento: El van convidar a pensar, i el va ofendre que no s'adonessin que ja ho estava fent.
ResponEliminaMolt bo XeXu!
EliminaEl van convidar a pensar i digué que el volia poc fet volta i volta.
ResponEliminaOriginal, Montse, i a mi també m'agraden poc fets... ;)
EliminaA mi m'ha vingut al cap el Pere Calders: i ell respongué que ja ho faria a casa, que no volia molestar.
ResponEliminaFrancesc, és que tot ve d'una proposta d'Antaviana de trobar diferents finals per aquest conte de Calders... Fa dies. Jo vaig participar posant tots els enllaços corresponents, però m'he quedat enganxada en aquest conte i els seus possibles finals i ara l'escampo sens e manies per tots els posts... :) I ni em molesto a posar l'origen de tot plegat. De tota manera ets un crack, te n'has recordat i l'has reconegut!
EliminaFantàstic aquest joc per activar la imaginació...Ja fa dies que en vaig deixar un al blog de Antaviana, al proper post el posaré. Rera aquest:
ResponEliminaEl van convidar a pensar i no l'hi va agradar, és que algú creia que no pensava?
Petonets.
Està molt bé, M Roser! s'assembla amb el del XeXu!
Eliminael van convidar a pensar, però es queixà perquè no li van indicar quina mena de pensaments..
ResponEliminabona tarda Carmeta!!
El trobo boníssim, boníssim, lolita! Bon vespre, guapíssima!
EliminaQue bo, Carme! El primer, el de la torre, té molta punta!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, Galionar, una abraçada forta!
Eliminael van convidar a pensar i va dir que no, li feia por adonar-se d'alguna cosa que ignorava
ResponEliminaEl títol podria ser PRUDENT.. :) Molt bo, Joan!
Elimina"El van convidar a pensar i ... no en sabia."
ResponEliminaAixò de vegades passa, per falta de costum. Aquests teus microcontes conviden a pensar :)
Bona nit Carme.
Doncs el titularé FALTA DE COSTUM :)
EliminaEstic fent un recull de tots els contes, els meus i els vostres... ja en tenim 27!
Bona nit, Pere!
RONDINAIRE:El van convidar a pensar i ... Si ara mateix... perquè ho dius tu, vaja.
ResponEliminaI amb aquest 28!
EliminaDESAGRAÏT: El van convidar a pensar i... No calia que ho fessis, ja ho estic fent.
ResponEliminaI 29, Montse... jo col·leccionant. Molt bé els teus contes!
EliminaAixò és un no parar! Si que dona joc la frase de Calders... És un magnific homenatge tot plegat!
ResponEliminaCrec que ell es sentiria satisfet.
I tu, Carme, la campiona!
Addictes... tots! :) Gràcies Glòria!
EliminaLa van convidar a pensar i va dir: un moment que vaig a buscar la Carme ;) Boníssims, tots. Es veu que al cervell quan li envies l'ordre que pensi li venen les idees i com més penses més idees genera. En canvi si no li envies cap ordre, s'adorm. Me'n vaig a fer treballar el cap que d'adormida ja ho estic prou jo en aquestes hores. Boooon dia!!!
ResponEliminaHe, he, he... doncs mira que a mi m'encanta pensar en companyia i que em vinguin a buscar per pensar em sembla genial! :) Gràcies guapíssima!
Eliminaboníssims tots! que content n'estaria en Calders!
ResponEliminaPotser sí que alguns li agradarien i tot! ;)
Eliminaummm... ens has convidat a tots a pensar... ummm...
ResponEliminael van convidar a pensar i només feia unes hores que havia nascut. Tenia gana.
Molt bé, jo mateixa... me l'enduc cap al recull que n'estic fent!
Elimina