Ha fet bon dia.
Vora el camí, les flors.
Gorgs d'aigua clara.
En mig dels faigs,
entre el pi roig i el boix.
Brolla el sallent.
PD: PAUSA
El van convidar a pensar i va dir que avui tocava carregar les piles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
ostres quina bona pinta
ResponEliminaaixo si es slow de veritat
felicitats !!
he començat bé l'slow! :)
EliminaGràcies!
ohhh, quina passada! On estàs? Demà vindràs ben carregada de relax i positivisme:)
ResponEliminaEspero que sí, que podré venir i en plena forma! :)
EliminaPerò si les teues piles no es descarreguen mai, xiqueta.
ResponEliminaI tant que sí, Jp! Més del que voldria... gràcies per tornar-me aquesta imatge de mi. M'agrada! :)
EliminaCaram Carme, quina remullada, però l'aigua devia estar fresqueta. I quin paisatges tan bonics...
ResponEliminaAl mig dels gorgs,
la dona d'aigua canta.
Si és la Carme!!!
Bon diumenge.
Més que fresqueta, M Roser, però un plaer, un goig i un moment per col·leccionar!
EliminaGràcies pel poema, preciosa!
Que a gust se't veu! Aprofita, aprofita, uns llocs preciosos.
ResponEliminaT'asseguro que he aprofitat tant com he pogut... una sortida de només un dia, però molt i molt agradable i feliç. Gràcies, guapa!
EliminaUaaaaaaaaaaau, CARME!! Això sí que és vida!! :-)) Quin lloc tan bonic!! I quin somriure tan maco el teu! ;-))
ResponEliminaHahahaha avui en CALDERS que descansi, que ja pensarem demà ;-)
Doncs sí! Això és vida! Un lloc preciós, hem vist fins a 6 gorgs, avui!
EliminaGràcies, maca!
Que bona l'última foto! estàs guapíssima!
ResponEliminaEnmig de l'aigua, ... brolla la Carme!
ja ja ja!
Patonarrus i abraçada! I fins demà!
Gràcies, preciosa, fins demà...
EliminaUna abraçada!
I als pobrets que ens queden ben bé tres mesos per a poder accedir a alguna mena de "recàrrega", no ens diràs on és aquesta sucursal del paradís?
ResponEliminaVols dir així... públicament o en secret?
EliminaI si ho dic i s'omple de gentada? ;)
Dona sempre pots fer un enigma com a la pàgina del xarel·lo i com a màxim hi arribaran una dotzena de persones :D
EliminaPotser hagués estat ben divertit, llum, però he llegit els comentaris en sentit invers i ara ja ho he dit més avall: prop de Campdevànol.
EliminaAixò si que és carregar piles i "mullar-s'hi".
ResponEliminaTotalment, rafel!
EliminaJo també crec, Carme, que les teues piles no necessitaven recàrrega, i no em faràs creure el contrari. En tot cas, com d'altres, desitjo -inútilment?- que ens diguis on podem trobar aquesta pau que t'acompanya.
ResponEliminaSi ja m'avises... no intentaré fer-t'ho creure. :) Gràcies, Miquel!
EliminaÉs a prop de Campdevànol, Miquel.
Ostres ... quina enveja!
ResponEliminaLa van convidar a pensar i va dir: ho sento m'he apuntat al "Slow Blog" i per desconnectar me'n vaig a prendre un bany d'aigua fresca en un gorg de muntanya.
Bona nit Carme :)
Potser si hagués de triar una activitat entre tantes coses que fem a la vida ... triaria aquesta: prendre un bany d'aigua "freda" en un gorg de muntanya, en un dia preciós d'estiu i amb la bona companyia d'una colla d'amics.
EliminaBon dia, Pere
Ooohhhh, m'encanta! Ara vindria...Felices vacances!!
ResponEliminaNo estic de vacances, encara, Francesca! Només una sortida de dissabte. :)
EliminaNo es pot dir que no sàpigues triar el lloc ideal per carregar les piles. Si només de veure les fotos ja t'hi sents bé, m'imagino que ser-hi ha de ser fantàstic (bé, no m'ho imagino que amb la cara que fas a l'última foto ja m'ho confirmes tu mateixa). :-))
ResponEliminaSí, tot i que no és tan solitari com sembla a les fotos (en aquest país que estem afetgegats, què vols fer-hi?) és un lloc genial, Mc! :-))
EliminaMira-la ella quina cara de felicitat! Ja se't nota que tens les piles ben carregades, ja! Apa, ja tens forces per una setmana més.
ResponEliminaCarregades ... fins dalt!
EliminaOh, una sirena d'aigua dolça!
ResponEliminaI quina cara de felicitat!!!
Em fas sana enveja ;)
Fins després!
:) fins després, Glòria! ;)
EliminaQuina enveja!!!!! segur que l'aigua estava fresqueta!
ResponEliminaFresquíssima, Marta!
EliminaM'encanten les flors, els gorgs i les gorges!!!
ResponEliminaPilar, avui pensava que feia dies que tenies el blog silenciós... m'alegro de veure't per aquí! :)
EliminaNecessito silenci, Carme. Em costa reconduir tot el que vull dir. Sóc per aquí, però, tot i que no faci gaire soroll. Una abraçada, bonica.
EliminaOi que si que es bonic aquest paratge? i l'aigua molt fresca, tant que no crec que jo m'hagués atrevit a ficar-mi fins el coll, com a molt mullar-me els peus, txa-xa-txa-xa em fas tremolar només de veure't. (que fredeluga soc!) : )
ResponEliminaPetonicos
Hola Carme,
ResponEliminaSort que he llegit els comentaris,sinó,hagués descobert la situació d´aquest lloc,doncs el tinc a prop de casa i me´l conec molt bé.No sé si l´has vist a ple hivern,és espectacular quan està glaçat,val la pena de ser-hi.
apa,salut i bons gorgs!!
Joan, és el primer cop que hi he anat, això que acostumo a passar força dies cada any al Ripollès... Hi anirem algun dia a l'hivern. Saps? m'he vist fotos, tot gelat i les fotos ja són impressionants.
ResponEliminaÉs broma, això de no dir-ho, al final ho he dit, eh? Jo no sabia que tu eres de per allà dalt. Quina sort! :) M'enamora el Ripollés!
Salut i gorgs! ;)