![]() |
| D'una fotografia de la Iruna
A vegades, es drecen murs, davant nostre. Ens sembla que morim de tristesa perquè no sabem com viure.
Aleshores, potser fins i tot sense saber-ho, construïm torratxes petites, de colors bonics, per omplir i embellir aquells murs que ens semblen infranquejables. Les omplim de la terra millor que trobem i plantem llavors: de somnis, de riures, de companyia, de complicitats, d'amor, d'amistat. Llavors en forma de mots o de gestos, potser poden tenir fins i tot forma de llàgrimes, però són llavors i esclaten de verd blau, davant nostre, en forma fulles gruixudes i màgiques que converteixen les gotes de pluja en diamants. Esclaten en forma de presències i de camins que volen ser recorreguts colze a colze.
I els murs deixen de ser murs per ser, simplement, les vores d'un camí a fer, un camí per construir-nos cada dia, un camí fet de companyies i també d'absències... un camí que, en no poder saltar per sobre els murs, els voreja fins al seu final i deixen de ser infranquejables.
PD: Post dedicat a l'EE i a la MM ;) quines inicials més xules que teniu, nines...
|
dimecres, 8 de gener del 2014
Verd blau damunt del mur
dimarts, 7 de gener del 2014
Tots els colors del silenci
Hi ha silencis bells, bellíssims, que no necessiten cap color, són silencis transparents, on ens hi trobem bé i podem gaudir del repòs que representen. Silencis a la natura, silencis a casa quan estem sols, silencis de passeig o de lectura, silencis de companyia.
Hi ha silencis grisos i opacs que no deixen veure res a través seu, ni tan sols el color que ells mateixos duen a l'altre costat. Els silencis grisos són aquells no volguts, no buscats, acceptats a contracor. Són els silencis de les no respostes, de l'absència de les paraules esperades, es van fent espessos i ens cauen al damunt com una capa pesant que ho embolcalla tot.
Malgrat la seva compacta opacitat, si tenim prou paciència i prou traça per fer-nos camí, a través d'ell, veurem que mica en mica el gris es va canviant per d'altres colors.
I de l'altre costat el silenci pot ser verd, també pot ser vermell, i fins i tot d'un blanc lluminós i nítid.
El silenci verd és aquell silenci, de fet inexistent... no hi fa res que l'haguem sentit amb tanta força que semblés real. No, no n'era. És el silenci de les pauses, encara que siguin llargues; és el silenci dels somriures, encara que no els puguem veure; és el silenci de les mirades, de mirades pròpies o diverses.
El vermell, com si ens cremés, és el silenci de no saber què dir, de no saber afrontar les coses com són, de deixar passar el temps, el silenci potser d'estar incòmode, o enfadat o simplement confós. És aquell silenci que costa de trencar.
I el silenci blanc i lluminós, és tant bell com el transparent, però té una consistència diferent, perquè es pot tocar amb les mans: el silenci de les complicitats. Quan s'entén perfectament, quan no cal explicar-lo, quan no cal preguntar-nos ni preguntar. Ni explicar, ni respondre... quan el silenci no atura la vida sinó que l'empeny.
.......................................................................................................................Carme
Les textures dels silencis son com les remors de l'aigua: plàcides i tranquil·les al curs baix dels rius.
Cantaires i entremaliades als rierols.
Poderoses i embadalidores als rius de muntanya.
Polsegoses i tristes a les lleres seques.
Jo no puc quedar-me amb un sol color dels silencis. En un moment o altre sempre es passa per algun d'ells. Ens agradi o no.
Ens venen donats per hàbits, pors, situacions, temps, no-temps, distàncies, realitats, no-somnis...De vegades imposats com a cura pal·liativa...
Existeixen els silencis amb nas de pallasso i forma de tirita...
I els salats envejosos del mar i el seus colors canviants...
Els verds molsa, que eixamplen els narius...
Els bruns que arriben darrera el panteix...
Hi han també els irisats que es presenten de sobte per una música, una imatge, una olor, una carícia...
també existeixen els foscos... de qualsevol color... induïts, provocats, llençats... creats per ferir. Malvats...
I existeix el silenci de les hores petites. Ple de la xerrameca dels pensaments, dels sentiments... De somriures, a cops, melangiosos...
...............................................................................................Barbollaire
.......................................................................................................................Carme
Les textures dels silencis son com les remors de l'aigua: plàcides i tranquil·les al curs baix dels rius.
Cantaires i entremaliades als rierols.
Poderoses i embadalidores als rius de muntanya.
Polsegoses i tristes a les lleres seques.
Jo no puc quedar-me amb un sol color dels silencis. En un moment o altre sempre es passa per algun d'ells. Ens agradi o no.
Ens venen donats per hàbits, pors, situacions, temps, no-temps, distàncies, realitats, no-somnis...De vegades imposats com a cura pal·liativa...
Existeixen els silencis amb nas de pallasso i forma de tirita...
I els salats envejosos del mar i el seus colors canviants...
Els verds molsa, que eixamplen els narius...
Els bruns que arriben darrera el panteix...
Hi han també els irisats que es presenten de sobte per una música, una imatge, una olor, una carícia...
també existeixen els foscos... de qualsevol color... induïts, provocats, llençats... creats per ferir. Malvats...
I existeix el silenci de les hores petites. Ple de la xerrameca dels pensaments, dels sentiments... De somriures, a cops, melangiosos...
...............................................................................................Barbollaire
dilluns, 6 de gener del 2014
Signa un vot per la independència
11 i 12 de gener recollida massiva a tot el territori
1.- No és una simple recollida de signatures. És una recollida d'instàncies que s'acullen al dret a petició. Fulls signats i identificats. Que demanen al nostre parlament que ens dugui a la independència.
2.- Hi hem de ser tots. Ja estarem comptats. No pot faltar ningú
3.- Donarem força al nostre parlament, perquè puguin prendre les decisions adequades per a dur-nos a la independència.
Busqueu el calendari i els llocs on l'ANC recull les signatures... i sobretot signeu i feu-ne difusió
http://signa.assemblea.cat/
Si aneu al Blog-Via trobareu uns videos informatius
dissabte, 4 de gener del 2014
Diàlegs poètics. Diàleg 2on: Helena Bonals
Si no recordes
quan va néixer la rosa,
l'instant precís,
no ets enamorada,
ni tan sols ho seràs.
Si el teu amor
no es reconeix als versos,
en l'inefable,
és que no estimes,
és que no ho has fet mai.
..........................Helena Bonals
Si recordes
el desplegament del pètal
com si fos l'únic,
l'amor t'acompanya i
et filtra la claror de cada objecte.
Posa'l entre les línies
de cada vers
i et creixerà endins
arrelant en tu
amb persistència.
..............................................Carme Rosanas
A l'alba d'aquest matí
un vell roser m'ha regalat una rosa
petita i roja
les fulles atapeïdes com si fossin de robí.
A les ribes de la nit l'he tallat amb molta cura
llavors ella ha fet un crit
i una llàgrima llisca pels dits dient que és l'amor qui plora
en veure... com l'he traït.
.......................................................................................................Pere
El teu record és Tot i Res
llum i foscor
com un batec de vida,
que fa present
la teva absència.
.......................................................................................................Montse
Al copiós roser
hi ha ajocat peuets
l'ocell.
Busca vestit de núvia
per sa promesa- ha dit.
Ha collit pètals
per les ales i pit,
envellutades
i amb brodats fins.
Un sospir ha fet la núvia
quan regal ha vist.
Quanta joia em portes,
com estimaràs ton fill
si a mi... m'honores
amb aquest delit.
................................................................................................... Anton.
Si només recordes
l'espina de la rosa,
i oblidares que fou boixet
on agafar-te,
era un amor eteri,
que en brisall s'envolà.
Si el teu amor
no recorda el pètal vellutat,
on lliscà una llàgrima de rosada,
és que no sabies estimar,
és que no ho has après mai.
.........................................................................................................Rafel
Una rosa et despertarà un record
els pètals, carícies suaus
intensa fragància de cossos nus
espines d'absències infinites
la tija, vincle entre l'ahir i el demà.
..................................................................................................sa lluna
Em va agradar molt de passar aquest poema de l'Helena en frases afirmatives. En pensar què passa quan sí, hi ha amor, quan sí hi ha memòria, quan sí hi ha expressió de l'amor o de l'enamorament.
L'Helena sovint m'inspira respostes poètiques.
quan va néixer la rosa,
l'instant precís,
no ets enamorada,
ni tan sols ho seràs.
Si el teu amor
no es reconeix als versos,
en l'inefable,
és que no estimes,
és que no ho has fet mai.
..........................Helena Bonals
Si recordes
el desplegament del pètal
com si fos l'únic,
l'amor t'acompanya i
et filtra la claror de cada objecte.
Posa'l entre les línies
de cada vers
i et creixerà endins
arrelant en tu
amb persistència.
..............................................Carme Rosanas
A l'alba d'aquest matí
un vell roser m'ha regalat una rosa
petita i roja
les fulles atapeïdes com si fossin de robí.
A les ribes de la nit l'he tallat amb molta cura
llavors ella ha fet un crit
i una llàgrima llisca pels dits dient que és l'amor qui plora
en veure... com l'he traït.
.......................................................................................................Pere
El teu record és Tot i Res
llum i foscor
com un batec de vida,
que fa present
la teva absència.
.......................................................................................................Montse
Al copiós roser
hi ha ajocat peuets
l'ocell.
Busca vestit de núvia
per sa promesa- ha dit.
Ha collit pètals
per les ales i pit,
envellutades
i amb brodats fins.
Un sospir ha fet la núvia
quan regal ha vist.
Quanta joia em portes,
com estimaràs ton fill
si a mi... m'honores
amb aquest delit.
................................................................................................... Anton.
Si només recordes
l'espina de la rosa,
i oblidares que fou boixet
on agafar-te,
era un amor eteri,
que en brisall s'envolà.
Si el teu amor
no recorda el pètal vellutat,
on lliscà una llàgrima de rosada,
és que no sabies estimar,
és que no ho has après mai.
.........................................................................................................Rafel
Una rosa et despertarà un record
els pètals, carícies suaus
intensa fragància de cossos nus
espines d'absències infinites
la tija, vincle entre l'ahir i el demà.
..................................................................................................sa lluna
Em va agradar molt de passar aquest poema de l'Helena en frases afirmatives. En pensar què passa quan sí, hi ha amor, quan sí hi ha memòria, quan sí hi ha expressió de l'amor o de l'enamorament.
L'Helena sovint m'inspira respostes poètiques.
Etiquetes de comentaris:
Diàlegs poètics,
Helena Bonals
divendres, 3 de gener del 2014
Diàlegs poètics. Diàleg 1er: Mònica
A partir d'aquest primer cap de setmana de l'any i fins que ens durin les ganes i els intercanvis, cada cap de setmana, aquí, a La Col·lecció de moments farem diàlegs poètics.
Els pescarem d'on sigui: de blog a blog, de comentaris, de Watsaps. Puc començar jo a partir d'algun poema vostre o podeu començar vosaltres dialogant com feu algun cop amb poemes meus.
Avui, començo amb una foto i un poema que vaig rebre per Watsap. Si voleu seguir ja ho sabeu...
Escalfarem l'hivern
mentre buidem l'estiba,
i així anirem fent lloc,
per guardar-hi
les flors de primavera.
....................................................................Mònica Massó
Secret escalf
de llenya ben posada.
Només saber-la
Ja no tindrem tan fred.
Dins l'ànima ja crema.
........................................................................Carme Rosanas
La llenya guarda
un gran secret a dintre.
Anem cremant-la
que el recer vaja omplint-se
de flors de primavera.
.....................................................................Noves Flors
Fusta sense flama
freda nit.
Em manques tu
foc del desig
l'ànima ...
..........................................................................Pere
L'arbre, tot nu,
s'arrapa fort a la terra
i mira amb enyor
antics companys d'ombres.
No sap que el seu caliu
revifarà algun cor glaçat
................................................................M Roser
Llenya menuda,
estarrancs d'olivé.
Portaven fins oli
quan la flama cremava
com petons al vent..
................................................................ Anton.
igual com vas refrescar la meva primavera.
S'amuntega la llenya
a recer de la casa:
si saps la contrasenya
aviat serà brasa
..................................................................Miquel
Eres tot un arbre i jo era tot un home...
Escalfaràs el meu hivern igual com vas refrescar la meva primavera.
...........................................................................Jo rai
Encenem la flama
el caliu de la brasa
revifarà l'anhel de llibertat.
...........................................................................Montse
Apilem la llenya a l‘espera del fred,
com guardem els records per no estar sols.
Una ens escalfarà el cos
els altres ens acompanyaran fins a la fi del mon .
.............................................................................Bruixeta
De llenya en tindrem
anem fent pila
de la que crema i escalfa
els cors i les il·lusions
altres faran llenya d'altra mena
la nostra farà caliu!
................................................................................Elfreelang
Proveeixes per l'hivern,
quan no quedi gens de calidesa,
però romangui tota en el record.
..........................................................................Helena Bonals
Però... però, què faràs, quan ja no hi sigui
i m'hagi fos tot en l'escalf?
Guarda'm un plançó, i així et tornaré a dur frescor...
el caliu de la brasa
revifarà l'anhel de llibertat.
...........................................................................Montse
Apilem la llenya a l‘espera del fred,
com guardem els records per no estar sols.
Una ens escalfarà el cos
els altres ens acompanyaran fins a la fi del mon .
.............................................................................Bruixeta
De llenya en tindrem
anem fent pila
de la que crema i escalfa
els cors i les il·lusions
altres faran llenya d'altra mena
la nostra farà caliu!
................................................................................Elfreelang
quan no quedi gens de calidesa,
però romangui tota en el record.
..........................................................................Helena Bonals
i m'hagi fos tot en l'escalf?
Guarda'm un plançó, i així et tornaré a dur frescor...
......................................................................................Zel
Ben apilats s'escalfen entre ells
ignorant que el seu cos cremarà
en una nit freda d'hivern.
Caldejaran glaçades estances
cossos cansats, pells fredes,
pensaments estroncats moriran.
..................................................................................sa lluna
Ben apilats s'escalfen entre ells
ignorant que el seu cos cremarà
en una nit freda d'hivern.
Caldejaran glaçades estances
cossos cansats, pells fredes,
pensaments estroncats moriran.
..................................................................................sa lluna
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
Diàlegs poètics,
Mònica Massó
dijous, 2 de gener del 2014
La torre
He pujat dalt de castell, encimbellada de mots,
per poder trobar-te. T'he parlat de les pedres,
i també de l'heura viva que se m'arrapava endins
perquè em trobessis. He baixat a la riba - oblidant
com es feia per lligar paraules - per refer camins.
He trobat silencis i sé que tots són de dos colors
I ara, recomenço de nou, sota el cel blau d'un gener
i l'estreno com si mai n'hagués viscut cap altre.
Recomenço de nou a recollir moments.
Instants petits que sàpiguen somriure.
dimarts, 31 de desembre del 2013
Que tingueu molt bona entrada d'any
Aquest poema és un
sol de palla trenada
collit al fons d'un pou
al punt de mitja tarda.
collit al fons d'un pou
al punt de mitja tarda.
Miquel Martí Pol
Aquest poema és
un sol de palla trenada.
El construeixo amb les mans
tot cosint-ne les paraules.
Diuen que arriba un nou any
i l'espero amb confiança,
nuarem el dia a dia
que cap moment se'ns escapi.
Ens trenarem els somriures
i les il·lusions més amples.
I si ens ve alguna pena
l'enllaçarem amb els braços.
Que si sabem fer una pinya
i colze a colze ajudar-nos
el camí serà més àgil
i l'arribada més clara.
.....................................Carme
Que tingueu molt Bon any 2014!!!!!!
diumenge, 29 de desembre del 2013
I va sortir la lluna
Per darrere el castell,
mentre marxàvem.
Amb el cel clar encara,
tot just si vesprejava una mica,
va sortir la lluna
amb el seu somriure net
a punt de compartir-lo.
........................................................Carme
Mira la lluna, mira-la!
Mira ... la lluna et mira.
.............................................................Pere
Ja la miro, ja la miro
mira-la tu també,
que ella també et mira.
................................................................Carme
En tenim una i la compartim
si tu la mires jo ja la tinc.
Si no la trobo mirant el cel,
tu me l'expliques i ja la veig.
................................................................Mònica
En tenim una
I no ens fa falta
Tenir-ne més.
Si jo la miro
Ja sé que hi ets.
Si tu la mires
La veig també.
...................................................................Carme
Ai, la lluna mentidera!
Ara surt, ara s'amaga,
quina lluna més trapella...
Jo voldria tenir-la sempre!
A la finestra!
...................................................................Glòria
Si la lluna la tens sempre,
sigui primeta o rodona
Si la veus o no la veus
rere els núvols s'endevina.
...................................................................Carme
Un bon recer m'indica.
M'hi adreço.
La lluna inversa.
......................................................Jordi Dorca
La lluna inversa
Somriu de dia
Riu a la nit
......................................................Carme
Si ella et mira
Tu li somrius.
Ella t'escolta
tu li preguntes.
Si et fa l'ullet
tu l'has entès.
..............................................................sa lluna
Si et fa l'ullet
Tu ja recordes
Aquell moment
Jo ja t'he entès
..................................................................Carme
ens mengem la pruna.
Bon any amb salut.
...................................................................Olga Xirinacs
Si ens mengem la pruna
cantarà la lluna...
cantarà la lluna...
........................................................................Carme
Sigui plena o sigui bruna
la lluna
obre camins al cel
amb l'estel
que ens portarà l'any nou?
moments plaents,
o moments de dol.
Vivim-los lluneta!
la lluna
obre camins al cel
amb l'estel
que ens portarà l'any nou?
moments plaents,
o moments de dol.
Vivim-los lluneta!
.....................................................................Judit
La lluna amiga
mai no se'n va
sempre retorna
i refà el camí.
Ens acompanya
des d'allà dalt
moments de sol
moments de dol.
mai no se'n va
sempre retorna
i refà el camí.
Ens acompanya
des d'allà dalt
moments de sol
moments de dol.
..........................................................................Carme
dissabte, 28 de desembre del 2013
Atuell de pedra
Em despullo de continguts
em giro, em tombo, em vesso.
Omplo l'espai, però no l'omplo.
Només l'amor perdura
només l'amor acullo.
Tota la resta pot escolar-se
pel pendent suau
de les meves mans.
Etiquetes de comentaris:
barreja d'aquarel·la i Paint
divendres, 27 de desembre del 2013
Aquesta vegada ho deixo estar...
Sí, com la Marta, aquesta vegada ho deixo estar.
Ho deixo estar
vull oblidar les coses
que són com són.
Vull inventar-me
somnis i mans esteses.
Complicitats.
Ho deixo estar,
perquè cal començar-ho
tot, com de nou.
Ho deixo estar.
Que els esclaus siguin lliures.
Pensem l'amor.
La meva participació als Relats Conjunts de desembre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010






.jpg)



