dimecres, 8 de gener del 2014

Verd blau damunt del mur

D'una fotografia de la Iruna

A vegades, es drecen murs,  davant  nostre.  Ens  sembla  que  morim de tristesa perquè no sabem com viure.  

Aleshores, potser  fins i tot sense  saber-ho,  construïm torratxes petites, de colors bonics, per  omplir i embellir aquells murs que ens semblen infranquejables. Les omplim de la terra  millor que trobem  i plantem llavors: de somnis,  de riures,  de companyia,  de complicitats, d'amor,  d'amistat. Llavors  en forma  de mots o de gestos,  potser  poden tenir  fins i tot forma de llàgrimes,  però  són llavors i  esclaten de verd blau, davant nostre, en forma fulles gruixudes i màgiques  que  converteixen les  gotes  de pluja en diamants. Esclaten en forma de presències i de  camins  que volen ser recorreguts  colze  a colze.

I  els  murs  deixen de ser  murs per  ser, simplement,   les  vores  d'un camí  a  fer,  un camí per construir-nos cada dia,  un camí fet  de companyies  i  també d'absències...   un  camí que, en no poder saltar  per sobre  els murs, els voreja fins  al seu final  i deixen de ser infranquejables.


PD:  Post  dedicat a l'EE  i a la MM  ;) quines  inicials  més  xules  que  teniu,  nines...

dimarts, 7 de gener del 2014

Tots els colors del silenci



Hi ha silencis  bells,  bellíssims, que no necessiten cap color, són silencis  transparents, on ens hi trobem bé i podem gaudir del repòs  que representen. Silencis a la natura,  silencis  a casa quan estem sols, silencis de passeig o de lectura,  silencis  de companyia.

Hi ha silencis grisos i opacs que no deixen veure res a través seu, ni tan sols el color que ells mateixos duen a l'altre costat. Els silencis grisos són aquells no volguts, no buscats, acceptats a contracor. Són els silencis de les no respostes, de l'absència de les paraules esperades, es van fent espessos i ens cauen al damunt com una capa pesant que ho embolcalla  tot. 

Malgrat la seva compacta opacitat,  si tenim prou  paciència i prou traça  per  fer-nos camí, a través d'ell, veurem que mica en mica el gris es va canviant  per d'altres colors.

I de l'altre  costat  el silenci  pot  ser  verd,  també  pot  ser  vermell, i  fins  i tot  d'un  blanc lluminós  i nítid.

El silenci verd és  aquell  silenci,  de fet  inexistent...  no hi fa res que l'haguem sentit amb tanta  força que semblés real. No, no n'era. És  el silenci de les  pauses, encara que siguin llargues; és el silenci dels somriures, encara que no els puguem veure; és el silenci de les  mirades, de mirades pròpies  o diverses.

El vermell, com si ens  cremés, és el silenci de no saber què dir, de no saber  afrontar les coses com són, de deixar passar el temps,  el silenci  potser d'estar incòmode,  o enfadat  o simplement confós. És aquell  silenci que costa  de trencar.

I  el silenci blanc  i lluminós, és tant  bell  com el transparent,  però  té  una consistència  diferent, perquè es pot tocar amb les mans: el silenci de les  complicitats. Quan s'entén perfectament,  quan no cal explicar-lo, quan no cal preguntar-nos  ni preguntar. Ni explicar, ni respondre... quan el silenci no atura  la vida  sinó  que l'empeny.

.......................................................................................................................Carme

Les textures dels silencis son com les remors de l'aigua: plàcides i tranquil·les al curs baix dels rius. 
Cantaires i entremaliades als rierols.
Poderoses i embadalidores als rius de muntanya.
Polsegoses i tristes a les lleres seques.
Jo no puc quedar-me amb un sol color dels silencis. En un moment o altre sempre es passa per algun d'ells. Ens agradi o no.
Ens venen donats per hàbits, pors, situacions, temps, no-temps, distàncies, realitats, no-somnis...De vegades imposats com a cura pal·liativa...
Existeixen els silencis amb nas de pallasso i forma de tirita...
I els salats envejosos del mar i el seus colors canviants...
Els verds molsa, que eixamplen els narius...
Els bruns que arriben darrera el panteix...
Hi han també els irisats que es presenten de sobte per una música, una imatge, una olor, una carícia...

també existeixen els foscos... de qualsevol color... induïts, provocats, llençats... creats per ferir. Malvats...

I existeix el silenci de les hores petites. Ple de la xerrameca dels pensaments, dels sentiments... De somriures, a cops, melangiosos...


...............................................................................................Barbollaire

dilluns, 6 de gener del 2014

Signa un vot per la independència




11 i 12 de gener recollida massiva a tot el territori


1.- No és una simple recollida de signatures. És una recollida d'instàncies que s'acullen al dret a petició. Fulls signats i identificats. Que demanen al nostre parlament que ens dugui a la independència.


2.- Hi hem de ser tots. Ja estarem comptats. No pot faltar ningú


3.- Donarem força al nostre parlament, perquè puguin prendre les decisions adequades per a dur-nos a la independència.


Busqueu el calendari i els llocs on l'ANC recull les signatures... i sobretot signeu i feu-ne difusió


http://signa.assemblea.cat/


Si aneu  al Blog-Via trobareu uns videos  informatius

dissabte, 4 de gener del 2014

Diàlegs poètics. Diàleg 2on: Helena Bonals

Si no recordes
quan va néixer la rosa,
l'instant precís,
no ets enamorada,
ni tan sols ho seràs.

Si el teu amor
no es reconeix als versos,
en l'inefable,
és que no estimes,
és que no ho has fet mai.

..........................Helena Bonals


Si recordes
el desplegament del pètal
com si fos l'únic,
l'amor t'acompanya i
et filtra la claror de cada objecte.

Posa'l entre les línies
de cada vers
i et creixerà endins
arrelant en tu
amb persistència.

..............................................Carme Rosanas


A l'alba d'aquest matí
un vell roser m'ha regalat una rosa
petita i roja
les fulles atapeïdes com si fossin de robí.

A les ribes de la nit l'he tallat amb molta cura
llavors ella ha fet un crit
i una llàgrima llisca pels dits dient que és l'amor qui plora
en veure... com l'he traït.

.......................................................................................................Pere

El teu record és Tot i Res
llum i foscor
com un batec de vida, 
que fa present
la teva absència.

.......................................................................................................Montse

Al copiós roser 
hi ha ajocat peuets
l'ocell.
Busca vestit de núvia
per sa promesa- ha dit.
Ha collit pètals 
per les ales i pit,
envellutades
i amb brodats fins.
Un sospir ha fet la núvia
quan regal ha vist.
Quanta joia em portes,
com estimaràs ton fill
si a mi... m'honores
amb aquest delit.
................................................................................................... Anton.


Si només recordes
l'espina de la rosa,
i oblidares que fou boixet
on agafar-te,
era un amor eteri,
que en brisall s'envolà.

Si el teu amor
no recorda el pètal vellutat,
on lliscà una llàgrima de rosada,
és que no sabies estimar,
és que no ho has après mai.

.........................................................................................................Rafel

Una rosa et despertarà un record
els pètals, carícies suaus
intensa fragància de cossos nus
espines d'absències infinites
la tija, vincle entre l'ahir i el demà.

..................................................................................................sa lluna


Em va  agradar  molt  de passar  aquest  poema  de  l'Helena  en frases  afirmatives. En pensar  què  passa quan  sí,  hi ha  amor,  quan sí  hi ha memòria,  quan sí  hi ha expressió  de l'amor  o de l'enamorament.
L'Helena  sovint  m'inspira  respostes  poètiques.

divendres, 3 de gener del 2014

Diàlegs poètics. Diàleg 1er: Mònica

A partir  d'aquest  primer  cap de setmana  de l'any  i  fins  que ens  durin les  ganes i els intercanvis,   cada cap de setmana,  aquí, a  La  Col·lecció de moments farem diàlegs  poètics.  

Els  pescarem d'on sigui:  de  blog  a blog,  de  comentaris,  de  Watsaps.   Puc  començar  jo a partir d'algun poema vostre  o  podeu començar  vosaltres  dialogant  com feu  algun cop  amb poemes  meus.

Avui,  començo  amb una foto  i un poema  que  vaig  rebre  per  Watsap. Si voleu seguir  ja ho sabeu...


Escalfarem l'hivern
mentre  buidem l'estiba,
i així  anirem fent lloc,
per  guardar-hi
les  flors  de primavera.
....................................................................Mònica  Massó

Secret  escalf
de llenya  ben posada.
Només saber-la
Ja  no tindrem tan fred.
Dins  l'ànima ja crema.
........................................................................Carme Rosanas


La llenya guarda
un gran secret a dintre.
Anem cremant-la
que el recer vaja omplint-se
de flors de primavera.
.....................................................................Noves Flors


Fusta sense flama
freda nit.
Em manques tu
foc del desig
l'ànima ...
..........................................................................Pere


L'arbre, tot nu,
s'arrapa fort a la terra

i mira amb enyor

antics companys d'ombres.
No sap que el seu caliu
revifarà algun cor glaçat
................................................................M Roser


Llenya menuda,
estarrancs d'olivé.
Portaven fins oli
quan la flama cremava
com petons al vent..
................................................................ Anton.


S'amuntega la llenya
a recer de la casa:

si saps la contrasenya
aviat serà brasa
..................................................................Miquel


Eres tot un arbre i jo era tot un home...
Escalfaràs el meu hivern 
igual com vas refrescar la meva primavera.
...........................................................................Jo rai



Encenem la flama

el caliu de la brasa


revifarà l'anhel de llibertat.

...........................................................................Montse


Apilem la llenya a l‘espera del fred,


com guardem els records per no estar sols.


Una ens escalfarà el cos 


els altres ens acompanyaran fins a la fi del mon .


.............................................................................Bruixeta


De llenya en tindrem


anem fent pila 


de la que crema i escalfa


els cors i les il·lusions


altres faran llenya d'altra mena


la nostra farà caliu!

................................................................................Elfreelang



Proveeixes per l'hivern,

quan no quedi gens de calidesa,


però romangui tota en el record.


..........................................................................Helena Bonals



Però... però, què faràs, quan ja no hi sigui

i m'hagi fos tot en l'escalf?


Guarda'm un plançó, i així et tornaré a dur frescor...
......................................................................................Zel

Ben apilats s'escalfen entre ells

ignorant que el seu cos cremarà


en una nit freda d'hivern.

Caldejaran glaçades estances


cossos cansats, pells fredes,


pensaments estroncats moriran.


..................................................................................sa lluna

dijous, 2 de gener del 2014

La torre


He pujat dalt de castell, encimbellada de mots,
per poder  trobar-te. T'he parlat  de les  pedres,
i també de l'heura  viva que  se m'arrapava  endins
perquè  em trobessis. He baixat  a la riba - oblidant 
com es feia  per  lligar paraules - per  refer  camins. 
He trobat  silencis i  sé que tots són de dos colors
I ara, recomenço de nou, sota  el cel blau d'un gener
i l'estreno com si mai n'hagués viscut  cap altre.
Recomenço de nou a recollir  moments.
Instants  petits que sàpiguen somriure.

dimarts, 31 de desembre del 2013

Que tingueu molt bona entrada d'any



Aquest poema és un
sol de palla trenada
collit al fons d'un pou
al punt de mitja tarda.


Miquel Martí Pol


Aquest  poema és
un sol de palla  trenada.
El construeixo amb les  mans
tot cosint-ne les paraules.
Diuen que arriba un nou any
i l'espero amb confiança,
nuarem el dia a dia
que cap moment se'ns escapi.
Ens trenarem els somriures
i les il·lusions més amples.
I  si ens  ve alguna pena
l'enllaçarem amb els braços.
Que si sabem fer una pinya
i colze  a colze  ajudar-nos
el camí  serà  més  àgil
i l'arribada més  clara.

.....................................Carme









Que  tingueu  molt  Bon any 2014!!!!!!




diumenge, 29 de desembre del 2013

I va sortir la lluna


Per  darrere  el castell,
mentre  marxàvem.
Amb  el cel  clar  encara,
tot just si vesprejava  una mica,
va  sortir  la lluna
amb  el seu somriure  net
a  punt  de compartir-lo.
........................................................Carme

Mira la lluna, mira-la!

Mira ... la lluna et mira.
.............................................................Pere

Ja la miro, ja la miro

mira-la tu també,
que ella també et mira.

................................................................Carme

En tenim una i la compartim

si tu la mires jo ja la tinc.
Si no la trobo mirant el cel,
tu me l'expliques i ja la veig.

................................................................Mònica

En tenim una
I no ens fa falta
Tenir-ne més.
Si jo la miro
Ja sé que hi ets.
Si tu la mires
La veig també.
...................................................................Carme


Ai, la lluna mentidera!

Ara surt, ara s'amaga, 
quina lluna més trapella...
Jo voldria tenir-la sempre!
A la finestra!
...................................................................Glòria


Si la lluna la tens sempre,

sigui primeta o rodona
Si la veus o no la veus
rere els núvols s'endevina.
...................................................................Carme

Un bon recer m'indica.
M'hi adreço.
La lluna inversa. 
......................................................Jordi Dorca

La lluna inversa
Somriu de dia
Riu a la nit
......................................................Carme

Si ella et mira
Tu li somrius.


Ella t'escolta
tu li preguntes.
Si et fa l'ullet
tu l'has entès.
..............................................................sa lluna



Si et fa l'ullet
Tu ja recordes
Aquell moment
Jo ja t'he entès
..................................................................Carme


Tocats per la lluna,
ens mengem la pruna.
Bon any amb salut.

...................................................................Olga Xirinacs


Si ens mengem la pruna
cantarà la lluna...
........................................................................Carme

Sigui plena o sigui bruna
la lluna
obre camins al cel
amb l'estel
que ens portarà l'any nou?
moments plaents,
o moments de dol.
Vivim-los lluneta!
.....................................................................Judit

La lluna amiga
mai no se'n va 
sempre retorna
i refà el camí.
Ens acompanya
des d'allà dalt
moments de sol
moments de dol.
..........................................................................Carme

dissabte, 28 de desembre del 2013

Atuell de pedra




Em despullo de continguts
em giro,  em tombo,  em vesso.
Omplo l'espai,  però  no l'omplo.

Només l'amor  perdura
només  l'amor acullo.
Tota la resta pot escolar-se
pel pendent  suau
de les  meves  mans.

divendres, 27 de desembre del 2013

Aquesta vegada ho deixo estar...


Sí,  com la Marta,  aquesta  vegada  ho deixo estar.

Ho deixo estar
vull oblidar  les  coses
que són com són.

Vull inventar-me
somnis i mans esteses.
Complicitats.

Ho deixo estar,
perquè cal començar-ho
tot, com de nou.

Ho deixo estar.
Que els esclaus siguin lliures.
Pensem l'amor.

La meva  participació  als  Relats  Conjunts  de  desembre

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari