Diàlegs poètics. Diàleg 2on: Helena Bonals

Si no recordes
quan va néixer la rosa,
l'instant precís,
no ets enamorada,
ni tan sols ho seràs.

Si el teu amor
no es reconeix als versos,
en l'inefable,
és que no estimes,
és que no ho has fet mai.

..........................Helena Bonals

Si recordes
el desplegament del pètal
com si fos l'únic,
l'amor t'acompanya i
et filtra la claror de cada objecte.

Posa'l entre les línies
de cada vers
i et creixerà endins
arrelant en tu
amb persistència.

..............................................Carme Rosanas

A l'alba d'aquest matí
un vell roser m'ha regalat una rosa
petita i roja
les fulles atapeïdes com si fossin de robí.

A les ribes de la nit l'he tallat amb molta cura
llavors ella ha fet un crit
i una llàgrima llisca pels dits dient que és l'amor qui plora
en veure... com l'he traït.
.......................................................................................................Pere

El teu record és Tot i Res
llum i foscor
com un batec de vida, 
que fa present
la teva absència.
.......................................................................................................Montse

Al copiós roser 
hi ha ajocat peuets
l'ocell.
Busca vestit de núvia
per sa promesa- ha dit.
Ha collit pètals 
per les ales i pit,
envellutades
i amb brodats fins.
Un sospir ha fet la núvia
quan regal ha vist.
Quanta joia em portes,
com estimaràs ton fill
si a mi... m'honores
amb aquest delit.
................................................................................................... Anton.

Si només recordes
l'espina de la rosa,
i oblidares que fou boixet
on agafar-te,
era un amor eteri,
que en brisall s'envolà.

Si el teu amor
no recorda el pètal vellutat,
on lliscà una llàgrima de rosada,
és que no sabies estimar,
és que no ho has après mai.
.........................................................................................................Rafel

Una rosa et despertarà un record
els pètals, carícies suaus
intensa fragància de cossos nus
espines d'absències infinites
la tija, vincle entre l'ahir i el demà.
..................................................................................................sa lluna


Em va  agradar  molt  de passar  aquest  poema  de  l'Helena  en frases  afirmatives. En pensar  què  passa quan  sí,  hi ha  amor,  quan sí  hi ha memòria,  quan sí  hi ha expressió  de l'amor  o de l'enamorament.
L'Helena  sovint  m'inspira  respostes  poètiques.