Microconte del Calendari d'advent

La Jo mateixa, aquest any ha passat la seva proposta de microcontes al Calendari Calendari d'Advent

Ja pots estar contenta, aquest és el millor regal que et podien haver fet. El necessites com L'aire que respires. Estareu tu i l'infant calentons com un turró. Tallar-te aquest tronc immens caigut de la darrera ventada ha estat un encert. Teniu foc per dos hiverns.

Les dones de la principal de Lluís Llach

"La Maria tenia els ulls brillants.
- Increïble. Saps, quan sento aquestes històries semblaria com si abans les persones fossin... Diferents? ..., estranyes?... Vistes avui, quasi diria exòtiques. És com si,  de la gent que conec, no te'n pogués descriure cap amb una tal riquesa de... Particularitats? ... Com l'Úrsula.
- No, Maria, el que passa és que no els sabem mirar. O més ben dit, no ens sabem mirar. Vivim la complexitat dels humans amb la visió d'un present atabalat i sols si tens la sort de viure anys i pots penetrar. Aquesta complexitat del passat, arribes a descobrir perfils insospitats de les persones. Perfils que elles no amagaven, però que no sabíem veure. M'empatollo."
...............................................................................Lluís Llach




La Maria és  un personatge de la novel·la, la darrera de les tres generacions seguides  de Maries de la casa.

Llegeixo la història i trobo que els personatges  tenen molt de pes. Són consistents. Interessants. Fascinants. Tots i cadascun d'ells. Són molt i molt particulars. Amb una riquesa i una contundència que fa que t'agradin.

I el seu pare,  ja molt vell li contesta aquestes paraules carregades de sentit, però  jo encara afegiria, una cosa més pel que fa als personatges i a les persones. Té raó, potser no es mirem prou, però a més a més crec que sí, que hi ha molta gent que s'amaga de com és. Una llàstima.

He gaudit molt llegint aquesta novel·la, sobretot pels personatges, també per la història que sap enganxar.

Dibuix de llum

D'una foto d'en Josep Miró a Empordà to take away

Dibuix de llum.
Els déus de ponent 
enrosseixen la terra.
Cap soroll ens desdibuixa.
Arrelats entre el sol i el sòl
com l'ombra de les branques.

Caminada vora casa - 6 - Can Busquets

No surt el vers,
El de dins és massa endins...
El de fora no m'arriba.
No surt cap vers,
I els mots tossuts
es confegeixen.

Passejo els camins
Ara un peu ara una mà
Hi afegeixo un pensament i
lentament,
recullo bocins de lletres.

Can Busquets

Caminada vora casa - 5 - Arbre taronja

Arbre taronja

No tinc la llum
de les fulles taronges.
No me l'enduc.

M'agrada exposar i escriure les  frases  i els versos en afirmatiu.  Alguna cosa deu passar amb aquesta  imatge i aquest  haikú, que  hagi sortit amb  dos "no" consistents i grans com una casa. Refaig el camí.

Tinc l'altra llum
que també m'enlluerna.
Deixo la teva.

Si em penso un mot
i te'l llenço en l'aire.
Copsa'l si et plau.

Caminada vora casa - 4 - Font del Bon Pastor

Font del Bon Pastor

Tres pedres grosses
Un tronc de penja-robes
Vora la font.

Caminada vora casa - 3 - Imatges de tardor.

Retallet de tardor entre pins

Enceto el carrer, camino el desendreç alegre del groc de les moreres que s'escampa per la vorera i la calçada sense fer distincions.

Giro la cantonada i amb elegància el color torrat de les fulles de plàtan fa garlandes ran de soques...

Més enllà, el meu bosc no té tardor, tot just un retallet, que enlluerna.

Caminada vora casa - 2 El camí desbrossat

Camí que ressegueix la riera de Vallvidrera

No és fàcil desbrossar camins després de les tempestes. Calen hores, eines, voluntat i feina.
No tothom vol ni sap fer-ho.
Però només després de treure les noses es pot anar més lluny.

Faig monumental

Una fotografia de la Montse

Gegant daurat,

aties infinits

grocs i vermells

Em va sortir la paraula "infinits", perquè en veure'l, en aixoplugar-m'hi encara que fos virtualment, em va venir com una mena de vertigen agradable. Un d'aquells vertigens que voldríem que duressin prou per a poder-los concretar, en emocions, en paraules. Em vaig afanyar a esgarrapar-ne unes quantes, abans que se m'escapessin.

Un cop més, Montse, gràcies pels moments de sensacions de bellesa que puc viure intensament.

Caminada vora casa -1

Els ulls tancats.

Vestida de tardor.

Ja no l'esperes.

Et canta la riera

les teves enyorances.