Vora Palau Borrell

Riu, sí, riu i somriu, tal com t'agrada fer-ho, però no oblidis mai els colors inherents al somriure.  No tinguis por.  Busca bé el vermell i el blau i el verd més potent, per pintar les mirades. 

Les mirades necessiten colors, per tenir prou força i energia, per saber abraçar.

Santa Madrona d'Arnes

No et pensis pas que faltaven colors en aquest indret. 
No et pensis pas que se m'han acabat les aquarel·les.
No és això...

Dibuixo avui, lleugera d'equipatge, amb la línia més fina i el traç ben seguit. 
Dibuixo avui, sense acabar la història i tot deixant que el final quedi obert.
Dibuixo poc, perquè vull la mesura, del gest i del mot, de bes i del foc.

Porxada de la Freixneda

Escriuré una paraula
sota de cada arcada.
Perquè puguis llegir-me,
tot fent camí...
Fes via, per les preposicions 
i pels articles,
però atura't una mica en el verb.
El verb és el gest,
el moviment, també el bes.
El verb escolta'l bé,
si vols el farem realitat.

La Freixneda

No hi fa res, si entrem cadascú per l'arc que més li plagui,  els dos van a parar al mateix lloc. Importa molt que en el llarg passadís sapiguem trobar-nos, que el puguem caminar amb pau i amb calma, i que arribem al capdavall on hi ha la gran plaça.

Riu

Esllavissats, 
com l'aigua 
quan troba 
el desnivell
de paret de roca.

Saltant 
cantant
rient
precipitant-nos.





























Emborbollats
en arribar
al capdavall
i retrobar 
l'horitzontal.

Agitant-nos
amoïnant-nos
girant i girant
encallant-nos.




Transparents,
quan, ja deixant 
tumults enrere,
ben plàcidament
fluïm tranquils.

Caminant
cercant
apropant-nos
construint-nos.
...................................................Carme

precipitem-nos caient per l'escuma
siguem gotes d'aigua dansant en cascada
fins convertir-nos en líquid que lliure s'adapta
....................................................................................Elfree

Cotxa fumada

D'una fotografia de Josep Miró

Observo el teu gest 

en el laberint de branques, 

 busques insectes sota l'escorça. 

 No tens cap pressa. 

 Tu mai no t'hi perdràs 

perquè saps volar.
................................................................Carme

Acotxa't digué
mira'm bé les ales
vola amb mi 
entre les branques
................................................................Elfree

Santa Madrona d'Arnes

Retallo el camp,
amb tisores de claror i de pedra.
Quatre arbres, tots diferents,
ja fan la immensitat,
pels meus ulls, 
a vegades tan petits.

Forat a la roca

Ulls i boques de pedra udolen silencis.
Regalims de pluja eixuta  pinten els colors, 
esculpeixen les formes.

Com si fos innocent, l'aigua flueix, per la vall
com una sola unitat de transparències màgiques.

Jo i la pedra,  l'aigua i l'existència.

El camp i els Ports

Els ceps, lentament han perdut els seus pàmpols, 

ara no omplen l'espai com a l'estiu 

Ara, es van convertint en signes desconeguts, 

escrits o dibuixats en un pentagrama.

Què ens diu l'espantaocells o la torre més alta, 

o l'home que corre o la dona que balla?

Quin sentit tenen les balances, la casa xinesa, 

l'interrogant o el drac que es recaragola?

Branques en repòs 

ens parlen només 

d'un món més comprensible.

Got amb branquetes de begònia

Fragilitat a les puntes dels dits.
Pètals efímers com una carícia.
M'estimo, ara, els colors de la vida,
encara que se'ns marceixin a les mans buides.