5 Problemes Nadalencs

Qui m'ha manat posar-me en un embolic d'aquesta mena?

Ve Nadal, també comença l'any nou, i passaran els Reis i la gent es fa regals a tothora: per Nadal, per Reis... I per si això no fos prou, em ve la dèria de fer micro-regalets blocaires. I això em porta una cadena de problemes...

Problema nº 1: Com puc regalar el que jo voldria? O sigui: Un bocinet de temps, la certesa d'un record precís i concret per a cadascú, i aquest sentiment sincerament i profundament afectuós que sempre circula pels blogs. Puc empaquetar tot això i posar-li un llaç?

Tractant-se de blocs, això s'ha de traduir en paraules i imatges. I com podria ser d'altra manera? Però no voldria pas una felicitació. I què si no? Paraules, imatges, música (no en sé i no m'hi atreveixo) vídeos...

Problema nº 2: Segur, segur que no poden ser tots encertats, segur, segur, que hi haurà algú a qui no agradarà gens el regal. Però això no passa sempre amb tota mena de regals? Faig veure que no ho he pensat... Oblido aquest problema. La dèria continua.

Problema nº 3: Quants? Quins? Per a qui? Com faig la tria? Segur que oblidaré algú important, algú que em llegeix i potser no deixa comentaris i em sabrà greu. Els arribats d'última hora... que no tindré temps d'incloure. Trio els blogs que visito, els que em visiten, i alguns lectors sense blog. Vaig fent llista: surten una seixantena de micro-regals. Uf! Estic a punt de deixar-ho córrer. Però no!

Problema nº4: el temps! Es qüestió de posar-s'hi aviat. Finals d'octubre o començament de novembre amb 2 mesos per endavant, pot ser suficient, poc a poc i bon, lletra!

Problema nº 5: Un cop feta la feina, ara, en ple desembre, prop de Nadal em fa una vergonya horrorosa, però ara ja no penso llençar-ho! Això no és ni una felicitació, ni res que s'hi assembli. Està gairebé tot a punt... demà?

Demà a primera hora. Aix! Ja us heu portat bé?

Passeig

Un riu de fulles,

trajectes infinits,

soroll de passes.

Cases tancades.

A sota la muralla

ciutat oberta.

Hivern

La vinya verge

en l'esclat de tardor

cenyeix la casa.

Ella s'hi arrauleix.

L'hivern l'ha despullada.

**********

Cèlia ha dit...

El fred

m'estima

cada hivern

i jo tremolo.

El foc,

el vent,

la neu,

la nit,

tot em turmenta

Dorm, dorm

mentre l'ombra del bes

em somriu.

*********

Jordi Casanovas ha dit...

vermelles de fred

tremolen les fulles

de l'heura.

**********

Nuria (fenix) ha dit...

Les fulles, en caure a terra

es converteixen en una alfombra,

per apaivagar els sorolls

de les petjades

dels qui s'apropen a la porta ,

per resguardar-se

del fred.

Segona versió

Records perduts,

han retrobat la seva raó.

Les gerres,

darrere tants objectes arrenglerats

fa temps que semblen buides.

Les essències suren

entre les agulles dels pins

i sobre els camins

de les fulles caigudes.

Puríssimes,

d'olors que encara ningú no ha sentit.

S'esvaeixen poc a poc

tot volant en llibertat.

Envaixen l'aire

que omple tots els racons

fins al més petit escantell

duent, a tot arreu, un nou alè de vida.

Cèlia ha dit...

Retalls trencats

sense geometria,

en un caos controlat.

Emocions desconegudes

i lliures,

ballant sense son

i sense cor.

Quan ho comprendràs?

barbollaire ha dit...

" A l'ombra de les paraules
es retroba la petjada
feta de murmuris de brisa.

I, aleshores, ens arriba
la fragància de la música
d'un color desconegut.

Que seu, rialler,
en un escambell
fet de la rosada
dels records juganers."

86è Joc literari de Jesús Mª Tibau

Participació al 86è joc literari de tens un racó dalt del món

- Què mires tant, la roba estesa? Sembla que hi vegis algun misteri o una capsa tancada que amagés un gran secret.

- És que no veig roba estesa, sinó que hi passo a través. M'esquitllo dins de la casa, i no sé si en vull sortir.

- Noia com ets! no sé pas què hi pots veure, darrere d'aquests balcons. Jo només veig peces de roba de diferents tons i colors.

- Jo veig aquell noi que duia sempre pantalons texans, que té el cabell de panotxa i que torna al poble cada any. Li veig els ulls i el somriure i el seu cabell com de foc.

- Però si encara no ha arribat, ni és pas d'ell aquesta roba, que és ben nostra, d'aquí a casa i tu ets ben somiatruites i t'inventes les històries. Més val que baixem a baix, abans que mare s'enfadi i pleguem aquesta roba, que fa estona que està eixuta i ens ha manat de plegar-la.

Relats conjunts - Més conjunts que mai

Onades creixen

immenses i ferotges.

Les barques ploren.

Una proposta deRelats Conjunts

Lliri blanc ha dit...

Espero l'onatge,
bressol d'aigua i lluna.
Sospiren les estrelles.

XeXu ha dit...

Gegants a la mar,
es fon home i natura.
Lluita perduda.

onatge ha dit...

Creixen les tristeses
floreixen alegries que
ens omplen i abracen.

Joan Grau ha dit...

L'onada brama, la barca plora.
El barquer rema.

menta fresca ha dit...

Sabem que és dur el camí.
Malgrat tot,
no defallim.
Tirem amb força!

novesflors ha dit...

Onades plaents
s'acoblen sobre les barques.
La mar fa l'amor.

Sentir-se diferent

Vaig muntar un blog per compartir amb una amiga. Ella, en un moment determinat, se sentia diferent i sola. No n'estava pas, de sola, ni n'està. Era només una impressió transitòria. Jo volia que escrivíssim totes dues sobre els temes de les nostres converses en aquest blog: Ariadna a Naxos... i companyia . La idea no ha tingut èxit ja que a ella, finalment no li ha vingut de gust escriure. Jo he volgut recuperar aquest post: Sentir-se diferent que vaig escriure allà, per posar-lo a debat, aquí amb vosaltres.

Tenir una opinió diferent a la majoria.

Un punt de vista desacostumat.

Múltiples visions sobre una mateixa cosa.

Ha de dur forçosament sensació de solitud?

Quantes persones necessitem que ens acompanyin

en aquest camí divers, per a no sentir-nos soles?

Aparences... 3.- El noi alt i guapo

El noi alt i guapo va sortir del bar amb impaciència. Ja tenia ganes que s'acabés aquella tarda.

"Aquests són els meus amics? Un que no explica res... i l'altra només sopars de duro... Clar que jo també... bé no he explicar res que no fos veritat. Però no he explicat la veritat que em fa més por donar a conèixer. Però si em fa por és que no els considero tant amics! I per què seguim mantenint la relació... Encara amb ell... potser sí, potser hagués pogut parlar sincerament, però d'ella no me'n fio, és capaç d'utilitzar malament qualsevol confidència. I a ella què li importa?"

Abans, fins i tot, d'arribar a casa, agafa el mòbil i fa una trucada.

- Hola, tiu, sóc jo, ja sé que ens acabem de veure, però m'agradaria parlar amb tu, sense ella. M'han quedat coses al pap.

- Quan vulguis, demà?

- Demà, si vols al mateix lloc, a les 7.

- D'acord, fins demà.

Tenia ganes d'explicar-li. La seva nova vida, era més nova del que es pensava i del que havia donat a entendre. Amb ell podia confiar-hi. I si li portava ja l'Albert ,per presentar-li? No, no, això no, potser la propera vegada.

Un altre personatge d'en Xexu de Bona nit i tapa't

Algú s'anima a continuar la conversa pendent?

Aparences... 2.-Ella

Ella va sentir com el seu somriure s'apagava de cop, va fer un sospir d'alleujament.

"Per què continuo quedant amb aquest parell de passerells?"

Tornà a bufar una mica més sense saber què contestar-se.

"Per què són els amics de tota la vida... però i què? si només tenim el passat en c omú i no hi ha possible futur per a nosaltres...

Movia el cap per ella mateixa sense encertar a donar-se una explicació raonable... i quan ja estava ben decidida a no cedir-hi més i a dir que no a totes les propostes. Quan ho va veure com un fet, es va plantejar una altra pregunta:

"Potser que no sigui tan dràstica... on sinó, a part d'aquest petit espai amb ells dos, puc donar una imatge d'honestedat, de felicitat i d'èxit? Quan tingui necessitat d'una mica d'autoestima i de sentir-me admirada, ELS TRUCARÉ!

Ella, és també personatge de Xexu Bona nit i tapa't

Aparences... 1.- El noi despentinat de les ulleres -

El noi despentinat de les ulleres, es va aixecar content de la taula d'quell cafè, havia passat una bona estona amb els seus amics. Es van acomiadar a la porta i cadascú pel seu costat van tornar a la seva vida.

Caminava cap a casa, assaborint tot el que li havia donat aquella tarda. Els pensaments s'encadenaven dinbs del seu cap:

"Ella estava preciosa com sempre, amb una vida tant intensa, amb tantes coses per explicar. Quina enveja!

I ell, content d'haver estrenat una nova vida. Una altra oportunitat al davant!

I jo que no sé mai què dir, amb la meva vida grisa i mediocre... sempre amb les mateixes coses. Potser hagués pogut explicar aquest projecte nou en el que m'han proposat entrar, però no ho he fet.

He pensat massa en ella! tants anys amb aquest enamorament inútil! Però clar, ens veiem de tant en tant i segueix seduint-me amb la seva manera de fer, els seus gestos, els seus ulls. Ella potser no es pensa que els conec tant bé. Li envejo la seguretat en aquest esguard de color de castanya torrada, l'alegria, la manera directa de mirar, sense cap mena d'incomoditat per res ni en cap moment. Què donaria jo, per saber mirar dret als ulls, sense vergonyes!

Segur que continuaré pensant en ella, després d'avui, aquesta trobada m'ha anat bé! M'ha agradat veure-la com sempre, m'enduc la seva mirada que m'acompanya sovint, amb el seu somriure amable, però també... amb una mica de fredor. Li he trobat la mirada freda, però alegre, eh? sí, molt riallera, però una rialla postissa, molt freda quan explicava tots els seus èxits i millores a la feina. Definitivament freda i sense il·lusió.

I jo he fet el paper de l'estaquirot, m'he acostumat tant a fer-lo que ja no me'n surt cap altre, però si hagués volgut hagués pogut explicar els meus projectes, que m'il·lusionen força, hagués pogut explicar que aquella noieta nova de la redacció, em ve força al darrere i em fa la rosca, tot i que jo sóc tan indecís que li deixo tota la feina a ella. I no té els ulls freds, ni s'ha de penedir de res. De què es deu penedir l'altra? Alguna cosa li passa. No és feliç, decididament rere la seva màscara d'èxit, no és feliç.

I jo que tampoc n'he estat, mai, fina ara, ara m'hi acosto... camino lentament amb passets petits de felicitat. Cercant uns altres ulls de rialla sincera. Per què hauria de tornar a voler veure aquests"

El personatge és una aportació de Xexu de Bona nit i tapa't