dimarts, 16 de desembre de 2008

Passeig


Un riu de fulles,
trajectes infinits,
soroll de passes.
Cases tancades.
A sota la muralla
ciutat oberta.

20 comentaris:

  1. és curíosa la paradoxa entre la ciutat oberta i les cases tancades :)dóna per pensar!

    ResponElimina
  2. Ja saps que la poesia no vol ser la meva amiga jeje però no vull deixar de dir-te que m'agrada molt quan fas el dibuix de la capçalera!! :-) El miro, busco els detalls jeje... semblo una criatura :-))

    ResponElimina
  3. com sempre, encisat amb els teus dibuixos....

    ResponElimina
  4. Si la ciutat si és viva sempre acostuma a fer força brogit, però no aquí, des de la muralla el soroll queda lluny.

    Montse, no sé si és ben bé una paradoxa, ho sembla, però devien ser tots al carrer, atreballar, a comprar...

    Assumpta, gràcies per fixar-te en els meus dibuixos, m'animes a continuar.

    Mon, ja em teniu embrancada fa dies dibuixant i dibuixant, com una posseïda... sort que alguns em dieu que us agraden q ue si no! Uf! quina vergonya!

    ResponElimina
  5. En un racó
    d'un racó de món,
    triant les fulles
    que més t'agraden.

    ResponElimina
  6. Un haikú de tardor preciós, de moment no m'hi atreveixo ni amb tankas ni haikús, potser algun dia...

    ResponElimina
  7. M'ha agradat moltíssim, Carme! De tots els que has fet (que no son haikus) diria que es el meu preferit!

    ResponElimina
  8. a mi també m'ha agradat molt el contrast entre les cases tancades i la ciutat oberta.

    Una gran descripció feta amb molt poques paraules. I com sempre, el dibuix, perfecte per endinsar-se en aquests camins plens de fulles i de trajectes infinits.

    ResponElimina
  9. M'hi sumo a les cases tancades ... i la ciutat oberta.
    Jo no tinc aquest do, per fer aquests haikus com tu. S'agraeix que ens els comparteixis.
    M'encaten aquests dibuixos ... li donen sempre un toc molt especial i personal. Felicitats, Carme !

    ResponElimina
  10. les fulles caigudes són la catifa que ens porta cap a l'hivern

    ResponElimina
  11. "El ressò de les passes
    als carrerons
    ens porta fins els somriures
    infinits
    que vam dibuixar-nos
    per tota la ciutat.

    Lliures com fulles al vent.

    Les muralles eren dins
    les mirades dels altres"


    Bona nit, nina.
    Una tasseta de petons dolços
    :¬)********

    ResponElimina
  12. Joan, i sí que m'agraden les fulles, molt!

    Cèlia, com que no t'hi atreveixes? Tot és posar-t'hi.

    Gràcies Cesc, i Neo, els que sou nun encant sou vosaltres.

    Bruixoleta, no té mèrit era simplement una sensació.

    Assumpta, gràcies maca.

    Jesús, hi hauré de tornar al mateix lloc, a l'hivern.

    Barbollaire, un poema preciós, que em porta olors de primaveres barrejades amb les de les fulles caigudes. I també passos anònims, i somriures desconeguts. Un petó, poeta.

    ResponElimina
  13. A dins de la muralla !!
    Soroll de petjades ?
    Son les montures dels cavallers
    que retornen ferits i vençuts
    de la guerra.
    És el nostre deura saber conservar aquests recintes.
    El dibuix molt bonic
    uiii i els colors donant força.
    Nuria.

    ResponElimina
  14. Un poema molt de la nostra època tardor-hivern. M'agrada això de que vagis canviant la imatge de capçalera de tant en tant :)

    Besets!

    ResponElimina
  15. Núria, potents les petjades dels guerrers antics! Gràcies per donar-li un to de llegenda i de misteri amb meus colors. Una abraçada ben forta, de les que donen més energia que els colors.

    Caterina, a mi també m'agrada canviar la capçalera. però com que o sóc gaire fotògrafa, no tinc massa per variar. Petonets.

    ResponElimina
  16. El soroll de fulles seques sota els peus sempre l'associo amb el fred. És un soroll "amb temperatura" per a mi, has fet una descripció molt evocadora. Petons.

    ResponElimina
  17. Girona, Girona... Que t'has mudat de poble, Carme?

    Estàs inspiradíssima darrerament. Felicitats!

    ResponElimina
  18. Petonets, Laura, que bo sorolls amb temperatura!

    Víctor, no! no he pas canviat de ciutat, continuo al Vallès i em sembla que em costarà marxar de La Floresta, però m'agrada Girona i hi vaig de tant en tant.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari