Un riu de fulles,
trajectes infinits,
soroll de passes.
Cases tancades.
A sota la muralla
ciutat oberta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ciutat viva i sorollosa.
ResponEliminaés curíosa la paradoxa entre la ciutat oberta i les cases tancades :)dóna per pensar!
ResponEliminaJa saps que la poesia no vol ser la meva amiga jeje però no vull deixar de dir-te que m'agrada molt quan fas el dibuix de la capçalera!! :-) El miro, busco els detalls jeje... semblo una criatura :-))
ResponEliminacom sempre, encisat amb els teus dibuixos....
ResponEliminaSi la ciutat si és viva sempre acostuma a fer força brogit, però no aquí, des de la muralla el soroll queda lluny.
ResponEliminaMontse, no sé si és ben bé una paradoxa, ho sembla, però devien ser tots al carrer, atreballar, a comprar...
Assumpta, gràcies per fixar-te en els meus dibuixos, m'animes a continuar.
Mon, ja em teniu embrancada fa dies dibuixant i dibuixant, com una posseïda... sort que alguns em dieu que us agraden q ue si no! Uf! quina vergonya!
En un racó
ResponEliminad'un racó de món,
triant les fulles
que més t'agraden.
Un haikú de tardor preciós, de moment no m'hi atreveixo ni amb tankas ni haikús, potser algun dia...
ResponEliminaM'encanta...
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim, Carme! De tots els que has fet (que no son haikus) diria que es el meu preferit!
ResponEliminaa mi també m'ha agradat molt el contrast entre les cases tancades i la ciutat oberta.
ResponEliminaUna gran descripció feta amb molt poques paraules. I com sempre, el dibuix, perfecte per endinsar-se en aquests camins plens de fulles i de trajectes infinits.
M'hi sumo a les cases tancades ... i la ciutat oberta.
ResponEliminaJo no tinc aquest do, per fer aquests haikus com tu. S'agraeix que ens els comparteixis.
M'encaten aquests dibuixos ... li donen sempre un toc molt especial i personal. Felicitats, Carme !
les fulles caigudes són la catifa que ens porta cap a l'hivern
ResponElimina"El ressò de les passes
ResponEliminaals carrerons
ens porta fins els somriures
infinits
que vam dibuixar-nos
per tota la ciutat.
Lliures com fulles al vent.
Les muralles eren dins
les mirades dels altres"
Bona nit, nina.
Una tasseta de petons dolços
:¬)********
Joan, i sí que m'agraden les fulles, molt!
ResponEliminaCèlia, com que no t'hi atreveixes? Tot és posar-t'hi.
Gràcies Cesc, i Neo, els que sou nun encant sou vosaltres.
Bruixoleta, no té mèrit era simplement una sensació.
Assumpta, gràcies maca.
Jesús, hi hauré de tornar al mateix lloc, a l'hivern.
Barbollaire, un poema preciós, que em porta olors de primaveres barrejades amb les de les fulles caigudes. I també passos anònims, i somriures desconeguts. Un petó, poeta.
A dins de la muralla !!
ResponEliminaSoroll de petjades ?
Son les montures dels cavallers
que retornen ferits i vençuts
de la guerra.
És el nostre deura saber conservar aquests recintes.
El dibuix molt bonic
uiii i els colors donant força.
Nuria.
Un poema molt de la nostra època tardor-hivern. M'agrada això de que vagis canviant la imatge de capçalera de tant en tant :)
ResponEliminaBesets!
Núria, potents les petjades dels guerrers antics! Gràcies per donar-li un to de llegenda i de misteri amb meus colors. Una abraçada ben forta, de les que donen més energia que els colors.
ResponEliminaCaterina, a mi també m'agrada canviar la capçalera. però com que o sóc gaire fotògrafa, no tinc massa per variar. Petonets.
El soroll de fulles seques sota els peus sempre l'associo amb el fred. És un soroll "amb temperatura" per a mi, has fet una descripció molt evocadora. Petons.
ResponEliminaGirona, Girona... Que t'has mudat de poble, Carme?
ResponEliminaEstàs inspiradíssima darrerament. Felicitats!
Petonets, Laura, que bo sorolls amb temperatura!
ResponEliminaVíctor, no! no he pas canviat de ciutat, continuo al Vallès i em sembla que em costarà marxar de La Floresta, però m'agrada Girona i hi vaig de tant en tant.