Onades creixenimmenses i ferotges.
Les barques ploren.
Una proposta deRelats Conjunts
Lliri blanc ha dit...
Espero l'onatge,
bressol d'aigua i lluna.
Sospiren les estrelles.
XeXu ha dit...
Lliri blanc ha dit...Espero l'onatge,
bressol d'aigua i lluna.
Sospiren les estrelles.
XeXu ha dit...Gegants a la mar,
es fon home i natura.
Lluita perduda.
- onatge ha dit...
Creixen les tristeses
floreixen alegries que
ens omplen i abracen.
- Joan Grau ha dit...
L'onada brama, la barca plora.
El barquer rema.
Sabem que és dur el camí.
Malgrat tot,
no defallim.
Tirem amb força!
Onades plaents
s'acoblen sobre les barques.
La mar fa l'amor.
Espero l'onatge,
ResponEliminabressol d'aigua i lluna.
Sospiren les estrelles.
Perdona..però em queda una mica dificil fer la conta de sil.labes en català...una abraçada
M'agrada llegir
ResponEliminala imatge és gran
encara no puc respondre:-)
Aquest "les barques ploren" m'ha arribat al cor... m'agrada com saps dir tantes coses amb tan poquetes paraules :-)
ResponEliminal'onada i la barca; una història d'amor i d'odi
ResponEliminaCurt i ras... i clar... i segueixen...
ResponEliminaLliri blanc, comptant síl·labes o sense comtpar-les, sempre et queden versos bonics. Una abraçada.
ResponEliminaMerike, pots respondre quan tu vulguis.
Assumpta, gràcies maca, a un cor tan gran s'hi arriba de seguida.
Jesús, quins moments més difícils!
Bon haikú, i molt apropiat per la pintura i l'ambientació. A veure si me'n surto:
ResponEliminaGegants a la mar,
es fon home i natura.
Lluita perduda.
Creixen les tristeses
ResponEliminafloreixen alegries que
ens omplen i abracen.
Rep una abraçada.
onatge
Curt per precis i bonic.
ResponEliminaregalimant pensaments... breu i bonic... convida a afegir-hi versos.
ResponEliminaQueda palesa la petitesa del home
ResponEliminadevant aquesta magnifica demostració de la força de la natura.
Molt bonic el dibuix.
Nuria
i jo que ho vaig provar en forma de haiku i no me'n vaig sortir... molt bé!
ResponEliminaMolt bé!!!!! I per extensió, ens has deixat a tots extasiats i desolats! (tot s'ha de dir, més extasiats que desolats!)
ResponEliminaL'onada brama, la barca plora.
ResponEliminaEl barqué rema.
Sabem que és dur el camí.
ResponEliminaMalgrat tot,
no defallim.
Tirem amb força!
Xexu, molt bé! Moltíssime s gràcies. Vaig a allargar el post.
ResponEliminaOnatge, gràcies també, un més a la llista.
Gràcies Striper.
Núria, au va! per què no t'hi poses doncs... afgegeix, afegeix...
Ai! si Núria, tots som petits!
Si quee tens raó és una il·lustració molt bonica.
Jordi, gràcies!
Cèlia, bé... extasiats? no ho séd pas, però desolats! Ai no mai no ho voldria!
Joan, un més ala llista. Gràcies.
Menta fresca, gràcies pel regalet, una més a la tirallonga.
ResponEliminaM'encanta, molt. Els teus haikus son els millors que he llegit mai!
ResponEliminaOnades plaents
ResponEliminas'acoblen sobre les barques.
La mar fa l'amor.
Moltíssimes gràcies Sebastià, ara mateix no sé quin Sebastià ets, no he pogut veure el teu perfil...oh!
ResponEliminaNoves fkirs, afegida a la llista, que ara acaba ben dolçament.
Disculpa Noves Flors, quina manera d'escriure el teu nom!
ResponEliminaUn haikú molt bonic !!! i això de que les barques ploren ... ho trobo molt encertat. Felicitats !!!
ResponEliminaMolt bonic. L'he trobat preciós
ResponEliminaM'has descol·locat! Fins que he vist que anaves afegint els haikus dels comentaris no entenia res. Molt maco, el teu i les altres aportacions. Si se m'acut alguna cosa tornaré. Felicitats!!
ResponEliminaPunyeta!
ResponEliminaHavia d'haver passat per casa teva abans de fer el meu...
Quin haikú!
I quines aportacions!!
a quina més preciosa!
Una capseta de petonets dolços, nina
:¬)***