Participació al 86è joc literari de tens un racó dalt del món
- Què mires tant, la roba estesa? Sembla que hi vegis algun misteri o una capsa tancada que amagés un gran secret.
- És que no veig roba estesa, sinó que hi passo a través. M'esquitllo dins de la casa, i no sé si en vull sortir.
- Noia com ets! no sé pas què hi pots veure, darrere d'aquests balcons. Jo només veig peces de roba de diferents tons i colors.
- Jo veig aquell noi que duia sempre pantalons texans, que té el cabell de panotxa i que torna al poble cada any. Li veig els ulls i el somriure i el seu cabell com de foc.
- Però si encara no ha arribat, ni és pas d'ell aquesta roba, que és ben nostra, d'aquí a casa i tu ets ben somiatruites i t'inventes les històries. Més val que baixem a baix, abans que mare s'enfadi i pleguem aquesta roba, que fa estona que està eixuta i ens ha manat de plegar-la.
carme...
ResponEliminala foto em sembla molt bonica, i m'ha agradat lo trosset amb la descripció d'aquell noi, sobre tot quan li veu "els seus ulls i el somriure i el seu cabell com de foc".
una abraçada
Uf alucinat que ben descrit i narrat.
ResponEliminaanar més enllà del que es veu, més enllà de la roba... una casa, un cos, tot un món... misteris per descobrir.
ResponEliminaBon relat! :-)
Com ens agrada ser somniatruites i inventar històries! Però com sempre, cal tocar de peus a terra! (i plegar la roba, que és ben pesat!)
ResponEliminaMoltes gràcies de nou per la teva participació
ResponEliminaM'agrada que sigui somiatruites jeje
ResponEliminaIruna, bonica, m'agrada veure't per aquí. Una abraçada.
ResponEliminaStriper, una abraçada també.
Gràcies Bruixoleta, un petonet.
Cèlia, no sé perquè però els somnis acostumen a acabar xocant amb la realitat.
Gràceis a tu, Jesús!
Cesc, una més al club! Que ja en som molts.
Carme, m'encanta! però és que no hi ha res del que escrius, dibuixes o dius que no m'agradi! què hi farem? :)
ResponEliminaGràcies, Montse! M'afalaguen molt les teves paraules.
ResponEliminaQuè xulo!! imaginar històries "a través" de la roba estesa!! i és que qualsevol cosa pot despertar records... :-))
ResponEliminaEls dibuixos són tan macos sempre :-))
Gràcies, maca, la veritat és que precisament aquest, a mi, no m'agrada gaire, però finalment, com que no sabia millorar-lo el vaig penjar igualment.
ResponEliminaresulta curiós però la roba estesa acostuma a ser un reclam important per a les muses.
ResponEliminaLlàstima de la diferència d'edat dels personatges, per poc no acaben sent la mateixa història des de dos punts de vista.
Molt tendre, i m'agrada l'expressió de "passar a través de la roba i entrar a la casa". Un cant a la imaginació; que no falti!
ResponElimina