dissabte, 13 de desembre de 2008

86è Joc literari de Jesús Mª Tibau


Participació al 86è joc literari de tens un racó dalt del món

- Què mires tant, la roba estesa? Sembla que hi vegis algun misteri o una capsa tancada que amagés un gran secret.
- És que no veig roba estesa, sinó que hi passo a través. M'esquitllo dins de la casa, i no sé si en vull sortir.
- Noia com ets! no sé pas què hi pots veure, darrere d'aquests balcons. Jo només veig peces de roba de diferents tons i colors.
- Jo veig aquell noi que duia sempre pantalons texans, que té el cabell de panotxa i que torna al poble cada any. Li veig els ulls i el somriure i el seu cabell com de foc.
- Però si encara no ha arribat, ni és pas d'ell aquesta roba, que és ben nostra, d'aquí a casa i tu ets ben somiatruites i t'inventes les històries. Més val que baixem a baix, abans que mare s'enfadi i pleguem aquesta roba, que fa estona que està eixuta i ens ha manat de plegar-la.

13 comentaris:

  1. carme...

    la foto em sembla molt bonica, i m'ha agradat lo trosset amb la descripció d'aquell noi, sobre tot quan li veu "els seus ulls i el somriure i el seu cabell com de foc".

    una abraçada

    ResponElimina
  2. Uf alucinat que ben descrit i narrat.

    ResponElimina
  3. anar més enllà del que es veu, més enllà de la roba... una casa, un cos, tot un món... misteris per descobrir.

    Bon relat! :-)

    ResponElimina
  4. Com ens agrada ser somniatruites i inventar històries! Però com sempre, cal tocar de peus a terra! (i plegar la roba, que és ben pesat!)

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies de nou per la teva participació

    ResponElimina
  6. M'agrada que sigui somiatruites jeje

    ResponElimina
  7. Iruna, bonica, m'agrada veure't per aquí. Una abraçada.

    Striper, una abraçada també.

    Gràcies Bruixoleta, un petonet.

    Cèlia, no sé perquè però els somnis acostumen a acabar xocant amb la realitat.

    Gràceis a tu, Jesús!

    Cesc, una més al club! Que ja en som molts.

    ResponElimina
  8. Carme, m'encanta! però és que no hi ha res del que escrius, dibuixes o dius que no m'agradi! què hi farem? :)

    ResponElimina
  9. Gràcies, Montse! M'afalaguen molt les teves paraules.

    ResponElimina
  10. Què xulo!! imaginar històries "a través" de la roba estesa!! i és que qualsevol cosa pot despertar records... :-))

    Els dibuixos són tan macos sempre :-))

    ResponElimina
  11. Gràcies, maca, la veritat és que precisament aquest, a mi, no m'agrada gaire, però finalment, com que no sabia millorar-lo el vaig penjar igualment.

    ResponElimina
  12. resulta curiós però la roba estesa acostuma a ser un reclam important per a les muses.

    Llàstima de la diferència d'edat dels personatges, per poc no acaben sent la mateixa història des de dos punts de vista.

    ResponElimina
  13. Molt tendre, i m'agrada l'expressió de "passar a través de la roba i entrar a la casa". Un cant a la imaginació; que no falti!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari