divendres, 13 de gener de 2012

Tardes con Margueritte de Marie-Sabine Roger

"He decidit  adoptar  a la Margueritte. Aviat celebrarà  el seu  vuitanta-sisé  aniversari,   més  val no esperar  gaire,  els ancians tenen tendència  a morir.


Així,  si li passa  qualsevol cosa,  no ho sé,  si cau al carrer o li estiren la bossa,  aquí  estaré  jo.  Podré  arribar ràpidament i treure  la gent  del mig  i dir-los-hi:


-  Molt  bé,  ja està  bé,  ja poden marxar,  ara  me  n'encarrego  jo: és  la meva  àvia.


No ho porta  pas  escrit  al front que sigui  només  adoptada."


Marie-Sabine Roger


Jo havia  vist  la  pel·lícula  i  per  Nadal  em van regalar  el llibre.  M'ha tornat  a agradar.  Com sempre  és  una  mica  diferent,  però  no pas  en l'essencial.  El llibre  és  la veu  del protagonista,  és  un  seguit  de pensaments  en primera  persona  que ell va  desgranant.  Els  altres personatges  només  s'ensenyen a través d'ell.  És com  una transformació,  ell  va  canviant  gràcies  a l'efecte  i a l'amor  que  troba  en Margueritte.  Commou,  si us  agrada  emocionar-vos  per  les  petites  coses  de cada  dia ,  per  les  complicitats  i pels sentiments...  endavant  en gaudireu  molt.

18 comentaris:

  1. Doncs me l'apunto per quan acabi Dickens...que ara se m'ha girat feina!
    Molt bon dia, Carme!
    Preparada pel...catorze? :)

    ResponElimina
  2. No el coneixia, m'ha cridat l'atenció el tros que has escollit

    ResponElimina
  3. La desconeixia, ara ja he tafanejat per la xarxa i n’he llegit l’argument. Com sempre tries unes frases uf!!, més que contundents, pot estar bé. De moment, però, la deixaré per més endavant que ara tinc molta feina lectora. :D

    ResponElimina
  4. Caram, resulten interessants aquests fragments. Gràcies! Bon cap de setmana guapa! :)

    ResponElimina
  5. El tros que has posat és d'una gran sensibilitat. Què bé aniria que tots els ancians tinguessin algú així, disposats a ser al seu costat, a adoptar-los si cal!

    És per reflexionar-hi molt, la veritat...

    ResponElimina
  6. Ostres! puc criticar? com a excepció eh! m'agrada el trosset que ens has posat, però... l'últim "només" em sobra. No?
    Potser sóc jo.

    ResponElimina
  7. No el coneixia, però m'has donat un bon argument per llegir-lo!

    No m'han agradat mai els coloms.... aaarrggghhh....!!!!

    ResponElimina
  8. Ja te'l deixaré, fanalet... te'l llegiràs un una tarda...

    Mireia, té la seva gràcia, és tendre i divertida.

    Carme, sempre anem amb la feina lectora endarrerida, eh? a mi també em passa!

    Gràcies, molt bon cap de setmana, Clídice!

    Sí, Assumpta, és cert. S'ha de dir que la Margueritte també li dóna a ell moltes coses: acolliment , respecte, el tracta com a un igual, malgrat la immensa diferència cultural... i ell aprèn a estimar-la com una àvia que mai no ha tingut.

    Gerònima, tens raó, segons com t'ho miris... ser àvia adoptada com que és un acte voluntari i amorós, fins i tot pot ser "més" que ser àvia natural. Però la frase la diu ell i ell és un gegantot, bon jan i una mica "brutu", insegur i tot ho diu així sense mirar-s'hi massa. Lliga amb el personatge.

    Alba, els coloms els acosten, són el seu primer lligam... als dos els hi agrada comptar-los.

    ResponElimina
  9. No he llegit el llibre però he vist la pel·lícula i em va agradar bastant.

    ResponElimina
  10. Molt de temps sense entrar. Has tingut molt èxit amb els pensaments dels globus. He fet un pas ràpid. Un dibuix penso que no és teu. Bona pensada a canviar el color de les flors. No vaig poder canviar el sota del blog. Ho tornaré a intentar. Una abraçada internàutica.

    ResponElimina
  11. No el coneixia, ni llibre, ni pel·lícula. Recomenable?

    ResponElimina
  12. Sí, jo també l'he vist i m'ho vaig passar molt bé, Noves Flors.

    Gràcies Mª Antònia, no ho entenc, això de sot a els posts, a mi no em va costar gens...

    Yáiza, per a mi totalment recomanable, les dues coses són lleugeres de passar, les reps amb somriures constants i són plenes de tendresa i bon rotllo.

    ResponElimina
  13. No coneixia pas el llibre ni l'autora
    però sembla molt interessant pel tema.
    I aquests coloms menjant besses, són molt bonics...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  14. Jo tampoc conec el llibre ni la pel·lícula, i per tant em quedo una estona amb els coloms simpatiquíssims, mentre et destijo un bon cap de setmana amb mantes, llibres, foc a terra i jerseis ben gruixuts de llana. Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
  15. Me l'apunto! si aquest fragment és tan sensible ...per força el llibre ha de ser bo....

    ResponElimina
  16. M Roser, és distret, divertit i tendre... i els coloms també hi surten.

    Gràcies, Galionar! Una bona abraçada, guapa!

    Elfree! em sembla força segur que t'agradarà, el llibre i/o la peli, també!

    ResponElimina
  17. Mai podem ser iguals les lletres que les imatges. El cine sempre s'ha nodrit de les bones lletres.
    ^0^

    ResponElimina
  18. Sí, una mica diferents però les dues valen la pena... :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari