El títol original "La tête en friche", vol dir alguna cosa com "El cap en guaret... " suposo perquè el protagonista Germain és una persona amb un nivell cultural tant baix que amb prou feines sap llegir.
La casualitat el posa en contacte amb una velleta encantadora que és científica, gran lectora i amb una gran cultura.
Jean Becker, domina a la perfecció la barreja de tendresa i humor i porta aquesta història magistralment. He llegit en algun lloc que era excessivament ensucrada. Jo no li he trobat.
He gaudit veient aquesta pel·lícula, molt. Si sempre poguéssim fer com ells. Arraconar prejudicis i veure només la persona tal com és. Ella no veia un analfabet, veia un home bo, un amic. Ell no veia una velleta, veia una persona interessant, de qui aprendre.
diumenge, 19 de setembre del 2010
Mis tardes con Margueritte (La tête en friche) de Jean Becker
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Encara no l'he vista, però malgrat algunes crítiques que no la deixen gaire bé en tinc moltes ganes.
ResponEliminaGràcies per la ressenya, ara encara en tinc més! :-)
Et llegeixo, em miro el rellotge...Pensava anar-hi aquesta tarda que la fan a un poble proper (aquí no en tenim de cinema) i veig que ja he fet tard. A veure si la setmana entrant m'organitzo millor!
ResponEliminaRita, no puc evitar-ho, a mi les pelis de Jean Becket (les dels últims anys, al menys) sempre m'agraden. Ja m'ho diràs si la veus, què t'ha semblat.
ResponEliminasempre hauriem de deixar els nostres perjudicis i aprendre dels que ens ensenyen, molta gent no ho fa per por, vergonya o es pensen que ja en saben prou. Mai sabem prou, el primer que s'ha d'aprendre és a escoltar
ResponEliminaFanal blau, ja m'ho diràs tu també, si la trobeu maca o sóc jo que sóc massa sentimental. :)
ResponEliminaGarbí, quanta raó tens, si poguéssim deixar de banda prejudicis, pors i vergonyes ja guanyaríem molt!
ResponEliminaMirar i escoltar és tant bonic!
Sempre estem a temps de poder veure tot el que ens ensvolta amb uns ulls diferents. Gràcies per la recomació, Carme! ;)
ResponEliminaTu i jo tenim més que casualitats...ahir vaig estar a punt d'anar al cine a veure precisament aquesta pel·lícula !!! al final però em va fer mandra...però la tinc pendent
ResponEliminaJoan, tens raó mai no és tard per arraconar prejudicis i pors, sempre hi som a temps!
ResponEliminaElvira, penso que si haguéssim coincidit al cine... no ens haguéssim pas reconegut. Quina llàstima! de tota manera, jo tampoc no hi vaig anar pas ahir, sinó diumenge passat. A veure què dius quan la vegis.
Aquesta pel.lícula la vaig trobar una passada.
ResponEliminaPetonets de diumenge.
Quan ens treiem totes les capes amb què ens hem anat tapant mentre vivim, acostumem a quedar-nos sols. No obstant això, si algú ens valora sense les capes, el sentiment que es produeix és indescriptible...Més encara si és recíproc.
ResponEliminaJa! I jo veient una de ciència ficció per no pensar gaire...
ResponEliminaEm va encantar la peli, no faig més que recomanar a tothom que la vegi, és molt tendra i fa riure i plorar alhora dues emocions que juntes són indescriptibles!
ResponEliminatmbé la recomano-recomano-recomano!
M'alegro que coincidim, Anna!
ResponEliminaPilar, vols dir que ens quedem sols per treure'ns les capes... no serà per haver-nos-les posades abans? Ara em fas rumiar... Ara amb la segona part del teu comentari sí que hi estic totalment d'acord. Indescriptible!
Zel, no creguis que s'ha de pensar molt per veure "La tête en friche" més aviat és regalar-te una estona de felicitat. :)
Lolita, que bé que coincidim! Té raó l'Anna és una passada de bonica. Jo dic que no sé si és super bona o no sé si és cap obra d'art, però si que és bonica, bonica i bonica i dóna felicitat i bon rotllo.
Si tenim en compte que tots en portem de capes (Unes obligades, unes altres per pròpia elecció) i que el gest de treure-te-les és una mostra de confiança...Qui hauria de tenir el problema?
ResponEliminaPilar, no sé si t'havia interpretat bé, abans. Penso que és exactament com dius, quan ens mostrem tal com som i ens confiem, és quan ens trobem els uns als altres.
ResponEliminaPotser tenim telepatia però tu has estat més ràpida.:) Tinc el post escrit i..., bé, el publicaré de tota manera (esperaré uns dies, per deixar descansar els blocaires... ). Ja pots suposar que jo també l'he vista, aquesta pel·li ;):):)
ResponEliminaJo ja fa uns dies que la vaig veure... Noves Flors, no és que sigui ràpida i encara que sovint em fan mandra les ressenyes de llibres o pel·lícules, aquesta no me'n va fer.
ResponEliminaPosa-la quan vulguis, però posa-la, eh? m'agradarà molt veure la teva opinió. És més, l'esperaré amb impaciència. No te la podies perdre de cap manera...
Bé, me l'apunto ràpid! Quan la vegi ja et diré alguna cosa! I pel que sembla, a novesflors també!
ResponEliminaLa tinc pendent. Una amiga meua me'n va parlar també molt bé.
ResponEliminaUi!! Estic absolutament "out" de cinema... fa més d'un any que no hi anem... de fet ni tan sols havia sentit a parlar d'aquesta que anomenes i, en canvi, pel que en dius i pel trosset que has posat, crec que m'agradaria molt. Miraré si la fan a Reus :-)))
ResponEliminaMala sort... snifff... aquestes són les que fan aquí:
ResponEliminaREUS PALACE:
El aprendiz de brujo
111 min. | EE.UU. | PC
16:00 | 18:15 | 20:30 | 22:45
Predators
106 min. | EE.UU. | PC
20:30 | 22:45
Resident Evil 4: Ultratumba
90 min. | EE.UU. | PC
16:00 | 18:15 | 20:30 | 22:45
Salt
100 min. | EE.UU. | PC
20:30 | 22:45
Step Up. Bailando
103 min. | EE.UU. | PC
16:00 | 18:15 | 20:30 | 22:45
The Karate Kid
140 min. | EE.UU. | PC
16:00 | 18:15 | 22:15
The Runaways
105 min. | EE.UU. | +18
16:00 | 18:15 | 20:30 | 22:45
Toy Story 3D
81 min. | EE.UU. | TP
16:00 | 18:15
Yo soy el amor
120 min. | Italia | +13
16:00 | 18:15
LAUREN CINEMES REUS
Adèle y el misterio de la momia
105 min. | Francia | PC
18:10 | 20:10 | 22:15
Conocerás al hombre de tus sueños
min. | EE.UU. | PC
16:15 | 18:35 | 20:35 | 22:35
El Americano
105 min. | EE.UU. | PC
Sala 6: 16:15 | 18:30 | 20:30 | 22:30
El aprendiz de brujo
111 min. | EE.UU. | PC
Sala 5: 16:00 | 18:10 | 20:20 | 22:30
Lope
109 min. | España | PC
Sala 2: 16:05 | 18:10 | 20:20
Origen
148 min. | EE.UU. | PC
Sala 3: 17:00
Predators
106 min. | EE.UU. | PC
Sala 2: 22:20
Resident Evil 4: Ultratumba
90 min. | EE.UU. | PC
16:20 | 18:35 | 20:35 | 22:35
Salt
100 min. | EE.UU. | PC
Sala 3: 20:20 | 22:20
Salvando las distancias
109 min. | EE.UU. | PC
Sala 8: 16:10 | 18:20 | 20:20 | 22:20
The Karate Kid
140 min. | EE.UU. | PC
Sala 1: 16:35 | 19:15 | 22:00
Un pequeño cambio
101 min. | EE.UU. | PC
Sala 4: 16:10
La vaig veure fa un mes aproximadament. Coincideixo plenament amb tot el que exposes. És una peli que oxigena i que assenyala on estan els autèntics valors.
ResponEliminaEl tema, l'interpretació i la posta en escena em van resultar encisadors.
M'agradarà que m'ho diguis, Cèlia!
ResponEliminakweilan, espero que no t'enduguis cap decepció... a vegades quan te'n parlen massa bé... t'esperes més del que és.
Assumpta, pel que veig Reus és com Sant Cugat, fan el mateix tipus de pelis. Nosaltres tenim la sort de ser a prop de Barcelona. Hauràs d'aprofitar algun viatge dels teus a la teva ciutat!
Gràcies Ramon, per deixar la teva opinió. Tenia la sensació d'estar embadalida tota l'estona. M'alegro que coincidim. M'encanta Jean Becket. Va veure "Conversaciones con mi jardinero" i "La fortuna de vivir"? Les dues molt maques també!
A més... t'has fixat la de pelis repetides entre els dos cinemes? Semblen ximples, no ho entenc...
ResponEliminaMira, demà passat és el meu aniversari de casament (hehe) i m'havia fet gràcia aquesta peli i ho he mirat amb tota la idea de dir-li a en Josep Lluís si hi voldria anar... però noia, ja veus quin panorama... anar a veure "Resident Evil 4: Ultratumba" no em ve massa de gust :-DDD
Sí, sí, exactament igual que aquí 2 cinemes multisales i totes les pelis repetides...
ResponEliminaNo s'entèn.
Moltíssimes felicitas a tots dos i una abraçada.
:-)))
ResponEliminaLa poses molt bé i segur que veient-la s'aprèn encara més. La tinc pendent Carme. Gràcies i bona setmana per a tu també :)
ResponEliminaLa tindré en compte per quan la pugui veure, Carme; m'interessa molt el tema de la gent autèntica, d'una sola cara. Gràcies pel tast que ens n'has regalat.
ResponEliminam'has fet venir ganes de veure-la. Jo intento fer fora els prejudicis de la meva vida, perquè ens fan perdre moltes coses
ResponEliminaAssumpta, :)
ResponEliminaJoana, ja ens explicaràs...
Galionar, són uns personatges molt autèntics, ja veuràs.
khalina, és tendra, és dolça... espero que t'agradi.
carme,
ResponEliminaHa de ser una d'aquelles pel·lícules franceses intel·ligents i dolces. D'una manera o altra, potser en dvd, la voldria veure.
Gràcies per la crònica breu i definitiva.