divendres, 27 de gener de 2012

Pensaments


Paraules de colors
Enfilall de flors
Núvols de cendra.
S'enfilen amunt
Amb tot el perfum
Memòria  tendra.
En aquest  moment
Ningú no ho entén
Tombarella  gerda.
Si el sol va de dol...



23 comentaris:

  1. Quins pensaments acròstics tan bonics!
    :)
    El sol, de dol?
    Diuen que demà potser plou (i fa sol) i les bruixes es pentinin...
    Bon divendres!

    ResponElimina
  2. Pensaments de colors, aquests, són sempre alegres.

    Sí,demà i sobretot diumenge baixada de temperatures.

    ResponElimina
  3. Un acròstic molt adient. Els pensaments amb els seus colors només ens poden portar bons pensaments. ;-)
    Per cert el vers final m'ha recordat el títol del sonet que he triat pel meu post per l'homenatge blogaire de diumenge... :-)

    ResponElimina
  4. Els pensaments m´agraden molt, són molt agraïts. Alegren els jardins a l´hivern, els donen alegria quan semblen que piquen l´ullet amb els colors del seus pètals i fan una olor...com t´ho diria? Suau i dolça.

    Els has fet un homenatge molt bonic amb l´acròstic i la pintura.

    Bon dia Carme!

    ResponElimina
  5. No sé si ho entenc bé, però m'ha agradat, és molt harmònic, agradable de llegir.

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Demà faria anys el poeta J.V. Foix.
    Aquest poema m'ha recordat el "Sol de Dol"

    ResponElimina
  8. Fanal blau, pensaments lliures com són els pensaments, barrejats i caòtics... Volia dir si el sol va de dol, perquè ens falta Foix, el meu proper post és Foix.

    Carme, i força núvol, ara mateix... :)

    Mc, l'he escrit com una aproximació per aquest proper post... començant a pensar en Foix, encara que sigui amb un pensament lateral... ;)

    Moltes gràcies, País seecret!

    Gràcies, XeXu, no hi ha res a entendre. Son pensaments aïllats els uns dels altres... Gràcies!

    Miquel Àngel, la vida no, però els bocinets de vida poden ser-ho i aleshores fa bo de recordar-los.

    Montse, és justament el que volia... introduir ja des d'avui el post de demà i el record de Foix. Gràcies guapa!

    ResponElimina
  9. Ui, esperem que el sol no vagi de dol, que jo necessito molt la seva llum :-)

    Aquí ja està plovent des de bon matí...

    Els Pensaments són unes de les flors més típiques en els gràfics per brodar a punt de creu :-)

    ResponElimina
  10. Jo també trobo els pensaments molt agraïts. Omplen de color torretes i parterres a ple hivern.
    M'ha agradat l'acròstic, el dibuix -preciós- i aquest joc de paraules que fas del poema d'en Foix.
    Molt ben trobat tot plegat!

    ResponElimina
  11. Hmm... aquest sol que va de dol no em fa el pes, no m'agrada la idea. Amb la vènia, Carme, em quedo amb la flor acolorida, que em dóna molt bones vibracions. Visca la llum i el color! (semblo la Marisol, hihi...)

    ResponElimina
  12. Si el sol va de dol la lluna va d'estrelles!

    És que pobreta, sempre surt quan tot és fosc, per tant, si un dia el sol s'enfosqueix doncs ella lluitarà per brillar més!

    Ara se m'ha parat el cap, no?

    ResponElimina
  13. En aquests dies que corren no m'estranya que el sol vaja de dol. Sort dels teus pensaments de colors...

    ResponElimina
  14. Tots necessitem la seva llum... Assumpta!

    Gràcies, Glòria.

    Doncs sí, Ferran, visca la llum i el color, encara que semblem la Marisol... :)

    Es bonic, porquet... la lluna va d'estrelles..., me l'he imaginat com si anés de copes... d'estrella en estrella bevent laa llum! Se m'ha encomanat? :)

    Moltes gràcies, Garbí!

    ResponElimina
  15. Aix, Noves Flors, intentem agafar la llum, d'on sigui... que si no...

    ResponElimina
  16. Pensaments preciosos, de colors. Tan delicats que són gairebé eteris, que s'escapen dels dits ... pensaments innocents.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  17. Carme...aquests pensaments acolorits m'han agradat especialment!...Un petonàs!

    ResponElimina
  18. El sol va de dol, perquè és lluna nova, i totes les estrelles no aconsegueixen donar-li consol...
    Bonic acròstic...
    Bon cap de setmana,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Cada pensament un regal, ple de temps, ple de vida, ple de colors i de formes, que acompanyen al sol fins al zènit del crepuscle, darrere del qual s'amaga, com si es morís. La terra es vesteix de dol...Fins el naixement del dia.
    Diuen que quan s'ajunten en un ram tres pensaments de colors diferents, criden al record.
    Bona nit, dona sensible.

    ResponElimina
  20. M'encanten els pensaments.... els bons pensaments!

    Boniques paraules Carme, i precios dibuix!

    ResponElimina
  21. Gràcies, Pere, ara mateix les teves paraules em fan sentir molt bé. Si puc escriure pensaments innocents, potser no tot està perdut, encara :)

    Gràcies, Núria, un petó!

    Bon cap de setmana, M Roser!

    Pilar, haurem de cridar els records més bonic que trobem, dons... :)

    Moltes gràcies, Alba!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari