Paraules de colors
Enfilall de flors
Núvols de cendra.
S'enfilen amunt
Amb tot el perfum
Memòria tendra.
En aquest moment
Ningú no ho entén
Tombarella gerda.
Si el sol va de dol...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Gràcies per compartir els moments
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Premi a la millor iniciativa 2008
Premi c@ts imatges 2009
Gràcies!
Gràcies a tots!
Regal de l'Anton.
Gràcies
Gràcies!
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Itineràncies poètiques
Tot el mes de Juliol
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Poemes dedicats
23 que col·leccionen amb mi:
Quins pensaments acròstics tan bonics!
:)
El sol, de dol?
Diuen que demà potser plou (i fa sol) i les bruixes es pentinin...
Bon divendres!
Pensaments de colors, aquests, són sempre alegres.
Sí,demà i sobretot diumenge baixada de temperatures.
Un acròstic molt adient. Els pensaments amb els seus colors només ens poden portar bons pensaments. ;-)
Per cert el vers final m'ha recordat el títol del sonet que he triat pel meu post per l'homenatge blogaire de diumenge... :-)
Els pensaments m´agraden molt, són molt agraïts. Alegren els jardins a l´hivern, els donen alegria quan semblen que piquen l´ullet amb els colors del seus pètals i fan una olor...com t´ho diria? Suau i dolça.
Els has fet un homenatge molt bonic amb l´acròstic i la pintura.
Bon dia Carme!
No sé si ho entenc bé, però m'ha agradat, és molt harmònic, agradable de llegir.
...La vida no es tendra...
Demà faria anys el poeta J.V. Foix.
Aquest poema m'ha recordat el "Sol de Dol"
Fanal blau, pensaments lliures com són els pensaments, barrejats i caòtics... Volia dir si el sol va de dol, perquè ens falta Foix, el meu proper post és Foix.
Carme, i força núvol, ara mateix... :)
Mc, l'he escrit com una aproximació per aquest proper post... començant a pensar en Foix, encara que sigui amb un pensament lateral... ;)
Moltes gràcies, País seecret!
Gràcies, XeXu, no hi ha res a entendre. Son pensaments aïllats els uns dels altres... Gràcies!
Miquel Àngel, la vida no, però els bocinets de vida poden ser-ho i aleshores fa bo de recordar-los.
Montse, és justament el que volia... introduir ja des d'avui el post de demà i el record de Foix. Gràcies guapa!
Ui, esperem que el sol no vagi de dol, que jo necessito molt la seva llum :-)
Aquí ja està plovent des de bon matí...
Els Pensaments són unes de les flors més típiques en els gràfics per brodar a punt de creu :-)
Jo també trobo els pensaments molt agraïts. Omplen de color torretes i parterres a ple hivern.
M'ha agradat l'acròstic, el dibuix -preciós- i aquest joc de paraules que fas del poema d'en Foix.
Molt ben trobat tot plegat!
Hmm... aquest sol que va de dol no em fa el pes, no m'agrada la idea. Amb la vènia, Carme, em quedo amb la flor acolorida, que em dóna molt bones vibracions. Visca la llum i el color! (semblo la Marisol, hihi...)
Si el sol va de dol la lluna va d'estrelles!
És que pobreta, sempre surt quan tot és fosc, per tant, si un dia el sol s'enfosqueix doncs ella lluitarà per brillar més!
Ara se m'ha parat el cap, no?
son pensaments....purs
En aquests dies que corren no m'estranya que el sol vaja de dol. Sort dels teus pensaments de colors...
Tots necessitem la seva llum... Assumpta!
Gràcies, Glòria.
Doncs sí, Ferran, visca la llum i el color, encara que semblem la Marisol... :)
Es bonic, porquet... la lluna va d'estrelles..., me l'he imaginat com si anés de copes... d'estrella en estrella bevent laa llum! Se m'ha encomanat? :)
Moltes gràcies, Garbí!
Aix, Noves Flors, intentem agafar la llum, d'on sigui... que si no...
Pensaments preciosos, de colors. Tan delicats que són gairebé eteris, que s'escapen dels dits ... pensaments innocents.
Bona tarda Carme.
Carme...aquests pensaments acolorits m'han agradat especialment!...Un petonàs!
El sol va de dol, perquè és lluna nova, i totes les estrelles no aconsegueixen donar-li consol...
Bonic acròstic...
Bon cap de setmana,
M. Roser
Cada pensament un regal, ple de temps, ple de vida, ple de colors i de formes, que acompanyen al sol fins al zènit del crepuscle, darrere del qual s'amaga, com si es morís. La terra es vesteix de dol...Fins el naixement del dia.
Diuen que quan s'ajunten en un ram tres pensaments de colors diferents, criden al record.
Bona nit, dona sensible.
M'encanten els pensaments.... els bons pensaments!
Boniques paraules Carme, i precios dibuix!
Gràcies, Pere, ara mateix les teves paraules em fan sentir molt bé. Si puc escriure pensaments innocents, potser no tot està perdut, encara :)
Gràcies, Núria, un petó!
Bon cap de setmana, M Roser!
Pilar, haurem de cridar els records més bonic que trobem, dons... :)
Moltes gràcies, Alba!
Publica un comentari