dilluns, 16 de gener de 2012

Les rialles


D'una fotografia de  Fanal Blau

A  vegades,  totes  les  cases  són dels  colors  de  les  rialles.  No només una.  I els  cotxes  es  fan   massa estrets  per  enquibir-hi   el somriure. I  mires  el seient  del costat  i encara  que ja no hi hagi  ningú  li somrius  igualment.  I  fins i tot  el tiquet  del dinar ens sembla  divertit. I parlem de tot  molt  seriosament i  riem a la vegada.

I l'espera  es  fa dolça.   I l'abraçada tendra.  I encara  que  els veïns  de taula  siguin  sorollosos, massa  propers i plori un nen...  la  xerrera no s'atura,  gairebé  ni per  demanar  el dinar,  ni els somriures  tampoc.  I acabem entre  llibres...

21 comentaris:

  1. Això demostra molta alegria, felicitat. Un moment en que tot et fa somriure i estar a gust, és dignes de ser viscut i reviscut moltes vegades.

    ResponElimina
  2. Carme, t'envio un somriure de bona nit.

    ResponElimina
  3. Mira que m'hi reconec en aquestes paraules!!!!
    Un petó, Carme!
    Què bonic el dibuix i què bonica l'estona! :)

    ResponElimina
  4. Suposo que això és sentir-se bé amb un mateix... no té preu! :-)

    ResponElimina
  5. Oh, quin post tan rialler!
    Encomana alegria, me'n vaig contenta a dormir.
    Bona nit, bonica!

    ResponElimina
  6. i jo us reconec en aquestes paraules...
    bona nit nina estimada....
    petonets dolços...

    :¬)**

    ResponElimina
  7. La gatzara, en aquests casos, és música gairebé celestial!

    ResponElimina
  8. Alguna cosa em sona...
    potser el dibuix?
    potser la conversa?
    potser els somriures?
    potser és l'estat de felicitat que encomanes...
    potser tan sols és el que albiro...
    qui sap!

    Què bonic t'ha quedat Carme!
    I què bé que sona tot plegat!

    Petons bonica!

    ResponElimina
  9. Coi qui et fot Carmeta no fa gaire vaig estar a Lloret a la muntanya en una casa ben be molt semblant a aquesta i amb aquestos colors , que em segueixes , o que? Je Je "ric del que hauràs guanyat fent el cami, sense esperar que et dongui més riquesa...."

    ResponElimina
  10. Els colors de les rialles s'assemblen als dels caramels...Segur que els sabors també són semblants.
    Bon dia!

    ResponElimina
  11. La rialla és la millor forma de prendre's la vida seriosament :)

    ResponElimina
  12. la millor de les medecines de tots els temps. Hagudes i per haver.
    Que no decaigui mai

    ResponElimina
  13. Aquests moments d'avui (bé, d'ahir) sonen realment alegres, i dolços i tendres! Tant de bo durin per sempre!

    ResponElimina
  14. XeXu, l'amistat, té moments molt bons!

    Gràcies, Montse un somriure de tornada per a tu.

    Fanal Blau, no esperava menys de tu! Que t'hi reconeguis m'agrada molt. Bonica estona!

    Amb un mateix i també amb els que tens a prop, Assumpta.

    Glòria, si s'encomana una mica, ja en tinc prou!

    També m'agrada molt que ens hi reconeguis, poeta. Una abraçada.

    Doncs jo et contesto Bona Tarda, Carme! :) i tot sembla surrealista i no ho és.

    porquet, que bé que ho dius, és ben bé així!

    mar, no te n'estiguis, no ... segur que et sona alguna cosa, segur. Una abraçada, bonica!

    Miquel Àngel, com diu el post és d'una foto de Fanal Blau, li preguntaré si és Lloret... no et segueixo, no... :) hehehehe...

    Pilar, segur que el sabor és clavat! El proper dia les tasto! :)

    Clídice, això és tota una frase! Genial!

    La mantindrem, Garbí!

    Yáiza, tan de bo durin, els cuidarem bé, perquè ho facin, encara que sapiguem que res no és per sempre...

    ResponElimina
  15. ... i per tota la casa, per tota, ressonaven els teus colors, les teues rialles...

    ResponElimina
  16. Quina bona química, oi? A més, aconseguir l'equilibri entre la rialla, en aquest cas d'alegria per la bona companyia, no pas de superficialitat, i la seriositat i la literatura. Quin dinar!

    ResponElimina
  17. Gràcies, Noves Flors... acabes el meu escrit d'una manera molt maca!

    Cèlia, bona química, efectivament!

    ResponElimina
  18. Recordo la foto que em va semblar acollidora...
    Les rialles omplen cases, jardins, fins i tot poden propagar-se per la immensitat del cel o del mar...
    Una rialla pot relaxar una situació tensa i si algú et diu, ets un sac de rialles, et dóna una alegria...
    Un petó i una rialla,
    M. Roser

    ResponElimina
  19. Sempre està bé riure, M Roser!

    Un petó i una rialla! Bona nit!

    ResponElimina
  20. Aquestes escales que un no sap ben bé on el duran... faria el que fos a les meves mans, per poder-les pujar i descobrir què hi ha a l'altre costat!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari