diumenge, 15 de gener de 2012

Un gran dia!

La  foto de  la foto que acompanyava el regal dels meus  fills

Realment ha estat  un gran dia. Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions. No han estat  pas  les úniques. He tingut moltes felicitacions, uns quants regals que m'han agradat molt i un regal especialment sentimental que m'ha emocionat i m'ha fet plorar. La meva germana petita m'ha escrit un llibret de records, seus i meus. La petita és ella (ens portem 6 anys) però semblava  que se'n recordava de tot millor que jo. No és que jo no me'n recordi, però no hi penso gaire en els  temps passats. Necessito sempre que alguna cosa m'hi porti. Ella m'hi ha portat. Només us  ensenyo  una parell de pàgines.   La  de sobre m'ha fet  gràcia,  perquè  és cert.  Tenia  fama de no dir  mai res.  Encara  la tinc.  Però  hi ha moments,  situacions,  persones...  que  em fan venir  les  ganes d'explicar  coses  o d'explicar-me.  La  de sota,  és una petita  reproducció  i mostra  de les  nostres  nines  de paper...  de com les  guardàvem  en una mena  de fundes  de paper  de seda.


Noies  o àvies...  vosaltres  també posàveu  les  nines de paper  en   fundes-llits  de paper de seda?  Molt  més  ben acabades que  aquesta  de la mostra  i que  com diu  ella,  ens duraven  anys  i anys...

40 comentaris:

  1. Ara ho entenc tot, a la teva família tots sou col·leccionistes de moments!! La teva germana no es queda curta, tot i que la gran porta un miller molt llarg de moments col·leccionats, ella els posa en un llibre. Quin regal més xulo, això m'ho he d'apuntar per fer-ho algun dia, té copyright la idea?

    Carme, moltes felicitats altre cop, respecte el que comentaves al post anterior, em sembla que aquesta nova dècada amb el 6 a davant no es quedarà pas enrere respecte l'anterior. Ha començat molt bé, ja es veu!

    ResponElimina
  2. Ooooooh!!! Entenc que t'hagi emocionat aquest regal!!... si gairebé m'ha emocionat a mi!!... És PRECIÓS!!

    Jo també tenia nines d'aquestes hehehe però jo les guardava d'una forma diferent, els hi feia "casetes" com aquesta :-)))

    Genial la teva germana!!! :-)))

    ResponElimina
  3. XEXUUUU!! Mentre buscava l'enllaç m'has passat al davant!! :-P

    ResponElimina
  4. Aquests regals són els més bonics! Valen a preu d'or tota la tendresa i l'estimació del món, sempre ens fan somriure, sempre ens transporten, sempre ens desperten.
    Jo hi havia jugat molt amb aquestes nines de paper, i les guardava dins d'una capsa de sabates.
    M'alegra que el teu dia hagi estat bonic!
    Un petó de bona nit, estimada!

    ResponElimina
  5. Ep!! Ja torno a ser aquí!! Que he vist al blog de la FANALET (a la seva barra lateral) (*) que havies afegit una foto al post!! :-))

    És maquíssima!! En Guillem, en Jan... i fill i nora? filla i gendre?... això sí que no ho sé :-)

    (*) (Si sabessiu la meva forma tan anàrquica de bloguejar!! La de coses que descobreixo a les barres laterals de blogs que no són el meu!! hehehe Vaig passejant, fent rondos...)

    ResponElimina
  6. Això del 6 pinta més que bé veig... :)

    Per molts anys de nou, Carme, i 60 petons!

    ResponElimina
  7. Preciós i emocionant, amb el teu permís agafo l'idea.
    Gràcies i endavant amb tota aquesta col·lecció de moments.

    ResponElimina
  8. El meu pare sempre deia “tal fas tal trobaràs”

    Repeteixo moltíssimes felicitats, ets molt afortunada.
    (jo també tenia nines de paper, encara que no hi jugava massa)

    ResponElimina
  9. Que feliç devies ser amb aquests regals, Carme! Sobretot perquè són autèntiques obres artesanals, fetes amb el cor.
    Per cert, totes aquestes criatures són néts-nétes teus? T'ent feia només dos!
    També jo vaig ser una fanàtica de les nines de retallar! Recordo que encara als 16 anys, un dia que estava malalta, hi jugava asseguda al llit; van venir-me a veure les amigues i les vaig amagar precipitadament a dintre, de la vergonya que em feia...
    Felicitats de nou, Carme, i que duri tot l'any el bon moment!

    ResponElimina
  10. És una festa tan gran que es produeix el miracle de ... la multiplicació dels globus i dels néts.

    Bon dia Carme:)

    ResponElimina
  11. La foto de tota la família és maquíssima i el regal del llibre de records és molt emocionant.
    Un gran dia, sense cap dubte. Felicitats altra vegada, Carme!! :-)

    ResponElimina
  12. Ostres, quin regal més maco que ens ensenyes!! Són aquests, els que m'emocionen a mi també... ains!

    M'alegro que tinguessis tan bon dia!! Felicitats de nou! =)

    ResponElimina
  13. Ah.. la meva àvia un cop va rescatar unes nines de paper que havien estat de ma mare, per a mi... però mai no hi vaig arribar a jugar gaire, crec.

    ResponElimina
  14. Aguant la felicitat
    amb la rienda tensa
    que no es desboqui
    o que no s'escapi...
    ja que la tens fermada
    gaudeix del que dona
    sobreix-te de seva mel
    i empapa els ossos
    i que et surti el somriure
    per les galtes amb joia.
    Tanca els ulls tendres
    i col·lecciona els moments.
    ..................... Anton.
    Tinc l'aparell que no està gaire fi i em limita, he agafat un altre ordinador, el de la menuda que ara no el fa servir.

    ............. Anton.

    ResponElimina
  15. XeXu, no em puc queixar, ha començat bé! Moltíssimes gràcies!

    Assumpta, ja me'n recordava del teu post de les nines, m'ha fet gràcia tornar-lo a veure. I pel que fa a la foto, són bocinets rectangulars de fotos enganxats. Només hi ha quatre persones repetides, els meus néts que són dos i els meus fills que també són dos. :)

    Moltíssimes gràcies, fanalet... una capsa de sabates... com una caseta de nines. :)

    Moltes gràcies, Rita! Una abraçada.

    Montse, i tant que sí, les bones idees, i tendres i dolces, s'han d'aprofitar! Em fa feliç que te l'enduguis!

    Sóc afortunada, Carme, no en dubtis gens! :) A casa meva també ho deien això!

    Galionar, només en tic dos, són els mateixos, són bocinets de fotos... són una preciositat i uns nens encantadors... però així multiplicats potser ens tornaríem bojos tots, :) hehehehe... són uns belluguets i uns bons trastos!

    Pere, que bé ho has descrit, la multiplicació dels globus i dels néts... :) Gràcies!

    Moltes gràcies, Mc!

    Yáiza, a la teva època ja no tocava gaire jugar amb nines de paper... tot i que encara n'existeixen, la meva germana les ha trobat de nou, no són pas les antigues... gràcies, guspa!

    Anton un vers preciós, que és un regal més, intentarem fermar la felicitat tant com puguem i esprémer-la ben a fons... però quan vol ella s'escapa. Una abraçada.

    ResponElimina
  16. OOOOOHHHH! Quin regal tan meravellós! Els regals més bonics sempre són els no estrictament materials, els simbòlics.
    Ets molt i molt afortunada.

    ResponElimina
  17. Emocionant, realment, hi ha regals que no tenen preu, que es recorden tota la vida, i tu, especialment t'ho mereixes TOT I MÉS!

    Molts milers de petons!

    ResponElimina
  18. Noves Flors és ben bé així! Sóc afortunada!

    Zel, Moltes gràcies, guapa, molts petons també per a tu!

    ResponElimina
  19. si tens gent així al teu costat....és que ho tens ben guanyat....felicitats altre vegada

    ResponElimina
  20. Jo també jugava amb nines de paper, les guardava en una llibreta en blanc, una plana, la nina, una altra plana, un vestit, i així...

    però també dibuixava casetes com la de l'Assumpta, quan obries els porticons de les finestres i balconeres, veies l'interior de la casa, amb les persones que hi vivien, sembla mentida com ens assemblem, la família blogaire, eh?

    Re-felicitats, Carme, et mereixes els regals que t'han fet i l'estimació dels teus!!

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies, garbí! Tinc una gent fantàstica al meu costat, m'ho hagi guanyat o no. :)

    Montse, és tota una època, la de les nines de paper. I potser sí que ens assemblem i que som com una família! Re-gràcies, bonica!

    ResponElimina
  22. Sí, sí, ja veia que eren "personatges repetits", això sí... i els petitons ja sabia qui són perquè els reconec, has posat alguna foto, al menys del gran: crec que gatejant en una escala, al llitet -quan vas fer el post de mostrar el teu racó de l'ordinador- fent galetes amb tu... i també ens has explicat alguna anècdota d'ells com quan els vas haver de pujar tots dos a coll perquè en Guillem pogués pitjar el timbre de la porta de la guarderia i, en dir tu que costava, ell va dir que "En Jan pesa molt" hehehehehe :-DDD

    El que no sabia és la part dels adults. Creia que potser eren fill i nora o filla i gendre, tot i que suposava que "ella" havia de ser FILLA perquè s'assembla MOLT, MOLT a tu!! :-))

    Llavors (i ja posats, jo pregunto...) En Guillem i en Jan són fills de la teva filla o fills del teu fill? (avui tinc el dia "curiós") ;-)))

    ResponElimina
  23. Assumpta, com sempre admirada de la teva memòria! :) EM TREC EL BARRET. Sempre ens han dit que ens assemblem amb la meva filla... i elLa és la gran i els dos nens són seus. El meu fill, l'Oriol, encara no en té cap, de fill i, de moment, tampoc parella per tenir-lo.

    ResponElimina
  24. Ostres Carme tens una gran sort de tenir una família que et fa uns regals tant meravellosos! ja pots estar ben contenta! germana petita i fills i nets i tots plegats formeu un equip familiar fantàstic! quants instants aplegats, quants tresors de records viscuts! altre cop felicitat i per molts anys ho puguem compartir amb tu! seixanta abraçades!!!!

    ResponElimina
  25. ag i ara que rebusco en la memòria potser si que algun cop vaig tenir nines d'aquestes de retallar però no van arribar mai a durar tant com per fer servir paper de seda...:-)

    ResponElimina
  26. Hola Carme, de vegades arribo tard, sóc una mica lent, depèn de com està la mar... però.

    Al teu arbre de vida...


    Al teu arbre de vida
    hi tens seixanta
    fruits en flor.
    Dona-persona.

    La rosada del teu somriure
    acompanya sempre.
    Més de mig segle de vida,
    has tingut una bona collita
    d’il•lusions i somnis
    sembrats a la terra
    de la realitat...

    Profunda amb tu mateixa,
    respectuosa amb la
    vida i la natura.

    Al canelobre de la vida,
    seixanta flames...
    Però avui ressona
    l’eco del teu naixement,
    vas néixer i la primera
    bufetada, les primeres
    llàgrimes et van fer
    saber que erets al món.

    L’alegria dels pares,
    la joia dels avis.

    Avui t’acompanya
    el bagatge de vida viscuda.

    Avui la teva alegria
    t’enlaira a la
    celístia dels estels.

    La felicitat empelta
    en el teu interior
    la riquesa de viure.

    No deixis mai que
    el teu cor es faci
    una durícia tosca,
    ni els teus llavis
    una ferida de gel...

    Que la felicitat
    que t’acompanya avui
    t’abraci sempre
    compartint-la amb
    les persones que
    estimes i t’estimen.

    Brinda del vi de viure.
    Estimar no té sinònim.
    No t’oblidis de somiar
    i estigues preparada
    per a quan els somnis
    es fan realitat...

    Avui les seixanta roses
    no tenen espines,
    duen pètals de felicitat.

    Gaudeix del silenci
    i del crit de viure.
    Que el far de l’amor
    t’orienti sempre a bon port.

    En el teu bagatge de vida
    et desitjo sempre un
    bon remar a dos.

    La metàfora de la vida
    avui porta el teu vers.
    La cançó canta el teu aniversari.
    El dia d’avui porta
    la brisa de la teva felicitat.

    Dansa amb la
    música dels anys.
    Sembra el tresor de compartir.
    Lluita pel que tu creus.

    Al rellotge de la vida
    hi ha temps de felicitat,
    minuts de tristesa,
    un temps d’espera,
    però tot, sempre
    va endavant.

    Et desitjo que avui
    les llàgrimes
    siguin de plenitud,
    i els somriures
    un cant a compartir.

    Feliços 60...

    Des del far una abraçada sense pressa...
    onatge

    ResponElimina
  27. Carme, la foto amb totes les criatures val totes les pessetes del món! És meravellosa!

    Entenc que hagis plorat amb l'amor i estimació que expliques que t'han mostrat.

    Per molts i molts anys Carme i feliços 60!

    ResponElimina
  28. Gràcies!! ;-)) Curiositat satisfeta! hehe

    I és que és cert, us assembleu moltíssim :-))

    Quan algú m'explica una anècdota simpàtica o hi ha alguna cosa que em fa somriure, se'm queda gravada... i aquella anècdota d'en Guillem dient que el "problema" era que en Jan pesava molt, em va fer molta gràcia :-))

    I la foto de les galetes, era molt simpàtica!! En fi... que se'm queda sol... Ara bé, ni la menor idea de les dates. En això sóc terrible. Fatal. Puc recordar un munt de coses però no em preguntis "quan"... :-))

    (Però això ja ho recorda en Josep Lluís... és impressionant. Com una agenda!) :-))

    ResponElimina
  29. Moltes gràcies, Elfree!

    Per aquestes coses mai no és tard, onatge. Moltes gràcies pel teu regal poema. És molt afalagador. L'he llegit com si m'expliquessis una història... la meva.

    Moltes gràcies, porquet!

    Assumpta, entre tots dos, doncs, sou perillosos, ho sabeu tot! Com el Google! :)

    ResponElimina
  30. M'alegra la teva felicitat. vas rebres, sens dubte uns regals preciosos.

    ResponElimina
  31. Oh! quins regals tan bonics!!! aquests regals, fets amb el cor, son els que arriben ben endins!! segur que el 6 et portarà grans moments!!

    moltes felicitats de nou!

    ps. ah, i el que preguntes, recordo jugar amb les nines de paper, però lo del papaer de seda gens ni mica. ho tenia tot regirat en una capsa.

    ResponElimina
  32. Pilar, el millor regal, van ser tots ells i després la propina. Gràcies guapa, per acompanyar-me sempre en tot.

    Assumpta, hehehehe... :)

    rits, jo pensava que tu eres massa jove per haver jugat amb nines de paper... :) es veu que han durat més generacions del que jo em pensava... :) Gràcies guapa!

    ResponElimina
  33. Quin regal més entranyable i quina família més meravellosa! Ja en pots presumir i estar-ne satisfeta!

    Una abraçada

    ResponElimina
  34. M'emociono jo que sóc aliena a la vostra família!!! Un regal d'aquestos és el que fa que el dia sigui encara més especial, i si a sobre prové de la teva germana, ja no et puc dir res, només que em fas molta enveja, sana, però enveja!!!
    Diuen que recollim el que sembren, està clar que les teves llavors són i han estat fructíferes i ara tens uns fruits, que com diria Carner, són saborosos!!!

    ResponElimina
  35. Una gran família, Glòria! Que com totes té les seves coses bones i d'altres no tant. Però meravellosa, al cap i a la fi. :)

    Dafne, a la meva família, més aviat tenim tendència a ser una mica massa independents els uns dels altres, cadascú fet a la seva, i ens veiem poc i ens truquem poc... però potser per això encara valoro més aquests moments i aquests gestos. El més important, com sempre, és que ens estimem. Gràcies, bonica!

    ResponElimina
  36. Jo arribo tard, Carme, però de cor que et desitjo un altre any ple de felicitat. Per molts anys!!!!!!

    ResponElimina
  37. Moltes gràcies, Cèlia, mai no és tard per als bons desitjos!

    ResponElimina
  38. Carme me n'alegro que hagi estat un gran dia per tu, segur que el seu bon record et farà companyia...
    I sí, jo també jugava amb les nines retallables, però no recordo que els fes llitets de paper de seda...
    Una forta abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  39. Jo de fundes-llits no n'havia fet servir mai, hehe, però estic gairebé segur que puc sentir l'emoció que et va estremir a tú, en veure aquest regal meravellós. Un cop més es fa evident: el que més ens mou és, sempre, el regal fet amb el cor en lloc de amb la butxaca. Enhorabona altre cop, Carme; celebro molt la teva alegria! :))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari