dimarts, 31 de gener de 2012

Raset


D'un post  i una foto del Pere.  Jardí  de can Santamaria de Raset

Casualment, vaig trobar  un museu
A Raset.  Un rètol des de la carretera.
No el coneixíem  i ens  va encuriosir.

Segur que vaig llegir el rètol de l'entrada. Sempre els llegeixo:
Antonio Machado  va  estar-s'hi, fugint  cap a l'exili.
No  ho recordava,  fins que en  Pere,  aleshores desconegut  i ara  amic,  m'ho va dir.
Tres  plàtans  i una taula  de pedra  al mig,  em van enamorar.  
Als bancs de pedra, m'hauria quedat  a llegir  o a escriure,  tota  la tarda.
Machado no devia tenir temps i devia fer  fred, quan ell hi era.
A l'exposició  vaig  descobrir  un pintor  que també és  blocaire.
Recordo  aquell  dia i aquell post  com a generadors  de màgies a la xarxa.
I  li devia  un dibuix,  un que encara no és  ben bé  aquest, la taula gairebé no surt.
Ara està molt  canviat  tot,  a cada  bugada  es perd un llençol, a cada canvi  es perd  una estança.

21 comentaris:

  1. Tant per descobrir encara del nostre país! El teu blog em porta, sovint, a paratges que no he conegut mai. Gràcies per això, Carme :)

    ResponElimina
  2. Detalls petits , com els de la taula amb els plàtans, et fan tan entranyable!!
    Un dibuix i un text preciosos.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. hi han recons que ens donen allò que necessitem per inspirar-nos. Cal ser curosos i cercar-los bé, petits tresors

    ResponElimina
  4. Les descobertes són com una alenada d'aire fresc dins la tebiesa rutinària dels dies.

    ResponElimina
  5. Sempre agrada trobar llocs i gent agradable.
    Ho trobo quan obro el teu blog,sempre. Encara que com ho espero, ja no em sorpren . Una abraçada, m'agraden els teus dibuixos .

    ResponElimina
  6. M'has tocat el cor, en Machado és el meu poeta preferit.

    ResponElimina
  7. Fantàstic dibuix! El racó d'un jardí acollidor que ha vist passar moltes persones, totes amb les seves històries.
    Si els tres plàtans poguessin parlar ...
    Ja saps que per mi és un lloc molt entranyable i familiar; dius: "Ara està molt canviat tot, a cada bugada es perd un llençol", i és veritat però els records i la il · lusió de la infància no es perden mai.

    Gràcies i bona nit Carme.

    ResponElimina
  8. He buscat on era aquest poble perquè no el coneixia...
    Carme, aquest raconet que ens descrius devia ser especialment bonic si en Machado va fer-hi estada, doncs havia de fer joc amb la seva ànima sensible...
    M'ha agradat molt la dita que poses al final, és ben certa! i l'aquarel.la també i pels que no hi hem estat és un regal.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. Vivim en un país petit però no acaba de sorprendre'ns i de la teva mà anem passejant.
    Gràcies wapa!!!

    ResponElimina
  10. Ferran, doncs me n'alegro, m'agrada descobrir lloc nous i no s'acaben mai... per sort.

    Gràcies, Albanta!

    garbí, a vegades em sembla que mereixerien una millor inspiració que la meva.

    Noves Flors, és així, un canvi agradable dins la rutina.

    M Antònia, gràcies per venir! A mi m'agraden les teves pintures i em fa il·lusió que a tu t'agradin els dibuixos.

    Carles, doncs pots anar a fer un pelegrinatge... fins a un dels llocs tocats per Machado. :)

    Em va saber greu, Pere, que hi tornessis per culpa meva i que això fos una mica decebedor, però ara m'agrada que m'ho diguis així... els records de la infància no es perden mai ni la il·lusió tampoc. Gràcies! Vaig intentar l'altra foto, la que sorties tu rinxolat i menut... però no me'n vaig sortir...

    M Roser, gràcies maca... és un poblet molt i molt petit...

    Joana, doncs passegem... que és ben agradable. gràcies a tu, guapa!

    ResponElimina
  11. No coneixia ni el poble ni el museu. Machado segurament va tenir fred, jo també n'he tingut malgrat el caliu de la llar.

    ResponElimina
  12. Quina entrada més maca! He anat seguint els enllaços que has posat, he pogut llegir el que vas escriure anys enrere, mirar les fotos, les imatges de l'exposició... T'hi has fixat?, de vegades és com si avancéssim per uns camins amb ondulacions, revolts, que van i se'n tornen, i en el moment menys pensat estem a tocar d'un lloc on ja havíem passat abans, i un seguit de coincidències cobren sentit i construeixen històries noves, o en complementen de velles... Avançar, viure: una aventura apassionant.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  13. Una imatge que evoca un jardí encantador!
    Per cert el dia 22 farà 73 anys que Antonio Machado va morir a Colliure.
    Quin gran poeta!

    ResponElimina
  14. rafel... és que en fa de fred!

    Galionar, avançar i viure, això és molt important, les dues coses!

    Gràcies, Glòria! És un jardí encantador, sense cap dubte.

    ResponElimina
  15. Sembla un lloc que ve de gust visitar.

    ResponElimina
  16. Magic si , fa calentor al cor , es suau i profund 'i m'invoca joglaria , la rel més fonda de l'Olivera...

    ResponElimina
  17. Estic fatal, havia llegit "rEset". Potser sí que resulta un lloc ideal per fer-ne un de reset. "Un reset a Raset" :)

    ResponElimina
  18. A cada pas, s'obre un nou camí. M'ha encantat mirar enrere i veure els passos que t'han dut fins aquí.

    ResponElimina
  19. Sí, kweilan, ve de gust visitar, em va agradar.

    Miquel Àngel, l'arrel més fonda de l'olivera... m'ha agradat!

    Clídice, deu ser que el necessites, aquest reset, segur! :) m'has fet riure, guapa!

    Gràcies, Pilar, va ser una de les grans màgies de la xarxa... aquesta.

    ResponElimina
  20. Ja m'has tornat a provocar un neguit insuportable... i és que, de cop i volta, quan algú em parla d'un lloc que no conec, és més, que ni n'he sentit a parlar, ja em venen unes ganes irrefrenables d'anar-hi. No suporto no conèixer els llocs que la gent m'esmenta!!! És greu doctora? ;p

    ResponElimina
  21. No saps pas com t'entenc... porquet, si és greu, morirem del mateix mal! :)

    Crec que és municipi de Cervià de Ter, que està a la carretera que va de la N II a Verges i L'Estartit. :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari