Serà com un joc i m'amagaré darrere els arbres
però no aniré pas gaire lluny.
Seré entre les ombres o rere les branques,
però se sentirà ben a prop el meu pas.
Mentrestant, miraré el riu des de la finestra.
I aprofitaré el fluir de l'aigua, i els ànecs que s'empaiten,
i el sol i les branques nues de colors inesperats
i també cada somriure. Ho colliré tot, per viure.
però no aniré pas gaire lluny.
Seré entre les ombres o rere les branques,
però se sentirà ben a prop el meu pas.
Mentrestant, miraré el riu des de la finestra.
I aprofitaré el fluir de l'aigua, i els ànecs que s'empaiten,
i el sol i les branques nues de colors inesperats
i també cada somriure. Ho colliré tot, per viure.
PD 1: gràcies per la paraula nova Miquel Àngel!
PD 2: bultra
1 f. [BOC] [AGF] bosc de ribera Bosc que es fa a la ribera dels rius i dels estanys, en sòls humits.
2 f. [AGF] Conjunt d’arbres o d’altres plantes que forma aparentment una sola massa.
19 que col·leccionen amb mi:
La primera estrofa m'ha fet pensar en aquestes persones que de vegades són a la nostra vida, sense fer massa soroll, però sense deixar de ser-hi ni un sol moment...
Saps què m'han portat al cap, aquests arbres palplantats davant la casa? les colònies industrials, com les del Bages, el Berguedà, ... No sé, m'hi has fet pensar. Bona nit :-)
Caram... doncs estaré molt fúnebre, però a mi m'ha fet pensar en un cementiri...
Per cert, estava responent un mail d'una amiga, que m'ha dit que s'ha comprat unes aquarel·les "en barra"!! i jo no tenia ni la menor idea que això existia... ho he buscat, i existeix :-) A tot això, he anat a parar a una web d'un pintor d'aquarel·les i m'he recordat de les teves... Jo les trobo precioses!! :-)
Bultra , al meu poble hi ha una paraula per anomenar els arbres de la bora del riu , son "La Bultra"....
Llegint aquests teus versos vora el riu, m'has fet pensar i... volia dir-te:
"Darrera els pollancres
a l'estiu vas nua
i a l'hivern et vesteixes
perquè no et vegi el sol.
Jo espero al vent
que mogui les fulles
i em mostri tan sols
un xic... dels teus ulls."
Bona nit Carme.
Carme, és preciós, i amb la teva mà, fas que el nostre cor bategui amb el record de gent que estimem. Heràclit deia: "panta rei", tot flueix, tot canvia; mai podràs tocar dos cops la mateixa aigua d'un riu. Avui aquest riu, ens l'has fet tocar tu!!!
La llum s'apaga,
ho colliré tot, per viure
l'instant d'il·lusió.
Carme, a mi m'has fet pensar e tot el que rere les finestres amaguen els xiquets a l'escola.
Bonic poema ple de matissos i lectures múltiples!!!
Doncs a mi em fa pensar en tardes de tardor, dissabtes juganers, quan el dia encara no és curt, curt.
Yáiza, és una molt bona interpretació. Ser-hi, sense fer soroll. Fantàstica! Gràcies.
Ferran, doncs si... és Sant Joan de les Abadesses, però crec que els edificis són industrials. Un altre encert!
Assumpta, gràcies guapa!
Miquel Àngel, mira que em vénen temptacions de posar la paraula apresa de nou, al títol, eh? me la deixes? :)
Ooooh, Pere, que bonic! Gràcies per portar-me fins a casa un poema tan dolç. Bon cap de setmana, Pere.
Dafne, gràcies, estic contenta que t'agradi.
Montse, moltes gràcies, bonica. Fantàstic lligam d'un poema a l'altre.
Joana, doncs moltes gràcies també per la teva lectura, nova i acabada d'estrenar. Bon dia, nina!
rits, las fotografia que em va servir de model era realment de tardor-hivern, tot i que a mi sense saber perquè se'm va escapar la mà i vaig posar un verd de primavera a la punta de les branques... serà que la necessitava. Petonets, bonica.
M'agrada molt l'aquarel·la amb les seves ratlles imperfectes......li dona una pau molt agradable.
Sense fer cap crítica al incombustible paint i a les lletres
I que rica seràs, Carme, amb tot aquest tresor d'experiències boniques dintre teu!
Una abraçada!
I els arbres s'alegraran de la teua collita i ells també floriran.
hi ha una càrrega important de melangia i tristor en les teves paraules...
o, potser, m'ho sembla i no és del tot cert...
sembla que es parli de mantenir-se allunyadament proper a algú, a alguna cosa...
son unes paraules belles...
que commouen...
i una aquarel·la genial...
petonet dolç, nina estimada...
:¬)**
M'emocionen els teus jocs. Els de paraules i els dels colors. ls de l'aquarel-la tenen vida.
Garbí, m'alegro que t'agradi l'aquarel·la. Gràcies!
Oi que sí, Galionar? cada experiència viscuda és un moment col·leccionat... tot un tresor.
Els arbres per còmplices, Noves flors, quina sort! M'encanta.
Barbo, la teva interpretació també, m'agrada molt! :) Si commouen les paraules, potser és que ja han fet la seva feina. Gràcies, poeta!
Pilar, gràcies a tu també per compartir-los.
Una mica d'olor de colònia si que fan aquestes cases amb els arbres al davant i si a més hi posem un riu a la vora...
Tu jugaràs a fet i amagar , com els ànecs que s'empaiten. M'agraden els rius i el seu entorn, hi ha molta vida.
Bona nit.
Bravo, cresi plan d'aver tot comprès aqueste còp... Doncas un plaser de comprendre la teuna poesia , de s'agradar .(o d'o creire).
Amistosament a vos
M Roser, el joc és un gran aliat, a vegades! I em sembla que com més gran em faig, més enjogassada em torno.
Manjacostel, bravo, doncs! Aprens molt ràpid! Una abraçada.
Publica un comentari