dissabte, 21 de gener de 2012

Chop Suey - segona proposta

Chop Suey, Edward Hopper, 1929. 
Per a la 50a proposta de Relats conjunts



Post  dedicat  al Carles  i a la Lola...   una picada  d'ullet  i un somriure. Com que no sou blocaires  i  encara que no sé  si ho llegireu,  voldria  dir-vos que, en aquest  cas,   es tracta  de fer  un relat  sobre  el quadre  de Hopper.  Només representa  el desig  que no s'acabin  mai les  ganes  d'anar  a fer un mos  o un cafè  amb  els amics,  per més  enganxats que  estiguem a les  màquines.


Per a Allie 

Hola Kim! Com estàs?
He vist aquest quadre que t'envio en arxiu adjuntat i he pensat en tu.
Te'n recordes de quan anàvem a fer un te o un cafè, i xerràvem pels descosits?

 Per a Kim 

Hola Allie! Jo molt bé i tu!
Sí que me'n recordo! I tant que sí!
 Anàvem amunt i avall per trobar-nos... ara ens trobem cada dia aquí...

Per a Allie  

Però era xulo, eh? Què coi fem sempre tancades a casa davant la maquinota?
Escolta  tu saps si encara hi ha cafès?

 Per a Kim 

Ostres, nena, clar que hi ha cafès!  Crec  que  encara  en queden  ben bé  una dotzena  pel centre de Barcelona

 Per a Allie 

 I tu t'atreviries a tornar-hi anar?  Hi deu anar  algú?

 Per a Kim 

Sí, dona, clar que sí!  Si no,  no existirien.
Li podríem dir al Max si vol venir.

Per a Allie 

 Genial!
 Ens trobem, demà a les set de la tarda a Rambla Catalunya/ Mallorca
Per allà segur que n'hi deu haver algun.
Que divertit! Quina aventura!

 Per a MAX 

 Max, et reenvio els mails que ens hem creuat...
 Vols venir demà a les 7 a fer un cafè, amb l'Allie i amb mi?  Saps  algun lloc?

Per a Allie 
Per a Kim 

Nenes, estimades, teniu unes idees, estranyes, però molt divertides!
Sí  en sé  un  del qual parlen  alguns blocaires  penedits:
"El cafè  dels  blocaires anònims"  molt  a  prop  d'on dieu,
 Som-hi! Fins demà!

19 comentaris:

  1. Els hi fas un truc Carme, val la pena que ho llegeixin...Jo t'admiro perquè
    t'apuntes a un "bombardeig", mare meva si en fas de coses i que duri...
    Petons de bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Que bé que t'ho has fet anar! espero que et llegeixin i s'enredin en aquest encreuament de fils de paraules! molt bo!

    ResponElimina
  3. Em fas pensar, com sempre...Hi ha coses que no haurien de desaparèixer mai...Com l'aventura de les trobades entre els amics.
    M'ha encantat!

    ResponElimina
  4. El contacte virtual està molt bé. Tant pels que no ens coneixem en persona, com per qui sí que es coneix. Peròooo.. anar a fer un cafè en directe és MOLT SA! Sort que les teves protagonistes tenen bones idees!

    ResponElimina
  5. M Roser m'has fet gràcia, perquè dius que m'apunto a tot i en canvi, veus? a fer una trucada d'aquest tipus, sempre em fa mandra... (o potser és vergonya) i penso si vénen, molt bé! i si no... mala sort.

    Elfree és que és un tema que hem parlat... el d'enganxar-se a les màquines...

    Pilar, és que a mi no em queda cap dubte que no desapareixeran mai i per més que m'agradi ser per aquí mai no deixaran d'agradar-me les altres coses que hem fer sempre.

    Yáiza, sembla que les tenien una mica oblidades, aquestes bones idees... :)

    ResponElimina
  6. M'agradaria poder dir que és una idea descabellada i molt exagerada, però vist com està el pati, em sembla que es donen moltes situacions així, potser massa. Tendim a la comunicació virtual fins i tot amb aquells que coneixem, però no anem bé si oblidem que fora hi ha tot un món, ja no per descobrir, sinó per viure'l! Tot i que és un escrit simpàtic, una mica inquietant, oi? Això sí, amb final feliç, hehehe.


    Paraula de verificació: consol
    Doncs serà això, és un consol que al final quedin per fer un cafè!

    ResponElimina
  7. Ens agrada la comunicació virtual però no deixarem que ens faci oblidar que encara existeixen els cafès, i tant que no. :-)
    Bon diumenge, Carme!

    ResponElimina
  8. M'agrada aquesta retrobada atrevida, espontània sense planificar.

    ResponElimina
  9. una de les vegades en que el futurisme no ens bé de gust que es compleixi....de totes maneres tant de bo ho llegeixin, els hi agradarà

    ResponElimina
  10. Ostres, llegia el post i tenia un somriure. Amb els comentaris me n'adono de l'inquietant. Ja ni me n'havia adonat, xq entre setmana ja faig això mateix amb els amics. A base de correus, estem al dia.

    Però malgrat tot, res com prendre un café junts.

    ResponElimina
  11. ... I com que cap de les dues no va tenir temps d'anar a la perruqueria perquè ja no els calia sortir de casa per a res, i fins i tot l'amor el feien amb una persona virtual a través de la màquina, no van tenir més remei de posar-se un casquet al cap per amagar les grenyes que hi postaven...
    Molt bo, Carme; la teva imaginació no coneix límits. Una forta abraçada!

    ResponElimina
  12. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  13. Ha, ha, ha, Quina eixida la de Galionar!
    A mi, la comunicació virtual m'agrada molt perquè així puc relacionar-me amb persones (tots vosaltres, per exemple) que viuen lluny, però quan vius a la mateixa ciutat, fer un café en companyia, de tant en tant, completa el cercle.

    ResponElimina
  14. XeXu, el final feliç, per descomptat...

    Mentre n'existeixin, Mc! :)

    Som-hi, sense pensar-ho gaire, Montse!

    Garbí, hi ha persones que tot ho veuen molt negatiu, això d'internet. Jo no li veig tant!

    rits, que no faltin les trobades cara a cara...

    Galionar, doncs mira que la teva... un barret per tapar les grenyes... potser que me'l comenci a comprar...

    Noves Flors, doncs és així mateix. Jo mai havia tingut tants amics que estan lluny, però crec que val molt la pena tenir-vos. Gràcies per ser-hi, bonica!

    ResponElimina
  15. Cada dia trobo històries sorprenents arran del mateix quadre. La teva, Carme, molt al nostre ritme; però sobretot no oblidem el contacte real, el so de les paraules, l'aroma, i la forca d'una abraçada o d'un petó.

    ResponElimina
  16. Tant de bo no l'oblidem mai, Dafne, el necessitem!

    ResponElimina
  17. realment, quan t'acostumes a "no sortir d'aquí" i un dia ho fas, sorprèn trobar tanta vida a fora, veure que "encara hi ha bars" i que tanta gent s'hi troba.

    tal com ho has explicat, sembla una exageració, però sí que passa.

    una abraçada, carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari