D'una fotografia de l'Anton
Aquestes fulles, amb molta llum pròpia, m'han semblat fortes i fràgils al mateix temps.
Pengen de totes les branques, les fulles de llum. Com si fossin sentiments perduts que duen missatges impossibles, sense cap adreça. Però tu les has vist i les has collit. Han tremolat al vent, sense caure, resistint l'hivern, retrobant les teves mans càlides on aixoplugar-se.
................................................................................ Carme
"Cap sentiment és perdut
ni cap missatge impossible.
Si ens sabem,
l'hivern és sols un altre motiu
per aixoplugar-se,
arraulits sota somriures càlids.
Lliscant-nos amb la suavitat
dels colors de les fulles de llum."
............................................................................... Barbollaire
Així un núvol es fon i deixa el cel més blau
així una fulla pensa que es fa lliure quan cau
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur
sobre els camps pels camins on ja no hi va ningú...
............................................................................. M. Torres
................................................. un regal de Miquel Àngel Tena
Joc de viure,
trencaclosques de fulles
tot és efímer.
.............................................................................Montse
Abandonar-se
a l'aixopluc d'elles.
Amb la teva llum.
...........................................................................Fanal Blau
Des de la branca estant veuen les altres fulles fent corriols pel terra. Elles, però, romanen per fer memòria a la primavera i donar la benvinguda a la nova generació. Ténen una missió.
.......................................................................Joan Guasch
Ventant-se rere teu,
acollint pensaments.
Arbres de seda...
......................................................................Cèlia
Fulles de llum
et són inspiració
i camí de paraules.
.....................................................................Noves Flors
Les fulles de llum
com les cuques a la nit
les toques i s'apaguen
i de vegades ... se'n van.
........................................................................Pere
Dues fulles, són el bressol
del món, a cada fulla
un poema, un desig,
el fruit del record,
la fragilitat de viure,
viatjaran amb l’abraçada
del vent, ens retrobarem
a la terra després
del gran foc...
.............................................................onatge
Fulles balancejades per energia eòlica que escampen càlides paraules d'energia solar. Donen a llum sentiments que van a parar, en llarga tardor, sobre la pell que sent l'enèrgic batec muscular.
...............................................................................Rafel
Oferint bellesa
trèmuls penjolls d'or
que l'hivern ofrena.
..................................................................................Glòria
................................................................................ Carme
"Cap sentiment és perdut
ni cap missatge impossible.
Si ens sabem,
l'hivern és sols un altre motiu
per aixoplugar-se,
arraulits sota somriures càlids.
Lliscant-nos amb la suavitat
dels colors de les fulles de llum."
............................................................................... Barbollaire
Així un núvol es fon i deixa el cel més blau
així una fulla pensa que es fa lliure quan cau
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur
sobre els camps pels camins on ja no hi va ningú...
............................................................................. M. Torres
................................................. un regal de Miquel Àngel Tena
Joc de viure,
trencaclosques de fulles
tot és efímer.
.............................................................................Montse
Abandonar-se
a l'aixopluc d'elles.
Amb la teva llum.
...........................................................................Fanal Blau
Des de la branca estant veuen les altres fulles fent corriols pel terra. Elles, però, romanen per fer memòria a la primavera i donar la benvinguda a la nova generació. Ténen una missió.
.......................................................................Joan Guasch
Ventant-se rere teu,
acollint pensaments.
Arbres de seda...
......................................................................Cèlia
Fulles de llum
et són inspiració
i camí de paraules.
.....................................................................Noves Flors
Les fulles de llum
com les cuques a la nit
les toques i s'apaguen
i de vegades ... se'n van.
........................................................................Pere
Dues fulles, són el bressol
del món, a cada fulla
un poema, un desig,
el fruit del record,
la fragilitat de viure,
viatjaran amb l’abraçada
del vent, ens retrobarem
a la terra després
del gran foc...
.............................................................onatge
Fulles balancejades per energia eòlica que escampen càlides paraules d'energia solar. Donen a llum sentiments que van a parar, en llarga tardor, sobre la pell que sent l'enèrgic batec muscular.
...............................................................................Rafel
Oferint bellesa
trèmuls penjolls d'or
que l'hivern ofrena.
..................................................................................Glòria
26 que col·leccionen amb mi:
Un conjunt preciós!
Què bé has sabut imprimir-li una descripció de moments de vida a cadascuna de les paraules que fas servir per descriure aquestes "fortes i fràgils" fulles tardorenques i que, en el teu dibuix l'has refermat!!
A l'Anton, segur que li agradarà molt, i a mí també!!
Una abraçada.
"Cap sentiment és perdut
ni cap missatge impossible.
Si ens sabem,
l'hivern és sols un altre motiu
per aixoplugar-se,
arraulits sota somriures càlids.
Lliscant-nos amb la suavitat
dels colors de les fulles de llum."
Parafrasejant Françoise Sagan...
Bonjour tendresse...
petonet lluminós i dolç, nina estimada.
:¬)***
Molt bon dia, Núria i moltes gràcies! Una abraçada.
Montse, moltíssimes gràcies. M'alegro que t'agradin. Un petó, guapa!
Poeta, ja et tinc al post, moltes gràcies! Quin bon dia més bonic, tot parafrasejant Françoise Sagan.
Un petó lluminós de bon dia, per a tu també!
Com que no sé fer comentaris poètics, sens dubte més adients, en faré un de prosaic.
Al preu que està l'electricitat, aviat necessitarem unes quantes d'aquestes a les cases.:-(
Aixi un nuvol es fon i deixa elñ cel mes blau/ així una fulla pensa que es fa lliure quan cau /
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur/
sobre els camps pels camins on ja no hi va ningú...
M. Torres
Fortes, fràgils... adjectius aparentment contratris que porten a pensar que tot és efímer. Res és per sempre...
El color taronja sempre m'ha agradat. Diuen que és el color de l'alegria. Vinga, doncs!!
Una abraçada.
És una paradoxa que, no obstant, es pot aplicar a moltes persones.
Quina sort tenen aquestes fulles de romandre en un espai tan càlid i ple de sentiments.
Càlides fulles de llum, que agraeixo especialment en un dia (un altre dia) rúfol i fred com el d'avui. D'alguna manera, percebo la seva escalfor!
Joc de viure,
trencaclosques de fulles
tot és efímer.
Abandonar-se
a l'aixopluc d'elles.
Amb la teva llum.
M'agrada! Necessitem fulles fortes i ressistents avui en dia. Una abraçada.
Ah! mira, Jp, és tota una idea... :)
Moltes gràcies pel regalet, Miquel Àngel... he fet pujar Màrius Torres al meu post. Una abraçada.
Una abraçada, Alba! Gràcies!
I tant que sí, a moltes, XeXu!!
Dafne, ens convé crear-ne molts d'aquests espais càlids, els necessitem.
Ferran, gràcies! Si t'arriba una mica d'escalfor, això ja és ...!!!!
Montse, les teves paraules cap amunt, han anat... gràcies
Fanal blau, moltes gràcies, no podies pas faltar-hi, bonica! Cap amunt!
Jordi, una abraçada!
Des de la branca estant veuen les altres fulles fent corriols pel terra. Elles, però, romanen per fer memòria a la primavera i donar la benvinguda a la nova generació. Ténen una missió.
Ventant-se rere teu,
acollint pensaments.
Arbres de seda...
Fulles de llum et són inspiració i camí de paraules.
Les fulles de llum
com les cuques a la nit
les toques i s'apaguen
i de vegades ... se'n van.
Bona nit Carme.
Dues fulles, són el bressol
del món, a cada fulla
un poema, un desig,
el fruit del record,
la fragilitat de viure,
viatjaran amb l’abraçada
del vent, ens retrobarem
a la terra després
del gran foc...
onatge
Joan, és ben important tenir una missió!
Cèlia, que bonic és acollir pensaments!
Les fulles com un camí, també m'agrada molt, Noves Flors, és així mateix.
Pere, gràcies pel teu poema... a vegades se'n van és cert! Bona nit, Pere!
onatge, un poema més... avui en recullo un bon piló, gràcies i bona nit!
Fulles balancejades per energia eòlica que escampen càlides paraules d'energia solar. Donen a llum sentiments que van a parar, en llarga tardor, sobre la pell que sent l'enèrgic batec muscular.
Oferint bellesa
trèmuls penjolls d'or
que l'hivern ofrena.
Gràcies, Rafel, Gràcies, Glòria, ja us he incorporat al post.
La tardor las ha oblidades, si resisteixen el pas de l'hivern dalt de la branca, veuran néixer nous borrons primaverals, i estaran contentes d'haver format part del cicle de la vida de l'arbre...
Petons,
M. Roser
Fulles de llum,
pengen de la branca,
gronxador de fades.
A vegades sembla que n'hi hagi algunes que no volen caure de cap manera!
Pilar, gràcies pel poema, un més pel post.
Publica un comentari