dijous, 12 de gener de 2012

Fulles de llum

D'una fotografia  de l'Anton

Aquestes  fulles,  amb  molta  llum pròpia, m'han semblat fortes  i fràgils  al mateix  temps.


Pengen de totes  les  branques,  les  fulles  de llum.  Com si fossin sentiments  perduts  que duen missatges impossibles,  sense cap adreça.  Però tu les  has  vist  i les  has  collit.  Han tremolat  al vent,  sense  caure,  resistint  l'hivern,  retrobant  les  teves  mans  càlides  on aixoplugar-se.
................................................................................  Carme


"Cap sentiment és perdut
ni cap missatge impossible.
Si ens sabem,
l'hivern és sols un altre motiu
per aixoplugar-se,
arraulits sota somriures càlids.
Lliscant-nos amb la suavitat
dels colors de les fulles de llum."

...............................................................................   Barbollaire

Així un núvol es fon i deixa el cel més blau
així una fulla pensa que es fa lliure quan cau
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur
sobre els camps pels camins on ja no hi va ningú...
.............................................................................   M. Torres

.................................................  un regal de Miquel Àngel Tena

Joc de viure,
trencaclosques de fulles
tot és efímer.

.............................................................................Montse

Abandonar-se
a l'aixopluc d'elles.
Amb la teva llum.

...........................................................................Fanal Blau


Des de la branca estant veuen les altres fulles fent corriols pel terra. Elles, però, romanen per fer memòria a la primavera i donar la benvinguda a la nova generació. Ténen una missió.
.......................................................................Joan Guasch


Ventant-se rere teu,
acollint pensaments.
Arbres de seda...

......................................................................Cèlia


Fulles de llum 
et són inspiració 
i camí de paraules.
.....................................................................Noves  Flors


Les fulles de llum
com les cuques a la nit
les toques i s'apaguen
i de vegades ... se'n van.

........................................................................Pere


Dues fulles, són el bressol
del món, a cada fulla
un poema, un desig,
el fruit del record,
la fragilitat de viure,
viatjaran amb l’abraçada
del vent, ens retrobarem
a la terra després
del gran foc...
.............................................................onatge



Fulles balancejades per energia eòlica que escampen càlides paraules d'energia solar. Donen a llum sentiments que van a parar, en llarga tardor, sobre la pell que sent l'enèrgic batec muscular.
...............................................................................Rafel


Oferint bellesa
trèmuls penjolls d'or
que l'hivern ofrena.

..................................................................................Glòria



26 comentaris:

  1. Què bé has sabut imprimir-li una descripció de moments de vida a cadascuna de les paraules que fas servir per descriure aquestes "fortes i fràgils" fulles tardorenques i que, en el teu dibuix l'has refermat!!
    A l'Anton, segur que li agradarà molt, i a mí també!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. "Cap sentiment és perdut
    ni cap missatge impossible.
    Si ens sabem,
    l'hivern és sols un altre motiu
    per aixoplugar-se,
    arraulits sota somriures càlids.
    Lliscant-nos amb la suavitat
    dels colors de les fulles de llum."


    Parafrasejant Françoise Sagan...
    Bonjour tendresse...

    petonet lluminós i dolç, nina estimada.
    :¬)***

    ResponElimina
  3. Molt bon dia, Núria i moltes gràcies! Una abraçada.

    Montse, moltíssimes gràcies. M'alegro que t'agradin. Un petó, guapa!

    Poeta, ja et tinc al post, moltes gràcies! Quin bon dia més bonic, tot parafrasejant Françoise Sagan.
    Un petó lluminós de bon dia, per a tu també!

    ResponElimina
  4. Com que no sé fer comentaris poètics, sens dubte més adients, en faré un de prosaic.

    Al preu que està l'electricitat, aviat necessitarem unes quantes d'aquestes a les cases.:-(

    ResponElimina
  5. Aixi un nuvol es fon i deixa elñ cel mes blau/ així una fulla pensa que es fa lliure quan cau /
    i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur/
    sobre els camps pels camins on ja no hi va ningú...
    M. Torres

    ResponElimina
  6. Fortes, fràgils... adjectius aparentment contratris que porten a pensar que tot és efímer. Res és per sempre...

    El color taronja sempre m'ha agradat. Diuen que és el color de l'alegria. Vinga, doncs!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. És una paradoxa que, no obstant, es pot aplicar a moltes persones.

    ResponElimina
  8. Quina sort tenen aquestes fulles de romandre en un espai tan càlid i ple de sentiments.

    ResponElimina
  9. Càlides fulles de llum, que agraeixo especialment en un dia (un altre dia) rúfol i fred com el d'avui. D'alguna manera, percebo la seva escalfor!

    ResponElimina
  10. Joc de viure,
    trencaclosques de fulles
    tot és efímer.

    ResponElimina
  11. Abandonar-se
    a l'aixopluc d'elles.
    Amb la teva llum.

    ResponElimina
  12. M'agrada! Necessitem fulles fortes i ressistents avui en dia. Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Ah! mira, Jp, és tota una idea... :)

    Moltes gràcies pel regalet, Miquel Àngel... he fet pujar Màrius Torres al meu post. Una abraçada.

    Una abraçada, Alba! Gràcies!

    I tant que sí, a moltes, XeXu!!

    Dafne, ens convé crear-ne molts d'aquests espais càlids, els necessitem.

    Ferran, gràcies! Si t'arriba una mica d'escalfor, això ja és ...!!!!

    Montse, les teves paraules cap amunt, han anat... gràcies

    Fanal blau, moltes gràcies, no podies pas faltar-hi, bonica! Cap amunt!

    Jordi, una abraçada!

    ResponElimina
  14. Des de la branca estant veuen les altres fulles fent corriols pel terra. Elles, però, romanen per fer memòria a la primavera i donar la benvinguda a la nova generació. Ténen una missió.

    ResponElimina
  15. Ventant-se rere teu,
    acollint pensaments.
    Arbres de seda...

    ResponElimina
  16. Fulles de llum et són inspiració i camí de paraules.

    ResponElimina
  17. Les fulles de llum
    com les cuques a la nit
    les toques i s'apaguen
    i de vegades ... se'n van.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  18. Dues fulles, són el bressol
    del món, a cada fulla
    un poema, un desig,
    el fruit del record,
    la fragilitat de viure,
    viatjaran amb l’abraçada
    del vent, ens retrobarem
    a la terra després
    del gran foc...
    onatge

    ResponElimina
  19. Joan, és ben important tenir una missió!

    Cèlia, que bonic és acollir pensaments!

    Les fulles com un camí, també m'agrada molt, Noves Flors, és així mateix.

    Pere, gràcies pel teu poema... a vegades se'n van és cert! Bona nit, Pere!

    onatge, un poema més... avui en recullo un bon piló, gràcies i bona nit!

    ResponElimina
  20. Fulles balancejades per energia eòlica que escampen càlides paraules d'energia solar. Donen a llum sentiments que van a parar, en llarga tardor, sobre la pell que sent l'enèrgic batec muscular.

    ResponElimina
  21. Oferint bellesa
    trèmuls penjolls d'or
    que l'hivern ofrena.

    ResponElimina
  22. Gràcies, Rafel, Gràcies, Glòria, ja us he incorporat al post.

    ResponElimina
  23. La tardor las ha oblidades, si resisteixen el pas de l'hivern dalt de la branca, veuran néixer nous borrons primaverals, i estaran contentes d'haver format part del cicle de la vida de l'arbre...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  24. Fulles de llum,
    pengen de la branca,
    gronxador de fades.

    ResponElimina
  25. A vegades sembla que n'hi hagi algunes que no volen caure de cap manera!

    Pilar, gràcies pel poema, un més pel post.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari