dimarts, 10 de desembre del 2013

La Vall d'Ora 1 - Sant Pere de Graudescales







Quan ve la llum,  d'un sol creixent  entre muntanyes,
daura  els  colors  i fa més  freds els de les ombres.

Només  un traç  de mi,  que  em recordi  el meu pas.
I me n'enduc així el so brillant  i fred  de l'aigua  entre  les  pedres.
I el  silenci  dels  dins i el despullament de l'ànima
que escampo  pels  prats,  a canvi  d'una  sola imatge.



28 comentaris:

  1. la veritat és gairebé m'agraden més els teus dibuixos que la pròpia realitat retratada....
    el poema em transporta a aquest silenci de dins!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo poques vegades faig fotos i si els faig, són per dibuixar-les només, però aquest tres dies del cap de setmana n'he fet un munt... i em fa gràcia de posar-les.

      Elimina
  2. En aquesta ultima foto si que tenim aigua clara, a veure si podem veure així les coses properament.

    ResponElimina
  3. Només un traç de mi, que em recordi el meu pas.
    I me n'enduc així el so brillant i fred de l'aigua entre les pedres.
    I el silenci dels dins i el despullament de l'ànima
    que escampo pels prats, a canvi d'una sola imatge.

    M'hauria agradat escriure/saber descriure-ho tan exacte a l'emoció, potser perquè en el que has escrit m'he llegit jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant com m'agrada trobar-me en els escrits que llegeixo, també m'agrada que tu et llegeixin en els meus mots. Em fa sentir la felicitat de la proximitat i la complicitat.

      Gràcies, a tu, estimada.

      Elimina
  4. He anat massa ràpida.
    Em faltava escriure l'agraïment.

    ResponElimina
  5. Et llegeixo i observo l'ombra de la muntanya, veig el color daurat que dóna la llum a les parets, noto el fred de les pedres centenàries i endevino miralls d'aigua de freda trasparència .
    I després em centro en tú.
    Preciós intercanvi: tú d'endús una imatge;ells es queden per sempre la immensitat de la teva ànima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha llocs captivadors, on sembla inevitable deixar-hi un bocinet d'ànima... :)

      Una abraçada immensa.

      Elimina
  6. On està la Vall d'Ora? és preciosa!!!!

    ResponElimina
  7. Quin indret més increïble! Però escolta, hi ha wifi, no??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que res no és perfecte... no hi ha wifi... però el meu 3G del telèfon funcionava... :D

      Elimina
  8. M’encanten el romànic, en té el cor robat. Descobrir petites ermites o esglésies d’aquest estil es una de les coses que més m’agrada. Acabo de descobrir una que no coneixia a través del teu dibuix, tant viu com la pròpia fotografia.
    Una preciositat Carme, a més encara m’agrada’t més veure el pas de foto a dibuix i de dibuix a aquarel•la. IMPRESSIONANT!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, bruixeta... A mi també m'agrada molt el romànic... Petonassos

      Elimina
  9. El teu dibuix, la teva aquarel.la, les teves imatges i la descripció de les teves sensacions...qué forta m'ha arribat la màgia d'aquest lloc!!...
    Ja he buscat de seguida la informació sobre l'excursió...Seguiré pendent de les teves noves aportacions.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, ja em veig gaudint de les vostres fotos... Quan a un lloc hi has estat, encara les gaudeixes més... Seguirà, tres dies donen per molt!

      Una abraçada

      Elimina
  10. La darrera imatge, és tan nítida l'aigua entre les pedres! El "so brillant i fred de l'aigua entre les pedres", que dius tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em vaig apropar fins al riu, perquè el so era tant net i tan brillant que em semblava que havia de trobar un petit salt d'aigua... Només era el seu pas entre les pedres. Vaig pensar que en sensacions l'aigua també exagerava, a vegades... Com jo ;D. Exagerada que sóc!

      Elimina
  11. La descripció que fas en el poema és molt nítida i clara, però Carme m'has d'explicar com et pots emportar el so de l'aigua....segur que el reculls el guardes en una capseta i l'obres per escoltar-lo quan el necessites, és preciós, preciós, preciós i m'agrada moltíssim el dibuix de l'ermita sense color, tan sols amb la línia neta i despullada igual que el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se sentia l'aigua i no es veia des de l'ermita... i vaig dubtar si arribar-hi o no, (anava amb un lesionat que no podia venir) vaig tenir temps d'escoltar-lo bé i fer-me conjectures de com devia ser l'aigua que feia aquell so. No vaig encertar-ho gens... Però el so em va quedar gravat, potser sí que tinc una capseta interior... Gràcies, Marta!

      Elimina
  12. Són les ermites que més m'agraden, aquesta és singular perquè la planta és de creu. El teu dibuix li dóna llum i vida, la fa més actual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són boniques aquestes ermites romàniques... tenen la simplicitat, la màgia, la saviesa...

      Elimina
  13. Quin lloc encantador! Sembla màgic. Quants llocs hi ha meravellosos i desconeguts per mi!
    Gràcies per compartir-los, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, hi ha llocs que tenen màgia, i quest n'és un...

      Elimina
  14. Boniques les fotos i els teus dibuixos. Aquest és un paratge encantador...Vaig estar fent turisme rural a una casa prop d'aquesta esglesiola, que aleshores l'estaven reconstruint. Tranquil·litat absoluta...
    Si tot fos tan clar com aquest aigua...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari