dissabte, 11 de juliol de 2015

Carreró


Sento les cigales,
els arbres m'envolten
i a cada pas,
el seu cant es fa més potent.
M'empenyen,  em donen pressa,
el seu ritme impacient
em vol fer entrar en acció.

Rebel, alenteixo el pas...
I escolto amb atenció:
Hi ha la calor, les cigales i l'olor d'estiu.

24 comentaris:

  1. Penso que feia uns estius que no escoltava el seu cant amb tanta potència...
    I a més potència del seu cant, crec que jo m'alenteixo....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, potser no hi ha la contradicció que jo hi veig... Però trobo que el seu so sembla apressat i en canvi sembla que ens alenteix a tots...

      Tens raó jo també les sento més aquest estiu...

      Elimina
  2. Jo crec que són les xitxarres les que provoquen la calor, fixa't bé: quan callen corre l'aire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tot un punt de vista, Jp! :D M'hi fixaré! :D

      Elimina
  3. Crec que com més calorós és l'estiu, amb més força canten les cigales. I a mi, en lloc d'esperonar-me a moure'm, més aviat em criden a la mandra...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que té relació, sí, la calor i les cigales... Que no sigui que en Jp tingui raó... ;)

      La mandra també la provoquen elles? Ostres, tu... S'estan passant, doncs...

      Abraçades, bonica!

      Elimina
  4. I a mi que m'agrada aturar-me a escoltar-les...

    ResponElimina
  5. Canten les cigales i el mosquit tigre sembla que ha desaparegut víctima de la calor. Potser no anem tant malament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què em dius? Això si que seria una bona notícia... El mosquit tigre desaparegut... Però no sé si es ben cert. Jo a Sarrià n'he vist clarament, emcara mo fa ni vuit dies... Potser la insistència de calor... A veure si ho comprovo.

      Elimina

  6. M'agrada el teu carreró i el teu poema. Fins i tot ve molt de gust seure a l'ombra i escoltar el cant de les cigales a desgrat de la calor.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seiem una mica a l'ombra, doncs... I les escoltem.

      Abraçades, Jordi.

      Elimina
  7. Prop de casa hi ha un parell de carrerons, que quan hi passes les cigales et reglen uns concerts que feia temps que no havia senti i això és senyal d'estiu tòrrid...Per cert A les meves terres en dèiem " penxinganes"...
    Petonets, si pot ser a l'ombra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així com les xitxarres del Jp, ja les havia sentit molts cops, no havia sentit mai això de penxinganes... Es ben divertida la paraula.

      Aquest any estan pletóriques... Amb la calorada... Petonassos, M Roser!

      Elimina
  8. D'acord amb el que opinen els companys que han comentat el poema.
    Les cigales sembla que encara generin més calor de la que fa. Pel conte que coneixem, sembla que no viuen gaire temps.
    Malgrat els pocs mesos que viuen passen la partitura del ritme calent, incansablement, d'una generació a l'altra.
    L'ombra de l'aquarel·la és refrescant i acollidora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, seiem a l'ombreta, doncs... Si et sembla acollidora...

      Elimina
  9. Quan fa tanta calor la mandra s'apodera de tots i el ritme monocord de les cigales encara ajuda més a
    l'ensopiment.
    Però el teu carreró dóna sensació de frescor i sembla agradable per fer-hi un tomb.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He fet com una mena de contrast, la frescor i l'ombra del carreró i la calor del moment del poema, per compensar...

      Elimina
  10. El darrer vers, tres coses que van juntes.

    ResponElimina
  11. Coincidim amb l'Helena.
    En aquest darrer vers,
    descriptiu i líric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que el trobis líric, és com un consol.

      Elimina
  12. Els sorolls semblen més intensos a l'estiu, la calor ens té enganxats i potser per això els sentits també estan més receptius ... jo cercaria l'ombra en aquest carreró.

    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens fa falta molta ombra aquests dies...

      Una abraçada immensa, lluneta.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari