 |
| D'una foto del Barbollaire |
Ser-hi,
com les cases i les portes veïnes.
A prop.
Cadascuna té la seva vida.
Cadascuna porta els seus colors.
Hi ha vibracions
que viatgen a través de l'aire.
O es transmeten,
paret per paret.
com les cases i les portes veïnes.
A prop.
Cadascuna té la seva vida.
Cadascuna porta els seus colors.
Hi ha vibracions
que viatgen a través de l'aire.
O es transmeten,
paret per paret.
M'agraden molt les portes de color blau, no sé per què. La qüestió es ser-hi, encara que no fem soroll.
ResponEliminaSer-hi... Del color que sigui. A mi també m'agrada la blava...
EliminaDe vegades les portes s'avenen més que les persones que entren hi surten...Com a mínim s'accepten tal com són!
ResponEliminaPetonets.
Segur que per elles, les portes, és més fàcil! ;)
EliminaInterpretació:
ResponEliminaPer molt diversos que siguem, sempre podem anar units, donar-nos les mans, recolzar-nos els uns en els altres... i això sense perdre la nostra particular individualitat :-)))
T'ha quedat preciós :-)
Em sembla una interpretació preciosa, a mi també! Ben bé això, però ho dius molt millor que jo, Assumpta!
EliminaTu i jo, doncs, tenim portes veïnes...;)
ResponEliminaPreciós, també poder tenir-tes: amb la seva vida, els seus colors, la proximitat, a través de l'aire, o paret per paret.
Com sempre, el més important és ser-hi, saber que hi som i hi són, sentir-nos a prop i que ens hi sentin.
Les tenim, fanalet!!! A vegades a través de l'aire, ens arriben ones o vibracions, a vegades paret per paret... ;)
EliminaGràcies per trobar-nos!
Totes dues amb les mateixes vacil·lacions, no acaben de decidir-se per un número concret.
ResponEliminaNo hi ha manera, no es decideixen, la blava entre el 8 i el 9, la marró entre el 9 i el 10...
EliminaCagadubtes que són!
m'agraden les portes i m'agraden els teus dibuixos i també els mots que sobre el que les portes segurament ens dirien
ResponEliminaLes portes o les persones...
EliminaViure en bona companyia.
ResponEliminaBona companyia, en el respecte i la proximitat...
EliminaHi ha portes com finestres de tot tipus.
ResponEliminaAmb caràcters ben diferents... ;)
EliminaLes diferències poden ser un valor d'agermanament.
ResponEliminaPoden ser-ho, i tant que sí! amb la condició del respecte mutu!
EliminaDues veïnes ben diferents, podem jugar a imaginar les vides que transcorren darrera d'elles. Paret per paret dos mons diversos, dues vides paral·leles.
ResponEliminaBon poema, Carme!
I tant... per més que imaginem no l'encertaríem mai... la realitat sempre ens supera.
EliminaGràcies, Glòria!
Rere cada porta hi ha un mon... tan diferent con cada porta
ResponEliminaTant o més diferent que la seva aparença externa...
EliminaCom sempre preciós el dibuix i preciós l'escrit. Portes que es tanquen i portes que s'obren, com la vida...que si sabéssim que s'amaga darrera la porta, potser l'hauríem tancat abans. Bon estiu Carme!
ResponEliminaM'agraden més les portes obertes que no pas les tancades, però les portes permeten aquesta doble posició i forma part de la seva principal funció, per tant sí que tens raó, aprendre a tancar i a obrir en el seu moment, és important.
EliminaBon estiu, Marta!
Aprofitem aquestes vibracions quan sorgeixen. Són una petitesa més de les que acoloreixen el nostre camí.
ResponEliminaAprofitar-les...I tant que sí!
Elimina