Retrobament

L'havia guardada, a ella, tal com era, amb les gotes de rosada que li refrescaven el rostre dels pètals, amb els colors lluminosos i intensos, amb el sentiment que l'acompanyava, sentiment de tants instants compartits.  Guardada endins potser per retenir-la a ella, la tulipa, i també als instants. Hi havia un cert instint de protecció,  d'alguna cosa incerta, de secret, en el fet de desar-la de manera que ningú la veiés.

Ara, però, rescatada del calaix on dormia ben acotxada, ha reviscut fresca i vermella.  I alegra la meva paret més propera, ben visible als ulls de tothom. La seva rosada em refresca i cada fulla porta el nom d'un moment per recordar.