Tranquil, fes tranquil,
com si tu ja no fossis
el clau de ferro
que el món aguanta.
A poc a poc, rovella’t,
espolsa’t la calç,
desclava’t de la paret,
i després salta
–sí, salta!–,
acrobàtic,
en revolta,
cap a una altra paret.
.............................................Jordi Dorca (del poemari "L'Espill de l'altre")
Breu el vol,
del clau rebel
que es desenganxa.
Tastada la llibertat,
jeu, orfe i tranquil,
ran de terra.
Imagino la força d'aquest poema llegit en veu alta.
ResponEliminaGràcies.
Li demanarem que el llegeixi a la propera trobada, o el llegirem nosaltres. T'hi apuntes?
EliminaPetons.
Fa massa temps que estàs així, mira més enllà.
ResponEliminaHi ha camins.
Sempre hi ha camins... a vegades costa veure més enllà, a tots ens costa, en un moment o altre.
EliminaAixí és com queda el meu terrat quan intento clavar alguna alcaiata...Em reboten i van a parar a terra...
ResponEliminaBon diumenge.
Pobre terrat i pobra paret, doncs!!!! ;)
EliminaBona setmana que comença
Impressionant, em sembla impressionant aquest poema del Jordi, sadoll d'intensitat i tan ben agombolat amb la teva il·lustració i els teus versos!
ResponEliminaEstic amb la Cantireta: llegit en veu alta deu ser brutal!
Una forta abraçada a tots dos!
El llegirem... segur!
EliminaAbraçades de tornada...
un clau sempre serà un clau, sigui a la paret o al terra......
ResponEliminaNo cal perdre la identitat... ;)
EliminaAquestes col·laboracions sempre us queden la mar de bé
ResponEliminaGràcies, Loreto!
EliminaMassa responsabilitat.
ResponEliminaQui no s'arrisca, no pisca!!! ;D
EliminaEi, que bé!
ResponElimina;)
Elimina