dilluns, 20 de juliol de 2015

Paret Blanca

D'una foto de Josep Miró

Era una paret blanquíssima, molt blanca,
aquella on vam escriure els nostres noms.
Sense esgrafiats, ni floritures, ni pedres,
ni cap penyora del temps
que l'hagués emmascarada, encara.

Ara, és una paret, senzilla i blanca,
amb senyals de temps i d'ensopegades.
No renunciem  ni a ella ni a qui som.

Poc a poc, ens re-escrivim.
Ja no tenim ni el mateix nom,
ni el mateix silenci.
I, ara, cada lletra, dibuixada amb cura,
perdura en el dies.

28 comentaris:

  1. I dic jo, on l'hauré vist aquesta imatge? ;-)

    Són bonics aquests jocs, s'hi descobreixen significats més enllà del que es veu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;) Sí ja sé que som assídues i expertes en aconseguir tiquets per Empurialand.

      No tinc prou imaginació per inventar-me imatges, doncs utilitzo la que tinc per reconvertir-les a la meva manera. I veig que a la majoria de fotògrafs no els molesta que ho faci.

      A mi m'agrada buscar punts de trobada i complicitats.

      Tot i que en Josep no sé si se n'adona, ja que no se'l veu sortir gaire de les seves cases virtuals, de la real sí, molt. Càmera en mà!

      Elimina
    2. És que és un noi tímid, però ja li he fet un xiulet!

      Elimina
    3. Ja teniu raó. Sí que me n'adono, però tard, com sempre. No em queda temps ni per gestionar el temps. Sap greu.
      Infinitament agraït. Les fotografies no serien res si no fos pel que es fotografia. Sort que hi ha algú que de la imatge en treu un reflex de la seva vida o de la seva sensibilitat. The tickets to Empurialand are absolutely free.

      Elimina
    4. És un plaer sempre aconseguir aquest free tickets. Me les miro i me les remiro... aquestes fotos.
      Gràcies, a tu Josep!!!

      Elimina
  2. Nous noms i alfabets estranys s'hi veuen.
    Hi ha lloc,
    només cal rellegir-los amb veu alta i clara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha lloc, i això tranquil·litza... a veure si afinem la veu, doncs.

      Elimina
  3. En una paret s'hi pot escriure, com en el nostre historial vital. I en els dos casos molts cops ens veiem obligats a pintar a sobre perquè no es vegi allò que hem escrit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pintar i pintar de nou, per retrobar l'espai per escriure coses noves i projectes nous.

      Elimina
  4. "Era una paret...."
    "....Ara és una paret...."
    Demà serà una paret.

    Suposem.

    ResponElimina
  5. I moltes lletres amagades darrera capes de pintura per algun dia retrobar-se amb la llum.

    ResponElimina
  6. Les parets tenen vida pròpia i com a tal, envelleixen i de vegades per millorar...Algú la devia repintar i els vostres noms resten sota caps de pintura; potser amb el temps quan la pared estigui escrostonada, tornaran a sortir i serà vella, però més bella!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre repintem... encara que ni ens ho proposem...

      Elimina
  7. El misteri de unes lletres il·legibles fan volar la imaginació sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Il·legibles per desconegudes o oblidades...tan se val...

      Elimina
  8. No sé Carme, però aquesta nit tot el que llegeixo ho faig en clau de país… (deu ser l'emoció encara de l'acte d'ahir). Quants noms s'han escrit a la paret de casa nostra, que ara voldríem fossin aquí per a veure la nova paret que estem a punt de construir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, m'agrada que ho llegeixis així, August. Tants noms que voldríem aquí i ja no hi són i tants noms nous per construir-la... amb tots i cadascun d'ells paret amunt!

      Elimina
  9. El temps passa, el món gira, tot canvia, però si les lletres perduren podem dir que hem guanyat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les lletres perduren... o així ho vull creure

      Elimina
  10. poder algun dia tornaran a ser visibles... poder ni hauran unes altres de lletres... poder...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot canvia, tot torna, tot recomença... ens ho podem prendre com vulguem.

      Elimina
  11. Guixar les parets amb noms ho he trobat sempre un acte vandàlic, però és que tu amb aquest poema fins i tot aquest sentiment m'has fet canviar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho trobo un acte vandàlic, Laura, però crec que aquest poema no ens molesta perquè sabem que és només metàfora. ;D

      (Puc jurar que mai, en cap edat, he escrit cap nom a cap paret, de manera literal. Potser a les parets de l'ànima, si és que en té alguna, he, he, he...)

      Elimina
  12. Et refereixes al procés independentista, oi? Com el poema del Jordi, "Paret més alta".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta no era la meva primera intenció, però tal com anava escrivint també l'hi afegia...

      Últimament va de parets...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari