 |
| D'una foto del Barbollaire a les Itineràncies |
Potser és tan gran la lluna
per omplir-nos la buidor de les hores.
Potser es fa més vermella,
avui, per besar els llavis que estan tristos.
Potser somriu, la lluna
per fer de testimoni...
... que malgrat tot, sempre queden
sobre la terra, milers de somriures...
Potser la lluna venia a abraçar el campanar.
ResponEliminaHa llegit les teves paraules i s'abraça a tu. S'ha vist reflectida a la teva aquarel·la i demana una altra oportunitat.
Tots els amants se la mereixen.
Ha de ser bonic que la lluna m'abraci... Jo li tornaré l'abraçada?
EliminaA la lluna, li donaré tantes oportunitats com vulgui...
Una lluna petonera i riallera que ens enamora i fa que el temps ens passi sense adonar-nos-en...Som tants que ens la mirem!
ResponEliminaPetonets , Carme.
I la seguirem mirant... Sempre enamorats d'ella!
EliminaÉs diferent la lluna de Venècia (que no de València)? Espero comprvar-ho en un futur no massa llunyà.
ResponEliminaSuposo que no, que no és diferent... O potser sempre és diferent perquè el decorat que li posem la canvia.
EliminaEn tot cas sempre la canvia a millor, cadascuna que veiem és més bonica que l'altra...
Ja ens ho explicaràs si ho comproves...
EliminaQuina gran musa que és, la lluna.
ResponEliminaDe les millors...
Eliminauna góndola
ResponEliminaacaba de passar
tardana i fràgil
Eliminapel temps de la nit.
1.-
Elimina... I encara sento
el xipolleig de l'aigua...
2.-
... romanceja llargament al matí
i encomana una mica de nit al dia
La lluna sempre suggereix… No sempre pensaments alegres...
ResponEliminaPer Larkin era un motiu més per enyorar la joventut:
"Hom s'estremeix lleument quan mira l'astre enlairat.
La dificultat i l'abast i la brillantor
d'aquella ampla mirada, la seva fermesa i claredat
són un recordatori de la força i el dolor
de ser jove, d'allò que ja no pot tornar,
però que a d'altres e spera en algun lloc, inalterat"
La teva lluna, Carme, però, m'omple d'una suau melangia.
Bon estiu!
La lluna suggeridora però indiferent a les nostres coses es deixa disfresar d'enyorança, de nostàlgia, de plenitud o de mancança... A vegades d'amor i de felicitat. Nosaltres li posem el vestit emocional que volem. Ella es deixa sense oblidar-se mai de ser ella mateixa.
EliminaGràcies, August pel poema de Larkin, m'ha agradat molt. Bon estiu!
Fascinant la lluna, mudant sovint de forma i de color!
ResponEliminaSempre canviant, la lluna, ens encisa amb totes les seves formes, mides i colors...
EliminaLa lluna amiga, confident, acompanyant de les nits solitàries, còmplice de l'amor ... sempre atraient, sempre fascinant, sempre suggeridora...
ResponEliminaMil somriures, preciosa.
Mil somriures de tornada, bonica! Com ens agrada la lluna (o sa lluna)!!!!
EliminaJo també estic penjant imatges de Venècia de Viceç Lafebre! És un bon motiu de creació, de provocar milers de somriures com la lluna.
ResponEliminaEn Vicenç Lafebre és una mina de fotos boniques... sovint el veig al teu blog. Precioses!!! I sí són un estímul potent
Elimina"És la càlida fredor de la lluna
ResponEliminacom un bes que mai importuna.
Com una carícia furtiva,
que encén la pell,
encara,
amb els colors
d'un fruit primerenc i sucós."
Feliç dia, nineta dolça.
Petonets dolcíssims :-)**********
Moltes gràcies per la felicitació i pel regalet d'aquest poema.
EliminaUn petó, poeta!