Estimat tallarol de casquet,
T'he dibuixat amb una altra eina que el teu company del post d'abans. Et devia el teu dibuix, com a agraïment dels teus despertars...
T'he trobat en una foto, damunt d'unes pedres a la vora de l'aigua que m'ha agradat. Sembles content.
Espero retrobar-te als matins, aviat, en aquella hora que despertar-se poc a poc és un plaer si tu cantes.
Gràcies!
Carme
Segur que aquest agraïment tan dolç li arriba i vindrà a despertar-te!
ResponEliminaQuin plaer fer-ho amb el cant dels tallarols, eh?
Per aquestes contrades aquest any han canviat les visites d'ocells; hi ha moltes-masses garses, masses tudons i tòrtores turques. He trobat ha faltar ocells que d'altres anys m'acompanyaven...
Una abraçada, Carme.
Sí que m'agrada sentir-lo des del llit. Amb tot he de reconèixer que aquests dos posts tallarolencs m'han vingut molt més d'un record que no pas d'una realitat actual. Ja que al meu Vallès passa exactament com al teu que els ocellots grossos han desplaçat els petits. Garses, tudos i tòrtores que tenen un so bastant pesat. I les merles que m'agraden molt. Algun tallarol encara el sento, però no pas cada dia, com abans...
EliminaUna abraçada, bonica.
Ara aquest tallarol s'afegirà al cor que endolceix el teu despertar. Potser coneixerà al del post anterior i faran amistat.
ResponEliminaSegueix dibuixant i que segueixin les bones matinades.
Estaré atenta a veure si el sento.... ;) seguirem amb les activitats de vacances...
Elimina
ResponEliminaPoques coses hi ha tan encomiables com el cant dels ocells en despertar plàcidament a trenc de dia.
Abraçades, des de El Far.
Tot un plaer, Jordi!
EliminaAbraçades des dels cims...
Digues-li que quan acabi de despertar-te s'envoli fins al Penedès. No cal que corri, aquests dies faig el mandra al llit abans d'aixecar-me…
ResponEliminaUn dibuix preciós (ara sí es veu clar que és de casquet). Podràs sentir-los a duet, en estéreo!!
Una abraçada, Carme!
Li ho diré, August! A veure si em vol escoltar...
EliminaEls dibuixos del Paint amb l'ordinador queden més vius que aquests del 53 de la tablet, són dos estils ben diferents...
Abraçades estiuenques, August!
Per fi un so de despertador adient a moltes orelles.
ResponEliminaI tant! Boníssim!
EliminaSupose que el cant d'un muscicàpid no té res a vore amb el d'un colúmbid, perquè m'agradaria explicar-s'ho a una tórtora que viu a prop de casa, si tinguera una escopeta, clar.
ResponEliminaPerdó pels tecnicismes, no volia desentonar amb l'August i l'Ignasi.
Ah, ah, ah... Genials els teus tecnicismes... Quin nivell, Jp!
EliminaNo té res a veure, no, jo també tinc tòrtores vora casa i són molt pesades... I no entenen raobaments ni súpliques... Clar, que l'escopeta no l'he provat...
Sentir el cant dels ocells fa que el despertar sigui més plaent.
ResponEliminaUn bon despertar...
EliminaUna entrada molt estiuenca, Carme!
ResponEliminaM'alegro que l'hi trobis... Intentava ser-ho.
EliminaA mi potser m'agrada més aquest que l'anterior, sembla més fi. Però l'altre també estava bé. De fet, m'agraden els dos!
ResponEliminaGràcies, Loreto!
EliminaNomés falta posar aquesta carta dins un sobre i enviar-li al teu amic el Tallarol. Saps la seva adreça?
ResponEliminaTercer arbre sortint a la dreta, quarta branca, vuité branquilló... Deu ser així, l,adreça d'un ocell?
Elimina:DD
Et proposo un repte: pintar una parella, la femella no té el casquet del mateix color ;-)
ResponEliminaJa ho vaig veure a les imatges de Google... M"apunto el repte!
Elimina