
Carn sensible
No és del tot mentida
aquesta solitud de les paraules.
Som carn sensible,
nosaltres,
i la tenim ben a tocar
–temem-la–,
la navalla freda,
quasi altiva,
del vent que brama i pugna,
venjatiu.
.............................................Jordi Dorca
Som carn sensible.
I la duem, igual com duem l’ànima:
tatuada de mots.
Enllacem:
La paraula amb el gest
El gest amb la mirada.
La mirada amb una solitud.
La solitud amb al paraula.
Som carn sensible.
I la duem, igual com duem l’ànima:
tatuada de mots.
....................................................Carme
L'aquarel·la també és sensible. Jo hi endevino alguna intenció.
ResponEliminaDoncs me l'hauràs de dir, perquè dibuixo "com puc" i "com sé" i tan poc com vull, que les intencions sovint se m'escapen.
EliminaLa solitud de les paraules,
ResponEliminaversos envoltats de blanc,
cerca la companyia
de les notes a llapis esparses
que no fan mal
a la nostra carn sensible.
Hi ha la solitud de les paraules i la companyia de les paraules, també...
Eliminasensible....a tot, bo i dolent
ResponEliminaA tot, sí, sempre...
Elimina!!
ResponEliminaGràcies.
I dobles!
O triples.
Per a tu que m inspires.
EliminaPreciosos tots dos poemes. A l'aquarel·la veig, amb un toc sensible, els joncs de Muntaner, les flors de l'esperança...
ResponEliminaCom m'agrada la teva interpretació, Noves Flors, gràcies.
EliminaSom, ets, sóc
ResponEliminacarn sensible
sota una pell que l'amaga.
Som, ets, sóc
pell sensible
sobre una carn sense ànima.
Som, ets, sóc ... tot!
la pell, la carn i l'ànima.
Bona nit Carme.
Som un tot, ben cert...
EliminaBona nit, Pere.
Fas un gest
ResponEliminai el copso amb la mirada,
La solitud,
em torna la paraula.
Bon vespre Carme.
Bon vespre M Roser!
EliminaLa relació paraula i carn és d'un immensitat i intensitat tan impressionant com l'unbivers amb la meravella de les seves constelacions. La paraulab feta carn va més enllà del misteri i li dóna al ser humà una dimensió sideral infinita.
ResponEliminaUna dimensió que sovint voldríem captar o copsar i que se'ns escapa massa.
EliminaGràcies, Joan, per passar pel meu blog!