dilluns, 19 d’octubre de 2015

Herbes



Fins i tot les herbes, agafen colors tardorals
I s'agiten, com si em saludessin el pas.
Vermellejant, somriuen entre el verd encara tendre.


14 comentaris:

  1. Un somriure càlid entre les esperances renovades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així me'l prenc, aquest somriure vegetal... ;)

      Elimina
  2. No havia vist mai aquest tipus d'herbes. Són d'un tardoral exòtic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre dic, Helena, que jo vaig descobrir les herbes, en general i la seva bellesa i varietat en particular, als 50 anys. Mai abans no m'havia fixat en les herbes... ja veus que encara et queda temps... Una mica exòtiques sí que ho són, amb aquest vermell fosc tan tardoral, però tan poc habitual en les herbes.

      Elimina
  3. És que la tardor també té molts colors, diferents dels de la primavera, però igual de bonics...
    Aquestes herbes si teles passes per la cara et fan pessigolles...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pessigolleres,aquestes herbes, a mi ja em van fer pessigolles a la mirada i a l'ànim... o a l'ànima? ara no sé molt bé...

      Petonets.

      Elimina
  4. Bellíssima la tardor, malgrat la nostàlgia que propicia.

    ResponElimina
  5. Carme, cal que neixin flors a cada instant, però si són aquestes fulles tan vistoses tampoc no ens queixarem, no? Enmig de la tardor, entre torrats i ocres, aquest malva és el rei.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que les herbes, sovint, ens sorprenen, al menys a mi!!!

      Ei! Et trobem a faltar, Teresa, on pares?

      Elimina
    2. N'he eliminat un que estava repetit, Carme.
      On paro? On sempre, per què? Potser m'havia despistat de comentar... Ja ho arreglaré.

      Elimina
    3. No volia pas dir això, parlava més aviat dels teus posts, que em semblava que no en fas tant sovint... I potser m'equivoco, a vegades les impressions i les enyorances ens poden fer confondre.
      De fet el meu comentari volia dir simplement. M'alegro de veure't i de llegir-te!!!

      Elimina
  6. Crec que aquests petits plomalls s'anomenen cua de conill, però no n'havia vist mai d'aquest color. Són molt maques, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que és un color molt efímer, les tinc a la vora del camí que faig cada dia, un dia eren verdes l,endemà eren d'aquest color i en poquets dies (2-3-4) van ser absolutament grogues... Groc palla.

      M'encanta saber el seu nom, gràcies, A!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari