divendres, 2 d’octubre de 2015

Monestir de Sant Pere de Camprodon



Incendi 

Hem comès un incendi. 
Amb gran avalot l’hem vist créixer. 
I és a crits que els culpables 
                               amunt i avall 
hem fet córrer els poals curulls 
de l’aigua de viure per a més viure 
i la veu d’alarma que ensems convida 
a furiós combat la sort incerta. 

Campana negra del poema,
toca a foc el teu desig.
.............................................................................Jordi Dorca


He regat, amb bona voluntat,
tots els focs encesos, 
                      uns plens de calidesa, ens escalfen, 
                      uns altres perillosos, ho incendien tot, 
 i els creia definitivament ben apagats. 

 Hi ha un caliu insubornable, endins, 
insubornable, sí, 
 a tot doll que el vulgui refredar. 

 Repica el poema, 
cada urgència de cada anhel. 
......................................................................................Carme

10 comentaris:

  1. Quina bellesa de poemes.
    Us haig de fer una confessió. Quan era nou a la cadena de blogs i no coneixia la penya blogaire, vàreu publicar alguns poemes entrellaçats com aquest i vaig creure que éreu parella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, m'alegro que t'agradin.

      Em fa gràcia la teva confessió i sobretot la teva deducció. M'ha fer riure i també al mateix temps rumiar sobre la imatge que podem donar sense voler i sense tenir ni remotament idea que la donem.

      Elimina
  2. He he, quina bona vista que té el Xavier...Jo, avui, no jugo, m'ho miro des de la banqueta...
    Petonets als tres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... ja veig que també t'ha fet gràcia...

      Elimina
  3. Felicitats per aquests poemes. Quina força tenen les vostres paraules!.

    ResponElimina
  4. El Jordi té poemes que per a mi són tècnicament i emocionalment insuperables; aquest n'és un. I el teu, Carme, no li queda gens enrere. L'enhorabona a tots dos!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Galionar, jo també trobo molt poemes d'en Jordi insuperables i jo (déu meu, atrevida que sóc) intento seguir-lo, perquè amb les emocions tocades pel seu poema, no puc evitar que brollin altres versos.

      Una abraçada.

      Elimina
  5. Sí!
    I ben llegits en públic!
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguiré amb alguns altres que no vam poder llegiren públic...

      Gràcies a tu!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari